2010-2019: d¨¨cada de mobilitzaci¨® social

¡°Emerg¨¨ncia clim¨¤tica¡± i ¡°animalista¡± s¨®n les dues paraules que l¡¯Institut d'Estudis Catalans ha escollit com a neologismes de l¡¯any 2019. ?s a dir, paraules que podem considerar noves i que en aquest moment tenen un ¨²s que les fa d¡¯actualitat. L¡¯IEC fa una primera proposta d¡¯un grup de paraules i una votaci¨® popular acaba sent determinant per triar. En aquesta edici¨®, ¡°emerg¨¨ncia clim¨¤tica¡± i ¡°animalista¡± han empatat, ¨¦s la primera vegada que passa. Les dues paraules ens diuen moltes coses sobre la import¨¤ncia de la mobilitzaci¨® vinculada a l¡¯ecologisme, ens parlen de la voluntat d¡¯assenyalar la urg¨¨ncia de les actuacions a desenvolupar per evitar un col¡¤lapse de la vida al planeta i de la reivindicaci¨® dels drets dels animals.

¡°Sororitat¡± va ser l¡¯escollida el 2018; la solidaritat, la fraternitat, entre les dones, que podem vincular al feminisme. Un moviment social que feia anys que creixia i s¡¯ha convertit en un pensament compartit en la nostra societat com mai abans no havia passat. ¡°Cassolada¡± va obtenir el suport m¨¦s gran el 2017. Aix¨° s¡¯explica per la seva utilitzaci¨® com a recurs per a la mobilitzaci¨® vinculada al moviment independentista i contra la repressi¨®. ¡°Veg¨¤-ana¡± va ser el neologisme del 2016. Les noves formes de vida associades al replantejament de les nostres maneres de fer han crescut en tot, tamb¨¦ al nostre pa¨ªs. El veganisme es pot definir com un estil de vida basat en el respecte pels animals que exclou l¡¯¨²s de productes i aliments d¡¯origen animal. ¡°Dron¡± va ser la paraula triada el 2015, l'¨²nica que no t¨¦ res a veure amb la mobilitzaci¨® social des que s¡¯escull el neologisme de l¡¯any. El 2014, quan es va comen?ar a escollir aquest tipus de distinci¨® va recaure en ¡°estelada¡±. Una evid¨¨ncia m¨¦s de la import¨¤ncia de l¡¯independentisme i el seu creixement durant aquests anys.

La d¨¨cada que acaba ha estat marcada per molts elements, la mobilitzaci¨® social n¡¯¨¦s un, i aix¨° es reflecteix, entre altres coses, en el llenguatge. La d¨¨cada comen?ava amb les mobilitzacions en contra de les pol¨ªtiques d¡¯austeritat per les retallades. Els efectes de la crisi ja eren molt presents. El 2009 naixia la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca. Ho feia per reivindicar el dret a l¡¯habitatge. D¡¯on sorgia aquest activisme? De la mobilitzaci¨® que els anys anteriors havia reivindicat tamb¨¦ l¡¯habitatge com un dret en un context de creixement econ¨°mic que els feia dir ¡°No tindr¨¤s casa en la puta vida¡±. Les dificultats per accedir a un habitatge arriben en moments de crisi i creixement, una altra cosa ¨¦s quan pot sorgir una mobilitzaci¨®. El 2011 emergia el 15-M i uns anys despr¨¦s hi havia qui pensava que tot s¡¯havia acabat, per¨° els seus efectes es continuaven vivint, encara que no fos en primer pla. El 2015 Barcelona en Com¨² arribava al govern de la ciutat... Com es poden explicar tantes coses que estan passant en la pol¨ªtica i molt m¨¦s enll¨¤ sense fer cas de la mobilitzaci¨® social?

La d¨¨cada comen?ava amb una paraula molt repetida: antisistema. Era la manera de presentar i desprestigiar persones que es mobilitzaven en defensa de la universitat p¨²blica, contra les retallades... La d¨¨cada acaba amb molta gent que es considera antisistema, fins i tot premis Nobel d¡¯economia com Joseph Stiglitz van reivindicar aquesta denominaci¨®. En aquesta d¨¨cada que ara s¡¯acaba ¨¦s quan trobem m¨¦s persones que en qualsevol altre moment hist¨°ric que es consideren feministes, ecologistes, independentistes, defensores del dret a l¡¯habitatge, dels drets dels animals... I que es volen mobilitzar per aconseguir els seus objectius. La d¨¨cada tamb¨¦ s¡¯acaba amb molta gent, i molts poders, que ho veuen i ho intenten aprofitar, per aix¨° tamb¨¦ ¨¦s temps de cinisme i rentats. Parlem de greenwashing o purplewashing per fer refer¨¨ncia a qui vol fer passar la seva acci¨® com a defensora del medi o de la igualtat de g¨¨nere quan t¨¦ pr¨¤ctiques que en s¨®n contr¨¤ries.

La mobilitzaci¨® social no l¡¯haur¨ªem de considerar bona o dolenta, pot ser de molts tipus i donar per a molts debats. Segons la meva opini¨®, la mobilitzaci¨® social democratitzadora ¨¦s essencial en qualsevol societat que vulgui ser democr¨¤tica. Ho ¨¦s, especialment, quan les seves pr¨¤ctiques tamb¨¦ suposen un aprofundiment en la democr¨¤cia i ens obren a pensar el m¨®n com potser mai no l¡¯hav¨ªem imaginat. Potser aquest comen?ament de d¨¨cada ¨¦s el moment per tenir debats importants que no hem fet sobre el paper de la mobilitzaci¨® i el seu potencial en una societat que vol ser democr¨¤tica. Especialment, quan veiem com creixen idees contr¨¤ries a la democr¨¤cia.

Jordi Mir ¨¦s professor d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.