¡°El temps canvia el significat de les paraules¡±

El cinema, el teatre, el seu barri (Gr¨¤cia), els estius al poble i una primera joventut err¨¤tica ¨Cl'Uruguai, Cuba, Fran?a, It¨¤lia¨C han modelat l'obra d'Use Lahoz (Barcelona, 43 anys), escriptor, periodista, professor i amant i defensor de la necessitat de l'¨¦sser hum¨¤ de veure la vida representada ¡°per sobreviure-la¡±. Que el m¨®n del teatre sigui part fonamental, l'eix, en molts sentits, de la seva ¨²ltima novel¡¤la, Jauja (Destino), no ¨¦s, doncs, casualitat.

Tot va comen?ar, de fet, en una butaca del Lliure de Gr¨¤cia, una nit qualsevol. Estava veient el seu primer Tx¨¦khov, El jard¨ª dels cirerers. Anna Lizaran interpretava Liubov Andr¨¦ievna, la propiet¨¤ria de la finca. ¡°No he vist mai ning¨² dir adeu com ella¡±, recorda l'escriptor. Alguna cosa se li va disparar a la ment despr¨¦s d'aquell adeu. Va intentar recuperar aquella sensaci¨® anant a veure m¨¦s Tx¨¦khov, un rere l'altre. Per¨° all¨°, el que fos, no va tornar mai.

¡°Una novel¡¤la no comen?a quan escrius la primera paraula, una novel¡¤la comen?a sempre molt abans¡±, diu. Jauja va comen?ar aquella nit. Potser per aix¨°, de manera conscient o inconscient, quan comen?a, Mar¨ªa Broto, la filla del protagonista, est¨¤ interpretant precisament El jard¨ª dels cirerers?al Lliure. A la sortida, l'espera un home que no coneix de res. Ella ¨¦s una actriu relativament famosa, esquiva. Com diu Lahoz, ¡°cau malament¡±. ?s massa egoista. Per moments, insuportable. Accedeix a escoltar el paio perqu¨¨ li parla d'una ¨¨poca en qu¨¨ la vida encara no feia mal. En la qual, per a ella, tot era xauxa. Quan vivia al poble, Valdec¨¢diar, amb el seu pare. L'home li diu que el seu pare ha mort. Que si ella ho vol, la porta a l'enterrament. I ella, que mai ha pogut perdonar el seu pare pel que li va fer, li diu que s¨ª.

Aix¨ª comen?a la hist¨°ria en dos temps ¨Cel passat, i el viatge de 48 hores en el present¨C que cont¨¦ la novel¡¤la, un puzle, per a Lahoz, fet, com les obres de Tx¨¦khov, ¡°d'impressions¡±. Impressions, detalls, que s¨®n com peces desordenades que el lector, a mesura que avan?a, ordena. M¨¦s aviat, troba i col¡¤loca en el lloc que li correspon. Una mica com li passa a la protagonista amb tot el que desconeix del seu pare. Un iceberg del qual amb prou feines ha albirat una petita part. La Mar¨ªa es va despertar un dia a Valdec¨¢diar, va passar una infantesa ¡°at¨¤vica¡±, feli?, sense ser conscient que el seu pare fugia d'alguna cosa, de la pobresa, sobretot, per¨° tamb¨¦ d'alguna cosa m¨¦s, i despr¨¦s va tornar a Barcelona, amb ell, fugint, tamb¨¦, d'una falsa acusaci¨®, i qui sap si d'alguna altra cosa, i llavors, en algun moment, va descobrir el que mai voldria haver descobert, i es va negar a perdonar-lo. Lahoz el compadeix. ?s un dia pluj¨®s de desembre a Gr¨¤cia.

¡°El Teodoro ¨¦s un personatge fascinant. Tot el que t¨¦, ho dona. ?s alhora un pare i una mare. Estima la Mar¨ªa amb bogeria, per¨° quan hi ha la topada entre ells ¨¦s conscient que la cosa ja no t¨¦ remei. Que l'ha perdut. La seva ¨¦s una hist¨°ria d'amor. Una hist¨°ria d'amor desgraciada entre un pare i una filla¡±, diu Lahoz. Tamb¨¦ ¨¦s una hist¨°ria de perdons. ¡°Dels perdons pendents¡±, assenyala. Perqu¨¨ ¡°a certa edat, el perd¨® no es demana com es demana una copa en una festa amb barra lliure¡±. El Teodoro ho ha perdonat tot, La Mar¨ªa ¨¦s incapa? de perdonar, i per aix¨° no han pogut reconciliar-se i ara ell ¨¦s mort. ¡°?s una novel¡¤la tamb¨¦ sobre aquesta no reconciliaci¨®, sobre tot el dolor que causa. La Mar¨ªa i al Teodoro no han arribat a temps de reconciliar-se, per¨° no nom¨¦s ells, altres personatges de la novel¡¤la tampoc¡±, assegura. Pensant en el personatge de la Mar¨ªa i el que el futur li oferia, Lahoz invoca Luis Cernuda i el vers del seu poema Adolescente fui?en el qual s'anhela l'¨¨poca en qu¨¨ ¡°era la ignorancia mi sombra¡±.

El llenguatge ¨¦s tamb¨¦ fonamental en la hist¨°ria. Com ho s¨®n les maneres. La vida al poble. ¡°Les relacions humanes no eren iguals al poble. Volia escriure sobre com s'estima, com es menja, com es beu, com es cuida al poble. Necessitava tornar a aquesta xauxa?fundacional, a la vida sense artificis¡±, diu l'escriptor. Amb aquest viatge al passat tamb¨¦ volia demostrar de quina manera el que diem no significa el mateix. ¡°El temps canvia el significat de les paraules¡±, diu Lahoz. Un exemple. Per al pare de la Mar¨ªa, xauxa eren els diners, l'abund¨¤ncia, era R¨²ssia, el lloc en el qual tot era xauxa?perqu¨¨ no existien rics ni pobres, perqu¨¨ tots tenien dret a tot. Per a la Mar¨ªa, xauxa?¨¦s la vida abans dels diners, la vida al poble, l'amor pur i ancestral per les petites coses. Aix¨ª, el llenguatge ¨¦s tamb¨¦ un ens org¨¤nic que es va deformant, reconstruint, amb el temps, que va, en realitat, adaptant-se al que el temps, i cadasc¨², li demana. Per¨° ve de molt lluny. ¡°Com diria Kierkegaard, la vida es viu cap endavant per¨° s'ent¨¦n cap enrere¡±, assegura.