¡°La paraula ¡®fatxa¡¯ es fa servir poc. N¡¯hi ha molts m¨¦s dels que ens pensem¡±

Llegir Cristina Morales (Granada, 1985) ¨¦s com entrar en una casa incendiada de la qual en surts cremat per les flames de la realitat. Es rebota quan alg¨² li insinua que del seu ¨²ltim llibre, Lectura f¨¢cil (Anagrama) ¨Cdoble premi: Herralde i Nacional de Narrativa¨C, es despr¨¨n una poderosa veu col¡¤lectiva i generacional. Per¨° ¨¦s aix¨ª, malgrat els seus esfor?os a negar-ho. I qu¨¨ se¡¯n deriva? El crit d'una joventut enrabiada, per¨° en lluita, que necessita tornar a reconstruir un llenguatge excessivament prostitu?t pel mal ¨²s i la manipulaci¨® dels seus patrons precedents. Per aquest motiu quan ella despulla i tot all¨° que ha quedat in¨²til pel grapeig i la mentida, of¨¨n, generalment amb ra¨®. Tamb¨¦, en molts casos, inquieta a causa d'una sana intenci¨® de desconcert i ataca les bases del m¨®n que, sense desitjar-ho, ha heretat. Ho expressa narrant i ballant en la seva companyia de dansa contempor¨¤nia Iniciativa Sexual Femenina. Utilitza el llenguatge conscient de la seva arrel granadina, amb la mala?foll¨¢ caracter¨ªstica com a navalla cat¨¤rquica i amb la seva experi¨¨ncia activista a Barcelona, on viu, com a base d'una opci¨® liter¨¤ria ferament pol¨ªtica. Heus aqu¨ª la veu m¨¦s sonora i radical de la jove literatura espanyola actual. Amb vocaci¨® d'okupar, amb ¡°k¡±, el lloc que li correspon.

No s¨¦ si vost¨¨ ¨¦s una escriptora que utilitza la seva experi¨¨ncia com a ballarina o una ballarina que reflexiona sobre el seu art a for?a d'escriure.

Totes dues coses, esclar. Soc m¨¦s bona escriptora gr¨¤cies a la dansa, per¨° no s¨¦ si soc m¨¦s bona ballarina gr¨¤cies a l'escriptura. Bona escriptora, segur, pel coneixement del propi cos i del dels altres. Hi ha coses que concerneixen directament la salut. L'escriptura ¨¦s una tasca sedent¨¤ria. Tenir el cos sa, amb menys dolor, ajuda. El cos preparat per a la quietud el propicia el moviment. Equilibro el sedentarisme de l'escriptora perqu¨¨ quan em fico en aix¨° altre, em dedico a volar.

A qu¨¨ dedica m¨¦s temps?

Ara a cap de les dues coses. Ara viatjo, que tamb¨¦ ¨¦s un estat de quietud, per¨° obligada, imposada. Als avions jo no sobrevisc b¨¦.

No aconsegueix un estat zen per aguantar-ho?

Al zen no hi he arribat; tampoc l'he buscat. Tinc ent¨¨s que cal meditar a fons per entrar en un estat que, segons m'expliquen, jo nom¨¦s aconsegueixo mitjan?ant les drogues o el sexe.

A Lectura f¨¢cil, l¡¯estat zen no l¡¯aconsegueix, la veritat. M¨¦s aviat el contrari: inquietud.

B¨¦, jo ¨¦s que m¨¦s aviat no em poso a pensar en aix¨°. Qu¨¨ els provoco, als lectors? Qu¨¨ ¨¦s un lector? Per mi, una entitat fantasmag¨°rica. A m¨¦s, jo no tinc xarxes. El que em motiva ¨¦s ser el m¨¦s clara possible, assabentar-me¡¯n jo. Pedag¨°gica, gaireb¨¦. Jo intento fer-me entendre, per¨° la temptaci¨® de la il¡¤legibilitat plana sobre mi tota l'estona. Que m¡¯entengui qui vulgui, aix¨° tamb¨¦ li passava a Santa Teresa.

