¡®Micos¡¯ anima a alliberar el primat que portem a dins

¡°Allibereu el vostre primat interior per contemplar els vostres cosins!", va deixar anar ahir dimecres en un rampell d'entusiasme Andrew Kitchener, conservador de vertebrats dels Museus Nacionals d'Esc¨°cia i comissari de l'exposici¨® Micos, una hist¨°ria de primats,?en acabar la presentaci¨® i enfilar la visita a la mostra. L'exhibici¨® itinerant produ?da per la instituci¨® escocesa i que ara arriba (fins al 26 d'abril) al Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona (Nat), amb notables afegits, ¨¦s un passeig entre la verda selva ¡ªrecreada amb imatges¡ª per endinsar-se en el m¨®n dels micos i els grans simis, tots primats igual que nosaltres, com se'ns recorda en el recorregut.

Des del min¨²scul l¨¨mur ratol¨ª, que pesa 30 grams, fins al goril¡¤la, una esp¨¨cie en qu¨¨ els grans mascles arriben als 200 quilos ¡ªun d'ob¨¨s en captivitat va arribar gaireb¨¦ als 300¡ª, l'exposici¨® ens porta, a trav¨¦s de 60 esp¨¨cimens dissecats amb cura, audiovisuals i elements interactius, a descobrir l'enorme varietat d'aquests animals. La mostra se centra en el coneixement ¡°dels nostres cosins¡± i emfatitza la necessitat de lluitar per la seva preservaci¨®, convidant a implicar-s'hi personalment. Nom¨¦s queden, per exemple, 20 l¨¨murs mostela de Sahafary i d'alguna esp¨¨cie de gibons nom¨¦s mig centenar d'individus. M¨¦s de la meitat de les 500 esp¨¨cies de primats es troben en perill d'extinci¨® (per descomptat, nosaltres no, que som 7.000 milions), a causa de la p¨¨rdua dels seus h¨¤bitats, la ca?a i el comer? il¡¤legal d'esp¨¨cies. Cada any, es recalca en l'exhibici¨®, es maten milers d'aquests animals per menjar-los, o utilitzar-ne parts del cos com a medicina tradicional: a la Xina es creu que t¨¦ efectes sanadors el betzoar ¡ªc¨¤lculs creats per mat¨¨ria no digerida¡ª del mico nassut (n'hi ha un a la mostra), caracteritzat per un nas extravagant que, per cert, sembla que es deu al fet que les femelles prefereixen que els mascles el tinguin gros.

Altres milers d'animals moren despr¨¦s de ser capturats per vendre'ls com a mascotes. L'exposici¨® mostra els esp¨¨cimens en diversos diorames en grans vitrines mentre sona una banda sonora per crear ambient en qu¨¨ destaquen els crits del siamang i els de la mona udoladora o l'aluata negre (90 decibels a cinc metres) ¡ªtamb¨¦ es poden escoltar en un dispositiu els ultrasons dels tarsius¡ª i es divideix en ¨¤mbits que expliquen la capacitat d'adaptaci¨® dels simis, els seus sentits i formes de comunicaci¨®, la seva organitzaci¨® social, i la lluita que s'est¨¤ duent a terme per conservar aquests animals. Abans d'entrar a l'exposici¨®, els visitants es topen com a aperitiu amb el poder¨®s (190 quilos en vida) Urko, el fill de Floquet de Neu, mort de peritonitis amb 35 anys el 2008, i el cos del qual es va donar al Nat, que el va dissecar.

El museu ha afegit, a m¨¦s, a l'exposici¨® escocesa com a pre¨¤mbul una mostra amb impactants retrats de simis, obra de la fot¨°grafa i bi¨°loga Montserrat Pall¨¤s. I tamb¨¦ al final un espai dedicat a detallar les organitzacions (fundacions MONA, Darwin Chimpat¨ªa) que es dediquen a Catalunya a la recuperaci¨® i reintroducci¨® a la natura d'individus abandonats o decomissats.

Micos?ofereix un munt d'informaci¨® apassionant. Un descobreix que el l¨¨mur gris sobreviu al cianur, que hi ha micos que pasturen, que el tit¨ª de Goeldi menja bolets, que la mona esquirol mascle no veu el vermell (tot i que la femella s¨ª, la qual cosa li permet localitzar la fruita madura); o que els cercopitecs verds tenen diferents crits per alertar si un depredador ataca per terra o per aire. Un ximpanz¨¦ est¨¤ col¡¤locat en posici¨® d'extreure t¨¨rmits d'un termiter amb un bastonet, exemplificant l'¨²s d'eines. Tanca el recorregut l'orangutana Ann, que va estar al zoo de Bristol per¨° va acabar els seus dies al de Santillana del Mar i que va ser naturalitzada amb un procediment innovador, l'erosion casting, que produeix un efecte de vida espectacular.

En l'exposici¨® hi ha poc sexe. Encara que, si t'hi fixes b¨¦, en segon pla en una vitrina pots veure dos macacos negres de Sulawesi que no s'estan de res. El comissari escoc¨¨s hi est¨¤ d'acord (en el fet que hi ha poc sexe). Diu que ¨¦s perqu¨¨ l'exposici¨® s'adre?a a un p¨²blic familiar. Potser per aix¨° no hi ha bonobos.

Els esp¨¨cimens que es mostren estan dissecats (el museu prefereix la paraula "naturalitzats") amb veritable mestratge. Impressionen un mandril amb uns ullals terror¨ªfics i un esquena platejata que sembla que hagi sortit de les mans del mateix Carl Akeley (el creador del fam¨®s diorama de goril¡¤les dels Virunga al Museu d'Hist¨°ria Natural de Nova York). A un c¨°lob que est¨¤ fent un salt se li ha aplicat fins i tot laca al p¨¨l per produir m¨¦s efecte. Una altra cosa ¨¦s que, en els temps que corren, hi hagi a qui no li agradi que s'exhibeixi aix¨ª animals morts i encara menys si s¨®n cosins. Un cartell recorda, en tot cas, que "tots els esp¨¨cimens naturalitzats van morir de mort natural en captivitat" i que "no s'ha causat dany a cap animal per a l'exposici¨®".