L¡¯any que hem viscut judicialment

El balan? d¡¯un any t¨¦ a veure amb el car¨¤cter de la persona. Si un ¨¦s pessimista hi far¨¤ constar les p¨¤gines negatives per sobre de les positives. I al contrari si s¡¯inverteixen els termes. Tamb¨¦ pesen les expectatives que es van tra?ar convertides aquests dies en la base de les que s¡¯esperen per al temps seg¨¹ent. Ja ho va advertir Lev Tolstoi a Anna Kar¨¨nina: tot dep¨¨n de la nostra capacitat de reflexi¨®. I en aquestes circumst¨¤ncies, habitualment s¡¯aconsegueix controlar el passat i idear plans per al futur. El 31 a la mitjanit ¨¦s el paradigma d¡¯aquest desig i el ra?m, la fruita canalitzadora.

L¡¯¨²ltima setmana de l¡¯any es caracteritza per repassar el que queda enrere del per¨ªode que mor. I ens adonem de quants detalls arribem a oblidar i quants confonem perqu¨¨ la mem¨°ria ens la fem selectiva. El temps, velo?, se¡¯ns escapa i la intensitat amb qu¨¨ ens veiem obligats a viure¡¯l passa a ser directament proporcional a la incapacitat per absorbir-ho tot. Per¨° tot i transitar en ¨¨poca de turbul¨¨ncies permanents sempre queden clares algunes idees, molts conceptes i unes quantes espurnes que pel seu fulgor enlluernador dif¨ªcilment desapareixen.

Ning¨² posar¨¤ en dubte que el 2019 espanyol ens deixa com a llegat el protagonisme de la just¨ªcia. I, com si fossin les tres parts en qu¨¨ es divideix una obra de teatre, el que va comen?ar sent una exposici¨® dels fets de la tardor catalana del 2017 ha acabat amb un gir propi del principi de contradicci¨®. La just¨ªcia ha estat jutjada. El nus que va ser el judici m¨¦s important que s¡¯ha fet en d¨¨cades. Una vista que, amb la refer¨¨ncia oficial de Causa especial 20907/2017, va comen?ar el 12 de febrer i va finalitzar el 14 d¡¯octubre amb la publicaci¨® de la sent¨¨ncia. Per¨° el que semblava el punt final del proc¨¦s que no hauria d¡¯haver estat mai per significar la impot¨¨ncia, la incapacitat i la nul¡¤litat de la pol¨ªtica ¨Ccom tamb¨¦ opinava llavors algun dels magistrats de la sala¨C es va convertir en un senyal. I aix¨ª, dos mesos i cinc dies despr¨¦s, s¡¯interpretaria una ¨²ltima escena imprevista per a una part del p¨²blic que ja havia abandonat la platea. Una retranca final que depara episodis nous perqu¨¨ en temps de Netflix tota narraci¨® t¨¦ la seva s¨¨rie. I tota s¨¨rie, les seves temporades.

?s una m¨¤xima que el que va malament ¨¦s susceptible d¡¯anar pitjor. Aix¨ª ha passat i aix¨ª continuar¨¤ fins que la pol¨ªtica no torni a recollir la poma que va fer mossegar a la just¨ªcia

?s una m¨¤xima que el que va malament ¨¦s susceptible d¡¯anar pitjor. Aix¨ª ha passat i aix¨ª continuar¨¤ fins que la pol¨ªtica no torni a recollir la poma que va fer mossegar a la just¨ªcia. La que va cometre la relliscada precipitada de deixar vist per a sent¨¨ncia el 12 de juny un proc¨¦s que l¡¯endem¨¤, el 13, i amb la proclamaci¨® oficial dels resultats electorals al Parlament Europeu del 24 de maig, atorgaria immunitat al primer dels acusats, que condemnarien a 13 anys de pres¨®. I tot s¡¯ha remogut.

Aix¨° els passa per creure¡¯s a ulls clucs el relat del Tribunal Suprem, clama l¡¯advocat Gonzalo Boye, actor que no ha tingut paper en la representaci¨® fins ara perqu¨¨ el seu tenia a veure amb la defensa de qui, sobrevolant l¡¯obra i tot i ser citat en diverses ocasions, no ha trepitjat mai l¡¯escenari. Les circumst¨¤ncies han volgut, no obstant aix¨°, que Carles Puigdemont es convert¨ªs, de moment, en el gran protagonista i es benefici¨¦s de la sent¨¨ncia del Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea en suport de la reclamaci¨® d¡¯Oriol Junqueras. L¡¯interessat convertit, tamb¨¦ de moment, en el perjudicat. La setmana vinent conclou el per¨ªode de cinc dies h¨¤bils perqu¨¨ les parts, com si fossin guionistes, exposin les seves consideracions sobre una resoluci¨® que reverteix un proc¨¦s que seguir¨¤ donant durant els mesos que vindran molts titulars i m¨¦s maldecaps.

Pirandello no ho hauria pogut escriure millor. Aqu¨ª tots els personatges continuen buscant el seu autor. I aquest s¡¯esmuny perqu¨¨ ja no controla els seus fills imaginats, que tenen vida pr¨°pia. Fills d¡¯un moment pol¨ªtic que la mirada posterior ha demostrat vergony¨®s i el seu reconeixement durant el judici ha deixat la impressi¨® d¡¯una improvisaci¨® per a la qual els actors no estaven preparats. Tampoc els jutges ni els fiscals. Les presses per acabar la seva part de la funci¨® els han jugat una mala passada. Massa ¨¤nim de revenja entre els togats. Massa tossuderia entre els qui continuen defensant una Espanya amb olor de naftalina.

Fora del teatre, l¡¯aire ¨¦s m¨¦s n¨ªtid. I el p¨²blic torna a casa despr¨¦s de la llarga i sorprenent representaci¨®, adonant-se que el pot respirar amb m¨¦s llibertat i esperan?a. I aix¨° el convida a tenir una mirada serena, ¨¤mplia, continental. La mirada que hauria de fer seva la pol¨ªtica per a l¡¯any que comen?a i convertir-la en el seu prop¨°sit principal. Una mirada constructiva per evitar que continuem vivint judicialment.