La seva novel¡¤la t¨¦ nivells paradoxals molt atractius. Ha sentit a parlar del que ir¨°nicament anomenen prosa cipotuda?

S¨ª, s¨ª.

El terme s'aplica a una tradici¨® que entronca avui amb aquesta genealogia que comen?a, diguem-ne, amb Quevedo, continua amb Valle-Incl¨¢n i despr¨¦s aterra a Cela o Umbral? La seva es podria qualificar ben b¨¦ com una mena de contraposici¨® femenina: la prosa vaginuda. Com ho veu?

Apa, que xulo! Doncs s¨ª, m'agrada. Tot i que a mi no em conven? la cr¨ªtica ginecol¨°gica: ¨¦s a dir, agrupar-nos entre dones i homes. La creaci¨® liter¨¤ria passa per mil i un ¨°rgans m¨¦s enll¨¤ dels genitals.

?s cert, per¨° en la seva novel¡¤la hi ha una for?a d'expressi¨® radicalment femenina i feminista.

B¨¦, jo no s¨¦ el que ¨¦s una dona, per comen?ar. No escric des d'aquesta posici¨®. La dona ¨¦s un terme que est¨¤ en q¨¹esti¨®. Una paraula tan tristament, tan opressivament connotada. M¨¦s que parlar de la dona, a mi m'agrada fer servir l'expressi¨® ¡°el dona¡± o ¡°el puta¡±. En tots dos casos, no per referir-me a un substantiu en concret, sin¨® a una dimensi¨®. Qu¨¨ hi cap aqu¨ª?

Un llibre com aquest, potser? Radical, salvatge.

S¨ª, diria, totes dues coses.

Neix i es desenvolupa com un impuls?

A l'inrev¨¦s, ve d'un c¨¤lcul. Jo soc molt met¨°dica i escric molt a poc a poc. Aconseguir personatges que estan en pur crit des que es lleven fins que es fiquen al llit. Si jo ho plantejo des del meu propi crit, resulta insostenible com a novel¡¤la. Hauria sortit una mica m¨¦s il¡¤legible. Aix¨° est¨¤ molt mesurat. Perqu¨¨ coli.

Seguint amb el par¨¤metre cipotudo/vaginudo, hi ha vegades que se li poden entreveure influ¨¨ncies d'escriptors que potser l¡¯espantaran: des de Houellebecq fins a Cela o Umbral. ?s com llegir-los, en vost¨¨, a l'inrev¨¦s.

No s¨¦ per qu¨¨ m¡¯hauria d'espantar. A Houellebecq no l¡¯he llegit. A Cela, s¨ª: Viaje a la Alcarria, Pascual Duarte. S¨®n obres magnes, i si em comparen amb l¡¯Umbral autor de Mortal y rosa, encantada, per descomptat, i en citaria d¡¯altres: un gran filonazi com va ser C¨¦line. Jo he begut de la tradici¨® liter¨¤ria espanyola. Pot ser que siguin influ¨¨ncies indirectes o inconscients, per¨° aix¨° no vol dir que no hi siguin.

?s una escriptora eminentment pol¨ªtica? Ha volgut expressar el pensament col¡¤lectiu d'una generaci¨®?

Els ingredients han de portar de tot: pol¨ªtica, amor, filosofia? Per¨° all¨° altre, gens ni mica. Aix¨° m'irrita particularment. Quan un autor es pren com a tasca la voluntat representativa?

Pot ser que no ho hagi buscat, per¨° li ha sortit.

Ah, b¨¦, aix¨° ¨¦s diferent. Em sembla curi¨®s perqu¨¨ jo no he buscat m¨¦s que representar-me a mi mateixa. Pot ser que d'aquest mirar-me el melic i criticar-lo, o assenyalar-lo, em col¡¤loqui en un lloc d'exposici¨® mitjan?ant el qual reconeixes uns altres.

