¡°Avui l¡¯¨²nic cos considerat digne ¨¦s el transformat¡±, afirma David Le Breton

Cita ins¨°lita i estimulant al Mercat de les Flors, la casa de la dansa a Barcelona, tot i que en aquest cas no es tracta d'un espectacle de ball ni hi haur¨¤ m¨¦s moviment que el de les paraules. Dem¨¤, dimarts, a les 19.00, hi ofereix una confer¨¨ncia David Le Breton, el c¨¨lebre antrop¨°leg franc¨¨s, i un dels te¨°rics que han reflexionat m¨¦s i millor sobre el cos i els seus usos i problemes en la nostra ¨¨poca, portant-lo del terreny purament anat¨°mic a subjecte de les ci¨¨ncies socials.

Le Breton (Le Mans, 1953), professor de Sociologia a la Universitat d'Estrasburg i autor d'una ¨¤mplia bibliografia, bona part publicada en castell¨¤, com La sociolog¨ªa del cuerpo, Elogio del caminar (totes dues a Siruela) o El tatuaje o la firma del yo?(Casimiro Libros), parlar¨¤ de Cossos i mons contemporanis.

¡°Explicar¨¦ que la nostra percepci¨® del cos a Occident no ¨¦s l'¨²nica possible, ni l'¨²nica que existeix¡±, assenyala en una entrevista per tel¨¨fon Le Breton. ¡°De fet, s¨®n nombroses les societats humanes que no comparteixen la nostra idea simplista del cos com una simple categoria anat¨°mica, ni veuen el cos com una frontera amb el m¨®n¡±.

En preguntar-li si t¨¦ alguns artistes, core¨°grafs o companyies de dansa preferits, l¡¯estudi¨®s respon sense dubtar-ho: ¡°Pina Bausch¡±

Le Breton continua: ¡°En la nostra societat, el cos ha esdevingut un accessori i existeix m¨¦s que mai la capacitat de modificar-lo. Aquesta idea que el cos ¨¦s una mena de mat¨¨ria primera i es pot alterar, canviar, ¨¦s central en la nostra societat i ha portat, especialment des dels anys noranta, a una mercantilitzaci¨® del cos. Aix¨° ¨¦s una cosa nova en la humanitat. I es manifesta a trav¨¦s del culturisme, el bodybuilding, la dieta, els r¨¨gims per aprimar-se, la cirurgia est¨¨tica i l'auge sorprenent de la cosm¨¨tica¡±. Per a Le Breton, ¡°hem arribat a un punt en qu¨¨ avui l'¨²nic cos considerat digne ¨¦s el transformat¡±.

El soci¨°leg parlar¨¤ tamb¨¦, com no podia ser d'una altra manera tenint en compte l'escenari, sobre el cos de la dansa. Le Breton matisa entre riures que ell no ¨¦s ballar¨ª ni un especialista en el m¨®n del ball, ¡°per¨° he treballat molt sobre el cos, des del punt de vista te¨°ric, i em fascinen les dones i homes que ballen¡±. Cal recordar que Le Breton ¨Cque ¨¦s tamb¨¦ un gran admirador de Gaston Bachelard¨C es va formar amb Jean Duvignaud, el gran antrop¨°leg del teatre, de qui es considera un deixeble. En preguntar-li si t¨¦ alguns artistes, core¨°grafs o companyies de dansa preferits, l'estudi¨®s respon sense dubtar-ho: ¡°Pina Bausch¡±.

Si l'antropologia i la sociologia del cos a m¨¦s de la cultura del risc (Passions du risque, M¨¦taili¨¦, 1996) s¨®n dues de les mat¨¨ries de treball m¨¦s conegudes de Le Breton, un altre ¨¤mbit ¨¦s l'antropologia del dolor. Qu¨¨ ha de dir sobre la dicotomia dolor-plaer que es dona en el treball del ballar¨ª? ¡°El dolor del ballar¨ª no ¨¦s com el de les ordalies de risc aventureres o esportives¡±, respon. ¡°No ¨¦s un dolor que provoqui patiment, sin¨® un dolor acceptat producte de l'esfor? i que, com que est¨¤ orientat cap a una finalitat art¨ªstica, condueix a una altra direcci¨® diferent de la futilesa. La felicitat ¨¦s aqu¨ª, en la consecuci¨® de la perfecci¨® del gest, la connexi¨® amb la parella o el grup, la felicitat, en suma, de la creaci¨®¡±.

Le Breton ha reflexionat tamb¨¦ sobre el plaer de caminar. T¨¦ alguna cosa a veure amb el plaer de ballar? ¡°Una bona caminada ¨¦s molt plaent, et comuniques amb el teu cos, penses, et submergeixes en el paisatge. El ballar¨ª combrega amb un sentiment semblant¡±.