S¨¢nchez i Su¨¢rez

La primavera del 1998, Ernest Lluch va participar en una taula rodona a Podgorica per tractar la Transici¨® democr¨¤tica a Espanya. S¡¯esperava de l¡¯exministre que compart¨ªs la recepta que, no sense dificultats, havia perm¨¨s conjugar diferents identitats en un territori perqu¨¨ serv¨ªs de model a Montenegro i als Balcans en general. Vint anys despr¨¦s, exministres i acad¨¨mics no reben invitacions per situar Espanya com a model en aquesta q¨¹esti¨®, sin¨® per explicar com s¡¯ha estat incapa? de mantenir i millorar l¡¯artefacte auton¨°mic inicial i s¡¯ha arribat a la situaci¨® actual.

La Transici¨® no va ser la quinta ess¨¨ncia de l¡¯exemplaritat pol¨ªtica com de vegades s¡¯insinua, per¨°, des dels leg¨ªtims interessos sectorials i de partit, durant el seu transcurs va sobrevolar l¡¯¨¤nim de buscar solucions. Qui va representar m¨¦s b¨¦ aquest esperit va ser Adolfo Su¨¢rez. Un pol¨ªtic a qui la perspectiva hist¨°rica situa en una posici¨® m¨¦s ponderada i preponderant al sal¨® de la fama dels presidents d¡¯Espanya de la qual la premsa i la propaganda del moment li van reservar.

Su¨¢rez, com explica Fernando ?nega a Puedo prometer y prometo (2013), va construir el seu pensament pol¨ªtic fruit de les seves pr¨°pies contradiccions, i m¨¦s que una ideologia va encarar el gran canvi que necessitava el pa¨ªs amb una mirada elevada que la que li hauria perm¨¨s mantenir el poder m¨¦s temps, per¨° a un cost per als espanyols segurament m¨¦s elevat.

La Transici¨® no va ser exemplar, per¨° durant el seu transcurs va sobrevolar l'¨¤nim de buscar solucions

Per solucionar-ho, Su¨¢rez va haver d¡¯improvisar, per¨° tamb¨¦ travar una bona compenetraci¨® amb pol¨ªtics als seus ant¨ªpodes, com Santiago Carrillo. Va tenir l¡¯afany de consolidar el rei, de dignificar les institucions, comen?ant per la que ell representava, i alhora va establir les bases durant la seva presid¨¨ncia del que seria una monarquia constitucional moderna o, per a alguns, fins i tot una rep¨²blica coronada.

En el reportatge que Juan Jos¨¦ Mill¨¢s i Isabel Mu?oz van dedicar el novembre a El Pa¨ªs Semanal als candidats a la presid¨¨ncia del govern, Pedro S¨¢nchez tenia al despatx de la Moncloa els bustos del socialista Pablo Iglesias i de Manuel Aza?a. Hauria d¡¯haver tingut tamb¨¦ el de Su¨¢rez. En 40 anys, el ritme de la pol¨ªtica i el de la informaci¨® han canviat molt i l¡¯avil¨¨s no pot ser en l¡¯actualitat model, per¨° s¨ª inspiraci¨®.

Despr¨¦s de vuit anys de marasme, la moci¨® de censura a Mariano Rajoy i les eleccions de l¡¯abril eren molts ¡ªno ¨²nicament votants socialistes¡ª els que van veure en S¨¢nchez l¡¯¨¤nim solucionador. La nova convocat¨°ria electoral va malmetre aquesta imatge i el va dibuixar com una figura esclava de les enquestes no per resoldre grans q¨¹estions d¡¯Estat, sin¨® per surfejar l¡¯escuma de la pol¨ªtica. El 10-N li ha deixat una nova oportunitat i avui no importa tant el passat com les eines disponibles per encarar el futur.

Despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada esgotadora, el gruix de la societat espanyola, la catalana inclosa, agrairia una proposta

Per poder enviar altres Lluch a l¡¯estranger ¨¦s necessari fixar un punt en l¡¯horitz¨®, tenir un projecte per a l¡¯Estat i insistir-hi ¡ªtamb¨¦ en l¡¯adversitat. Pel que fa als m¨¦s de dos milions d¡¯independentistes catalans, comen?ar per eliminar l¡¯associaci¨® entre ¡°problema¡± i ¡°Catalunya¡± en els discursos. Catalunya ¨¦s una oportunitat. Quin projecte existeix, per exemple, per a l¡¯eix Barcelona-Madrid-Lisboa, per a la connexi¨® d¡¯Europa amb Llatinoam¨¨rica? Quin projecte existeix sobre el corredor mediterrani? Quin paper es vol per a la segona ciutat d¡¯Espanya?

Tamb¨¦ cal llegir b¨¦ la realitat catalana. Aquests dies en qu¨¨ es parla tant d¡¯ERC per la necessitat dels seus vots, s¡¯ha plantejat com a amena?a la repetici¨® electoral, d¡¯acord amb l¡¯augment de Vox. Per¨° per a l¡¯independentisme, unes altres eleccions no s¨®n problema. El seu electorat ha interioritzat votar no com un dret sin¨® com una reivindicaci¨®. Tampoc no se sent responsable de l¡¯auge electoral de la ultradreta.

Per votar alg¨² que es regeixi per la conjuntura, en comptes de per una mirada llarga ERC, ha de fer un acte de fe. Tanmateix, alguns dirigents i molts dels seus votants s¨®n conscients que la geografia i l¡¯economia manen i que, encara que un dia es constitu¨ªs una Rep¨²blica catalana, els seus ciutadans voldrien tenir m¨¦s bones infraestructures o comerciar amb Europa i Llatinoam¨¨rica des d¡¯una posici¨® preponderant, i Espanya seria necess¨¤ria per aconseguir-ho.

Res no ¨¦s f¨¤cil, per¨° tot aix¨° permet un espai, ampli, d¡¯entesa. Despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada esgotadora, el gruix de la societat espanyola, la catalana inclosa, agrairia una proposta, un projecte. Per al 2020, valor.