A Lectura f¨¢cil hi ha diversos melics. Quin ¨¦s el seu?

L¨°gicament, est¨¤ filtrat per mitj¨¤ de diversos artificis.

Com Houellebecq llavors, que s¡¯amaga dins de veus poderoses, per¨° no sabrem mai qui ¨¦s. De deb¨° que no l'ha llegit?

Que no, carai, que no. No ¨¦s per resist¨¨ncia. ?s que jo el que llegeixo s¨®n fanzines. Els que aconsegueixo en cases okupes. Tamb¨¦ assaig pol¨ªtic, i tamb¨¦ Santa Teresa.

Ah, llavors ¨¦s de l'assaig pol¨ªtic d'on ve aquesta inflaci¨® d'adjectius de car¨¤cter pol¨ªtic en la novel¡¤la? Amb perd¨®.

A part d'aix¨°, hi ha un exercici de creaci¨® del llenguatge, de substantius, neologismes.

Aquest ¨¦s el costat positiu: existeix un esfor? de creaci¨® de llenguatge representatiu d'una generaci¨®.

Insisteixo que jo no em represento m¨¦s que a mi mateixa.

Doncs li ha sortit una cosa que pot valer col¡¤lectivament. Potser la seva generaci¨® ha arribat al m¨®n desprotegida, amb termes manipulats i una prostituci¨® del llenguatge. Necessiten reconceptualizar-ho tot? ?s el que intenta?

Potser s¨ª, que necessitem reanomenar, rebatejar.

Hi ha un risc en aix¨°: el dogmatisme. El percep?

B¨¦, ¨¦s que quan una escriu amb vocaci¨® de deb¨°, llan?a alhora una carta de suspensi¨® de la realitat. Igual que en una novel¡¤la volen dracs i tu no ho poses en dubte perqu¨¨ entres en un joc, en el meu cas passa igual. Existeixen una s¨¨rie de personatges que veuen el m¨®n d'una manera en la qual necessiten donar la volta a la truita de gaireb¨¦ tot. A les seves cuidadores les anomenen policies. Elles, que s¨®n ¨¦ssers vulnerables, s¡¯autoanomenen preses. El lector s'ha d'atrevir amb aquest joc. No crec que sigui dogmatisme.

Per¨° hi ha el risc?

No, gens. Aix¨° no m'amo?na. Llegeixo assajos pol¨ªtics que reinterpreten el m¨®n des d'una ¨°ptica feminista o anticapitalista i el que m'interessa ¨¦s aquest cop a la taula que donen, cosa que tu pots considerar dogmatisme. Dogm¨¤tic, per a mi, ¨¦s sortir al carrer i veure anuncis on de cara a l'operaci¨® biquini les teves mides han de ser aquestes. Dogm¨¤tica ¨¦s la marquesina dels autobusos amb els seus anuncis de bellesa.

Aix¨° de capgirar les coses resulta fascinant en vost¨¨, com la redefinici¨® de mediocritat encarada a qui passi abans la meta.

S¨ª, perqu¨¨ implica una submissi¨® en el seu agra?ment a bancs i patrocinadors. Per a mi, el no mediocre ¨¦s l'insubm¨ªs. O qui fa un cop de porta al seu maltractador.

En l'exc¨¦s d'adjectius, no existeix tamb¨¦ un risc de desgastar paraules? Per exemple, en el cas de fatxa. Pot semblar, segons vost¨¨, que tots ho som.

En el joc de la novel¡¤la i per a un personatge en concret, s¨ª, sens dubte.

I en el seu cas?

Aix¨° aqu¨ª no importa.

A mi s¨ª.

Per¨° a mi no em dona la gana de respondre.

D'acord. Per¨° no la preocupa que perdi el significat?

