La pen¨²ltima oportunitat

Un dels discursos m¨¦s anodins del rei Felip VI ha merescut amplis elogis de la classe pol¨ªtica i medi¨¤tica amb l¡¯¨²nica excepci¨® d¡¯algunes veus de l¡¯independentisme. Va ser un discurs d'intentar no estirar m¨¦s el bra? que la m¨¤niga, que ¨¦s condici¨® de la paraula mon¨¤rquica, perqu¨¨, en democr¨¤cia, el Rei pinta molt per¨° decideix poc. Fins i tot Podem ha volgut apuntar-se al cor d¡¯aplaudiments en veure-hi, en paraules d¡¯Echenique, ¡°un olfacte millor¡± del monarca i una voluntat de ¡°rectificar i moderar¡± la seva posici¨®. Crec que aquest afany d¡¯apuntalar el monarca, des de posicions diverses i amb motivacions diferents, t¨¦ car¨¤cter indiciari. ?s expressi¨® d¡¯una ja innegable sensaci¨® de crisi del r¨¨gim pol¨ªtic i la constataci¨® d¡¯una certa vulnerabilitat del monarca. I al mateix temps forma part de les m¨²ltiples cortines de fum per evitar anar al fons de les coses. Elogiar el Rei ¨¦s una manera d¡¯afirmar que la Constituci¨® no es toca i que no hi ha espai per a reformes que permetin trencar les in¨¨rcies que ens han portat a l¡¯estancament actual. I no ¨¦s casualitat que els elogis al Rei arribin en un moment d'allargat i sonor silenci del president del Govern espanyol, que transmet el pitjor dels s¨ªmptomes: falta de confian?a i seguretat en un moment decisiu.

Europa avisa i recorda que la Uni¨® Europea ¨¦s el resultat de m¨²ltiples cessions de sobirania (tamb¨¦ judicial), l¡¯independentisme s¡¯esquerda, i la dreta viu en plena regressi¨® ideol¨°gica, quan el neoliberalisme m¨¦s radical s¡¯alia i s'alimenta dels sectors m¨¦s reaccionaris, aqu¨ª amb Vox, als Estats Units amb Trump i al Brasil amb Bolsonaro amb una ¨¤mplia satisfacci¨® del m¨®n dels diners. I, en aquest escenari, una esquerra insegura dubta davant de la seva gran oportunitat.

A la socialdemocr¨¤cia li costa abandonar les complicitats amb la dreta, tot i que han acabat ofegant-la; la nova esquerra, ansiosa per demostrar que est¨¤ a punt per governar, est¨¤ polint les arestes tot i el risc de perdre el seu valor diferencial; i a l¡¯esquerra independentista li costa fer el pas. No ¨¦s un moment per a timideses. ?s l¡¯oportunitat de recompondre l¡¯agenda pol¨ªtica: d¡¯incorporar les urg¨¨ncies del pa¨ªs al primer pla, sense apostar-ho tot a la q¨¹esti¨® catalana i amb una coincid¨¨ncia clara que deixar d¡¯atorgar-li el privilegi d¡¯¨²nic tema de l¡¯ordre del dia ¨¦s la millor manera d¡¯afrontar-la. Perqu¨¨ cal que la ciutadania recuperi la sensaci¨® de reconeixement per part dels que governen, perqu¨¨ la disgregaci¨® de la dreta ¨¦s una gran oportunitat per evitar el triomf del nacionalisme retr¨°grad en una dial¨¨ctica de confrontaci¨® patri¨°tica, i perqu¨¨ la q¨¹esti¨® catalana no pot servir eternament com a coartada per ajornar les urg¨¨ncies del present. I si l¡¯esquerra no fa un pas ferm, ens podem trobar d'aqu¨ª a uns pocs mesos que sigui la conflictivitat econ¨°mica i social la que ocupa el carrer. I Catalunya no est¨¤ exempta d¡¯aquest risc: l¡¯independentisme catal¨¤, amb la seva governan?a monotem¨¤tica, est¨¤ fent m¨¨rits per ser desbordat per la q¨¹esti¨® social.

Les negociacions per formar govern s¡¯allarguen. Les presses s¨®n males consellers, per¨° els alentiments s¨®n indicatius d¡¯inseguretat, de por del que diran, de falta de convicci¨® i d¡¯autoritat per fer els passos necessaris. Entenc que cada part ha de protegir la seva imatge i portar-la a port amb un saldo favorable, per¨° el que cal fer fes-ho de seguida. perqu¨¨ si no es corre el risc de no fer-ho mai. I, en aquest cas, el frac¨¤s podria tenir costos molt elevats per als seus actors.

La democr¨¤cia liberal est¨¤ amena?ada. I si l¡¯esquerra no ¨¦s capa? de construir un nou ordre de prioritats, les experi¨¨ncies autorit¨¤ries (avalades pel neoliberalisme) que es deixen veure a tot arreu, es consolidaran com a vies per mantenir enquadrada la societat de les desigualtats descomunals en qu¨¨ vivim. Canviar l¡¯agenda de prioritats ¨¦s tamb¨¦ una manera d¡¯ampliar el terreny de joc del conflicte catal¨¤ traient-lo de la l¨°gica bin¨¤ria. Les inc¨°gnites i febleses s¨®n moltes: comen?ant per la vol¨¤til figura de S¨¢nchez i seguint per les dificultats de tornar a la normalitat democr¨¤tica despr¨¦s que l¡¯equilibri de poders s¡¯hagi trencat en benefici del judicial. Nom¨¦s demostrant a la ciutadania que la pol¨ªtica t¨¦ vida m¨¦s enll¨¤ del problema catal¨¤, ser¨¤ possible encarrilar aquesta q¨¹esti¨®. Retornar-la, precisament, al marc de la pol¨ªtica, del qual no hauria d¡¯haver sortit mai.