Desobedi¨¨ncia incivil

Davant l¡¯¨²s de la for?a, la for?a de les pr¨°pies conviccions. En lloc d¡¯atacar els legisladors injustos, acceptar el c¨¤stig per desobeir les lleis injustes. Sacrificar-se un mateix abans de sacrificar els altres, la societat sencera.

Molt s¡¯han invocat en els ¨²ltims temps a Catalunya les idees del gran profeta i activista de la desobedi¨¨ncia civil pac¨ªfica, Mahatma Gandhi, per¨° s¡¯ha entrat poc en el detall del seu m¨¨tode de combat pol¨ªtic, en qu¨¨ no cal distingir mitjans i finalitats perqu¨¨ els primers defineixen les segons.

Que no caben els objectius sublims quan els mitjans per obtenir-los s¨®n immorals ho saben sobretot els que disfressen les finalitats immorals a qu¨¨ ens condueixen amb la moralitat aparentment resplendent dels mitjans que utilitzen. S¨®n els avantatges que ofereix l¡¯era de la propaganda, dels relats i dels marcs conceptuals, que permet la conversi¨® de supervivents derrotats de la lluita armada revolucion¨¤ria en xaiets pac¨ªfics seguidors de Luther King, Nelson Mandela o Mahatma Gandhi.

La viol¨¨ncia revolucion¨¤ria, a difer¨¨ncia de fa 50 anys, no est¨¤ de moda. Pitjor, est¨¤ justament desprestigiada

La viol¨¨ncia revolucion¨¤ria, a difer¨¨ncia de fa 50 anys, no est¨¤ de moda. Pitjor, est¨¤ justament desprestigiada. Amb l¡¯afegit que, jutjada pels resultats, s¡¯ha revelat com un dels m¨¨todes m¨¦s catastr¨°fics i immorals per canviar una societat. Fa v¨ªctimes innocents. Allunya els objectius buscats. Fa mal a la societat sencera i a qui la practica. Qui pot anar m¨¦s lluny? El m¨¦s estrany ¨¦s que hagi durat tant la seva exaltaci¨® i fins i tot que alguns segueixin sense condemnar-la ni es penedeixin d¡¯haver-la utilitzat.

La moda, ara, ¨¦s la resist¨¨ncia passiva, anomenada no-viol¨¨ncia, que alguns s¡¯han atrevit a formular, amb m¨¦s encert conceptual del que imaginen, amb l¡¯ox¨ªmoron d¡¯una viol¨¨ncia pac¨ªfica. T¨¦ poc a veure amb el gandhisme, sin¨® m¨¦s aviat amb un bolxevisme que utilitza les arts marcials tot i que no les armes letals. En ess¨¨ncia, es tracta de revertir l¡¯¨²s de la for?a per part dels poders p¨²blics de manera que es deslegitimin pol¨ªticament i converteixin les seves actuacions en derrotes pol¨ªtiques.

L'autodeterminaci¨®, com l'eufemisme del dret a decidir, ja existeixen i funcionen, a Espanya i a Catalunya

De l¡¯escassa moralitat del m¨¨tode en r¨¨gims en qu¨¨ regeix el dret i la democr¨¤cia en donen compte no nom¨¦s els actes de resist¨¨ncia f¨ªsica passiva, mitjan?ant cadenes humanes especialment, sin¨® tamb¨¦ l¡¯¨²s selectiu d¡¯una viol¨¨ncia de baixa intensitat destinada a fatigar a la policia i arribar a provocar fins a produir la reacci¨® excessiva, el desbordament i si pot ser fins i tot les v¨ªctimes. Res d¡¯aix¨° t¨¦ a veure amb l¡¯¨¨tica i amb les conviccions sin¨® m¨¦s aviat amb la gimn¨¤stica, l¡¯entrenament i la for?a f¨ªsica. Si hi afegim la capacitat d¡¯organitzaci¨® i direcci¨® de les xarxes socials, caldr¨¤ acordar que els que actuen aix¨ª s¨®n m¨¦s soldats disciplinats que resistents civils.

En el cas del moviment secessionista catal¨¤ la presumpta desobedi¨¨ncia civil es veu complicada amb la idea peculiar, perfectament mantinguda per alguns, d¡¯una desobedi¨¨ncia institucional. ?s l¡¯originalitat catalana d¡¯aquesta temporada de rebel¡¤lia global: no hi ha cap altre moviment que compti amb el suport log¨ªstic, medi¨¤tic i pressupostari d¡¯un govern i d¡¯una administraci¨® m¨¦s potent que molts dels estats pertanyents a les Nacions Unides i fins i tot que algun dels que ara mateix s¡¯enfronten a la revolta del carrer.

Les files dels resistents es nodreixen de funcionaris i pensionistes i els dirigents pol¨ªtics no dubten a baixar del cotxe oficial per participar en els talls de tr¨¤nsit a la carretera i els carrers. Nom¨¦s se surt de l¡¯esquema la policia auton¨°mica, els sacrificats Mossos d¡¯Esquadra, que no practiquen la desobedi¨¨ncia institucional davant les ordres dels jutges i pateixen la vergonya de quedar-se a les comissaries quan se¡¯ls necessita als carrer gr¨¤cies a la inhibici¨® dels seus comandaments pol¨ªtics.

No, no ¨¦s desobedi¨¨ncia civil la que practiquen Torra i el seu govern, i ¨¦s nul¡¤lament gandhiana la presumpta desobedi¨¨ncia civil dels comit¨¨s disruptors de la vida quotidiana, les comunicacions i l¡¯economia de Catalunya. M¨¦s aviat al contrari, ¨¦s desobedi¨¨ncia incivil, dirigida per un govern contra un altre, utilitzant una part de la ciutadania per perjudicar i enfrontar-la amb l¡¯altra. I el seu objectiu, l¡¯invocat dret a l¡¯autodeterminaci¨®, no t¨¦ res a veure amb els drets civils, ja que no es tracta d¡¯una situaci¨® colonial o de segregaci¨®, en qu¨¨ els subjectes colonitzats o segregats no gaudeixen dels mateixos drets que els altres ciutadans.

L¡¯autodeterminaci¨®, com l¡¯eufemisme del dret a decidir, ja existeixen i funcionen, a Espanya i a Catalunya, en la mesura que ens governem en els diferents nivells de l¡¯administraci¨® a partir dels resultats de les urnes. El que no existeix, perqu¨¨ a m¨¦s no forma part de les llibertats individuals, ¨¦s el dret a la secessi¨®, dif¨ªcilment suportable per cap estat, inclosos els pocs que ho contemplen a la seva Constituci¨® encara que despr¨¦s no en facin cas.

Aquest dret, si exist¨ªs, tindria una conseq¨¹¨¨ncia contradict¨°ria amb els principis de la desobedi¨¨ncia civil, ja que els drets que reivindica per a un mateix els treu autom¨¤ticament als altres, perjudiquen els que no participen de la ideologia, i fins i tot se¡¯ls exclou de la comunitat pol¨ªtica que es vol formar a partir de l¡¯autodeterminaci¨®. L¡¯?ndia del Ghandi tant invocat ofereix les dues cares, ben actuals i alli?onadores, de la terrible hist¨°ria de la descolonitzaci¨®, que inclou una gloriosa independ¨¨ncia i una dolorosa i sagnant partici¨®. La primera va proporcionar drets a tothom, indis i pakistanesos, la segona, una secessi¨®, els va dividir i els va desposseir, en forma d¡¯expulsions, trasllats de poblacions i milions de morts.