En la meva novel¡¤la hi ha un exercici de desbordament de certs discursos. La Nati, que ¨¦s el personatge que se les t¨¦ amb els fatxes, pateix el que s¡¯anomena la s¨ªndrome de les comportes i es manifesta amb una radicalitat brutal. ?s part de la seva discapacitat: que aix¨° funcioni o no ja ¨¦s una altra hist¨°ria. Per¨° ¨¦s una caracter¨ªstica del personatge. Si m¡¯ho preguntes a mi, crec que la paraula fatxa s'utilitza molt poc, en aix¨° haig d'estar d'acord amb la Nati. N¡¯hi ha molts m¨¦s dels que ens pensem. ?s una paraula ofensiva, molt ofensiva.

I no ¨¦s precisament per aix¨° que haur¨ªem d'encertar-la m¨¦s en utilitzar-la?

Que curi¨®s que fatxa impliqui aquest risc i d¡¯altres no.

Quines?

Puta, per exemple. Ens han dit putes per tot. Per com vestim, per com no vestim, per si follem, per si no follem, per amb qui anem, per a quina hora arribem, per on passegem. O sigui, hi ha una veritable inflaci¨® amb aquesta paraula que socialment no preocupa. I a ning¨² l'inquieta que es desgasti. De fet ¨¦s un lloc d'identificaci¨®, d'apropiaci¨® de l'insult. Per no parlar d'altres: pau?

Democr¨¤cia.

Democr¨¤¨¤¨¤cia?! Aix¨° ens torna acr¨ªtics. No totes les paraules que fem servir massivament ens preocupen. No obstant aix¨°, fatxa, per les seves connotacions del passat, sembla que no la fem servir amb precisi¨®.

Definim b¨¦, doncs, per despr¨¦s utilitzar com cal: dona.

Que no la puc definir, que no s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨ ¨¦s aix¨°.

Puta.

Igual. Per aix¨° fico ¡°el¡± davant: ¡°el dona¡± i ¡°el puta¡±. Aix¨° ho explica molt b¨¦ Itziar Ziga en un text que es titula Devenir puta. En un cap¨ªtol molt breu parla de Me gusta ser una zorra, la can?¨® de Vulpes. De la censura que va patir, el seu pas pels jutjats i tot aix¨°. Ziga defensa que el problema aqu¨ª era que es tractava de la primera vegada que un grup defensava aix¨°. Ser una puta, no la teva puta o fer-me la puta, sin¨® ser-ho. Elles es tornen a apropiar del concepte. Quina bona reflexi¨®. El fet que el terme hagi de ser un lloc de vergonya i no de reivindicaci¨®.

Seguim amb el diccionari secret. Insisteixo: fatxa.

Aix¨° t¨¦ molt poc inter¨¨s. No s¨®c fil¨°loga. Encara que l'etimologia ¨¦s de les meves ci¨¨ncies preferides.

I ha estudiat Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, que es vegi.

S¨ª, per¨° no he exercit. Tot i que era molt estudiosa. He estat sempre molt estudiosa. B¨¦, la paraula fatxa, feixista, si anem per la politol¨°gica, hi ha dues maneres d'entendre el terme. Una es dona en un moment hist¨°ric molt concret, el d'entreguerres, quan emergeixen aquests moviments d'anihilaci¨® de l'adversari. Aix¨° ja va passar. O podem pensar en el feixisme com una t¨¨cnica heretada precisament d'aquest moment que arriba a les nostres democr¨¤cies.

Mutat.

B¨¦, per a mi ¨¦s el pare de les nostres democr¨¤cies modernes, sens dubte. Jo veig el feixisme com una t¨¨cnica indeleble de control de la poblaci¨®. Els Aliats se l'apropien en aquest sentit i l¡¯apliquen.

Tan ancorats estem en el passat? No hem evolucionat ni tan sols una miqueta?

Jo no crec en l'evoluci¨®, sin¨® en la transformaci¨®. Les t¨¨cniques d'opressi¨® s¨ª que s'han transformat, esclar. Ja no hi ha cambres de gas!

No creu que les nostres societats han avan?at en funci¨® d'una voluntat alliberadora?

