Vida i mort dels ametllers florits

Els ametllers, adesiara vells troncs negres minerals, protagonistes oblidats, embullats de branques, amollen papallones blanques contra el fred i al sol. Al ple de l¡¯estiu, les flors han d¡¯¨¦sser ametlles, un artefacte de fusta amb un bess¨® de gran profit a la taula dels plaers i dels capricis. L¡¯ametlla es fa ritual, des del torr¨® fins al gelat, o ella sola, nua, feta o crua, salada o dol?a. Metamorfosi i met¨¤fora. Postal i esquela. El paisatge id¨ªl¡¤lic ¨¦s una ronda de mort amb molts de fantasmes.

Els arbres que queden adesats i ben conreats, pocs, entre els milions dels que poblaven mitja Mallorca, mantenen la in¨¨rcia de la seva exist¨¨ncia, emmalaltida. Quasi per vici s¨®n drets i vius, contra tot, perqu¨¨ no han estat atacats per la Xylella fastidiosao simplement oblidats per la rendici¨® o defunci¨® del pag¨¨s que els sembr¨¤, llaur¨¤, pod¨¤, espols¨¤ i cuid¨¤ com si fossin part de la seva vida i del seu capital.

Cadascun, els seus fruits, tenen/tenien nom, varietat de difer¨¨ncia, fins a 250 distints just a Mallorca: cocarroi, cresta de gall, clau de verro, bec de corb, trinxet, corona, conill, de la canal, cacauet, capseta, pota, firella, pou, republicana, peluda, gravada, cap d¡¯arengada, ceba. La majoria s¡¯ha perdut, extingit, oblidat als arbres. No se¡¯n veuen i potser ning¨² no els reconeix.

Duu el maneig de l¡¯emerg¨¨ncia l¡¯expert Jaume Forn¨¦s -que explora la desfeta del passat i d¡¯ara i sembra ametlers per ell, militant i investigador d¡¯aquest m¨®n d¡¯ahir que fou tan divers, ric. Noms i castes relacion¨¤ mestre Climent Picornell i abans don Pedro Estelrich i m¨¦s cap aqu¨ª en Ventura Rub¨ª. Per¨° cap en sap tant d¡¯ametllers illencs i del m¨®n com el savi de sa Pobla a Saragossa, el poeta i investigador internacional Rafel Socias, que cre¨¤ dues castes, Vialf¨¤s i Blanquerna; un gest clar: el seu poble antic i Ramon Llull.

El mapa del passat, aquells n¨²vols baixos d¡¯ametlers al gener i febrer de Mallorca (i d¡¯Eivissa i Formentera tamb¨¦) que tan b¨¦ queden als paisatges audiovisuals, ara s¨®n difunts o llenya oblidada a camps sense llaurar, sembrar ni pasturar. Hi ha noves plantacions intensives de casta forana -ho hem vist a IB3 amb sembres industrials o ve?nals vindicatives.

Tamb¨¦ es veuen grans finques ordenades de senyors i bastants de trossos i sementers de pagesos del com¨² que serven el seu entorn heretat, vital, ordenat, productiu, com miressin el raconet dels doblers, la llibreta del banc d¡¯un temps i la mem¨°ria dels pares.

L¡¯inventari potser ¨¦s arqueol¨°gic, de ru?nes, de deixes, millor d¡¯un sistema d¡¯un univers agr¨ªcola extingit, d¡¯una poblaci¨® rural ¡®origin¨¤ria¡¯ que ha acabat el seu cicle, de quan dir ¡°l¡¯amo de ses metles¡± era expressar qui manava i tenia poder, simb¨°lic. Ara ning¨² espolsa els fruits.

A mitjan segle XX venien a Mallorca partides de fam¨ªlies temporeres, andaluses i gitanes, per a les grans possessions a fer l¡¯anyada; moltes estaven en condicions medievals, inqualificables, de rondalla. Algunes tropes deixaven a les finques nins petits, que eren explotats com a esclaus. M¨¦s envant, de manera espor¨¤dica, migrants africans i centroamericans, han passat a collir ametlles a mitges, o gratis, per tal deixar els arbres ¡°nets¡± sense el projectils negres d¡¯ametlles velles.

Emper¨° all¨¤ on encara el conreu perdura, l¡¯ametller s¡¯espolsa, s¡¯arreplega el fruit, el pelen i trenquen s¡¯esdev¨¦, la novetat, el bess¨®, l¡¯ametlla com a penyora que dura, que tengu¨¦ i tenia un potencial, un valor material evident, central a l¡¯antiga economia, i no en parlem a la gastronomia local.

La meravella mediterr¨¤nia esdev¨¦ inevitable crua, torrada amb la closca -un doble forn-, escaldada i pelada, torrada amb la pell, fregida amb sal o sense res. ?s un regal localitzat amb gelat d¡¯ametlla crua o torrada, en sorbet, premsada i feta llet, en torr¨® cru de coca o d¡¯ametlla torrada, en tamb¨® de metla, en crema crua, en farciment al ventre de l¡¯ensa?mada, en panellets, en salsa d¡¯ametlla, en la salsa de Nadal d¡¯Eivissa i Formentera (fant¨¤stica i militant, tribal certament), ametlles soles, en garrapinyades.

Hi ha una coa monogr¨¤fica, bandera de la pastisseria simple i tradicional: el gat¨® o pa moix¨®, sols d¡¯ametlles, ous i sucre, sense farina! Sol i en gelat de metla no ¨¦s una redund¨¤ncia ni una obsessi¨®. En tot cas les ametlles picades sempre dominen els gustos i els brous al fons dels cuinats, guisats. Hi ha voluntarioses i encomiables iniciatives de comercialitzaci¨® de les ametlles ¡®gourmet¡¯, processades en pots i bosses, salades i especiades.

Al seu aire en feien i en fan poesies, perfums, postals i viatges de noces, de lluna de mel, un hivern a Mallorca. Aquell ordre natural al foravila ordenat i sofert. Ara les illes es dibuixen en certes estampes d¡¯esglai, oblit. Bastanta mort en molts de paratges i uns pocs terrenys d¡¯ametllers joves, petits, drets i ordenats, paisatges organitzats, geom¨¨trics i de vida curts, 30 anys tan sols. De casta forana... cap de les 250 aut¨°ctones.