Jo en tinc, per¨° no s¨¦ si el president del Govern la desitja respecte a mi. No puc parlar per boca dels ciutadans. Aix¨° que es diu democr¨¤cies lliures s¨ª que ¨¦s una ficci¨®, aix¨° s¨ª que implica suspendre la realitat i entrar en el joc. Qu¨¨ cony ¨¦s la democr¨¤cia?

Quines solucions urgents hi ha per transformar-la?

Ui, jo, no? A mi les ret¨°riques solucionadores d'aquells que s'alcen en un lloc de lideratge em semblen electoralistes.

Hi ha hagut generacions anteriors a les nostres que van buscar solucions per millorar la situaci¨® que van trobar. Amb idealisme, amb la recerca de, si vols, utopies. A la seva caminen m¨¦s presos de la dist¨°pia. La seva r¨¤bia, condueix al nihilisme?

No entenc aquest plural? No reconec aquest lloc de forma un¨ªvoca, tampoc en generacions anteriors. Reconeguem les tensions que han existit i existeixen des de sempre i aix¨° ens portar¨¤ al fet que no tinguem visions idealitzades de l¨ªders que van fer front al que nosaltres ara no fem. A part, el nihilisme s'ent¨¦n molt malament. M'interessa molt el que apunta i analitza els problemes sense esperar res despr¨¦s. A veure si no ¨¦s nihilista el passeig de Gr¨¤cia! O El Corte Ingl¨¦s! O aquesta mania alienadora i consumista que ens envolta!

Seguim amb el diccionari: Granada.

On jo vaig n¨¦ixer, on vaig estudiar i vaig publicar el meu primer llibre. I on existeix la mala?foll¨¢. Aix¨ª parlem a Granada. M'agrada recuperar el lloc de la llengua, la manera en qu¨¨ es viu i s'utilitza. Aix¨° ¨¦s el millor, ara com a expatriada: tornar i escoltar els teus iguals. Les maneres diferents de fer servir el pollas. A Granada estem tot el dia amb la polla a la boca. Pollas pa to! Pollas i pollicas. Jo em vaig quedar estancada el 2012 i cada vegada que hi vaig hi ha formes noves per a l'expressi¨®. Aix¨° ¨¦s meravell¨®s. Aquest poder de la llengua jo nom¨¦s el percebo all¨¤.

Barcelona.

Jo aqu¨ª soc xarnega. Per viure, fatal. O b¨¦ ets okupa i no pagues el lloguer... O est¨¤s en una posici¨® privilegiada, o no tens res a fer. Amb trobar feina no n¡¯hi ha prou, ni de conya, a m¨¦s amb segons quines feines, amb estar explotats i pagar-te una habitaci¨® per 300 euros? Home, per D¨¦u! En arribar vaig estar en una posici¨® interm¨¨dia, amb una manera de vida solit¨¤ria per no haver de matar-nos a treballar.

Va sobreviure?

S¨ª, per¨° aix¨° no ¨¦s consol. Que b¨¦ que aix¨° em va servir per entrar en contacte amb l'anarquisme, l'okupaci¨®, certes pr¨¤ctiques que van de la recollida d'aliments, al reciclatge de la roba, l'acci¨® pol¨ªtica insurreccional.

Com a manera de vida?

Aix¨°, no com una utopia.

I all¨° que b¨¦ que cremin els carrers i no les cafeteries dels disturbis despr¨¦s de la sent¨¨ncia del proc¨¦s? Qu¨¨ volia dir?

Tot el que vaig dir estava molt ben dit. Vivim un estat de malestar general. Una sent¨¨ncia no fa sortir aix¨ª la gent al carrer nom¨¦s per aix¨°. ?s una manera de veure-ho per part del nacionalisme espanyol. Molt oport¨² pensar que aix¨° ¨¦s per una sent¨¨ncia. Evita que es vegi... malestar? Aix¨° em sembla una paraula molt suau, que vegin com n¡¯estem fins al cony. La lectura que el carrer crema per culpa d'uns estelats em sembla simplista, per¨° oportuna, segons per a qui.