Brossa, poesia a peu de carrer

Una llagosta gegant met¨¤l¡¤lica en una cornisa; unes empremtes de passos en una paret mitgera; dues lletres A maj¨²scules vermelles entrella?ades com trapezistes a l'entrada d'una botiga; una bota d'aire militar en un pedestal al mig d'un poble; una mosca en un mon¨°lit blanc al campus d'una universitat... All¨° xocant, inopinat, l¡¯assalta a un en ple carrer. ¡°La p¨¤gina del llibre o el cartell s¨®n substitu?ts pel paisatge [...] l'espai real es converteix en el suport del poema amb tota la riquesa de possibilitats que el fet comporta¡±, afirmava l'escriptor Joan Brossa quan argumentava el projecte que va batejar com a Poema visual transitable en tres temps per al Vel¨°drom d'Horta de Barcelona el 1983 i que el va convertir en pioner de la poesia urbana permanent.

Sempre impactants, el primer dels seus ¡°poemes corporis¡± obriria pas a gaireb¨¦ una trentena m¨¦s de peces en tot just 20 anys (entre 1983 i 2003), visibles en sis dels 10 districtes de Barcelona, per¨° tamb¨¦ a tres pa?sos (i dos continents): Alemanya, Andorra i Cuba. Des del seu estudi, Brossa pensava i dissenyava molt els seus poemes visuals urbans perqu¨¨ sempre transmetessin alguna cosa al vianant; per aix¨° solia deixar per escrit la intenci¨® del que pretenia, pensant que els arquitectes poguessin materialitzar al mil¡¤l¨ªmetre l'efecte que buscava. Aquestes explicacions acompanyen i augmenten el valor dels set itineraris per les obres de carrer del polifac¨¨tic poeta que Judith Barn¨¦s i Gl¨°ria Bordons, de la Fundaci¨® Joan Brossa, han recopilat a Itineraris brossians, que publica l'Ajuntament de Barcelona com a aportaci¨® al centenari del naixement del poeta, que es va tancar fa uns dies.

Aquestes indicacions no sempre van sorgir efecte, dif¨ªcil de satisfer la imaginaci¨® desbordant de l'artista. Aix¨ª, el pla per a la intervenci¨® al Vel¨°drom (A maj¨²scula gegantina com a p¨°rtic en un cam¨ª vermell¨®s de signes de puntuaci¨® disseminats que condueixen a una A menor trossejada) havia de tenir per bancs p¨²blics balancins Thonet de ferro clavats a terra. I ser contrapunt al mateix vel¨°drom i al proper palau del Marqu¨¨s d'Alfarr¨¤s, que Brossa va proposar com a seu d'un museu de m¨¤gia. No ho va aconseguir, com tampoc, per costosos problemes t¨¨cnics, que el llibre que se sustenta sobre mitja esfera a l'encreuament de Gran Via amb passeig de Gr¨¤cia (Homenatge al llibre, 1994) es balanceg¨¦s. Encara m¨¦s espectacular hauria estat que On es bada l'ona (1988), l'escultura far que juga amb les lletres de Badalona ¨Cconcebuda inicialment per al pol¨ªgon industrial de Montigal¨¤, redissenyada per a la terrassa de l'Institut Pau Gargallo i transformada despr¨¦s a pell per tapar una antena d'una empresa de m¨°bils¨C, llanc¨¦s rajos l¨¤ser des de l¡¯esfera de metacrilat que la corona i que el poeta, a m¨¦s, tamb¨¦ va imaginar m¨°bil.

Un altre tipus de mutaci¨®, m¨¦s subtil, la va viure Record d'un malson (1989): l'Ajuntament de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s li va encarregar un poema objecte que simbolitz¨¦s la llarga m¨¤ especulativa de l'alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles. Brossa va concebre una cadira d'oficina de ferro, on reposa una safata de bronze amb un espectral cap de marbre del pol¨ªtic. La pe?a s¡¯havia d'instal¡¤lar al Camp de la Bota, per¨° la dura proposta va fer que el consistori es repens¨¦s la seva exhibici¨® p¨²blica i, despr¨¦s de passar per la Biblioteca Popular de la localitat, recaigu¨¦s en un aparador del Museu de la Immigraci¨® de Catalunya. Un despla?ament estrat¨¨gic va patir tamb¨¦, a Andorra, Capvespre o Incomunicaci¨® (1994), on una paret de totxo divideix una taula de bronze: incomunicaci¨® total, un dard ubicat en una pla?a p¨²blica davant una gran empresa... de telecomunicacions; el 2016, l'obra va ser traslladada al vest¨ªbul del Consell General d'Andorra. Una bota de tall militar al Poble Vell de Corbera d'Ebre (Contra l'oblit, som!, 1988) per recordar els caiguts republicans en la batalla de l'Ebre davant la viol¨¨ncia de l'ex¨¨rcit franquista o una mosca de coure en un mon¨°lit de pedra blanquinosa per escenificar la dial¨¨ctica entre caos i ordre, el desassossec que impulsa a l'acci¨® intel¡¤lectual, davant del rectorat del campus de la Universitat de les Illes Balears (Moscafera, 1998) s¨®n exemples dels particulars contrastos als quals Brossa li encantava sotmetre el vianant. Res gaire allunyat del que buscava en el paper.

Per t¨¨cnica, pol¨ªtica o diners, algunes peces no van acabar com les va imaginar

El joc amb les lletres ¨¦s gaireb¨¦ una constant, una marca brossiana: l'alfabet (present en tots els formats possibles, protagonista del seu ¨²ltim projecte urb¨¤, tot l'abecedari apilat excepte les 11 lletres del nom de l'Hospitalet, a la pla?a de Francesc Maci¨¤, a Santa Eul¨¤lia) ¨¦s per a l'autor d¡¯Els entra-i-surts del poeta l'origen del llenguatge; i deambular per ell met¨¤fora del pas, del tr¨¤nsit inexorable per la vida, com resumeix l'obra que recull unes petjades que van de l'A a la Z a la paret mitgera del carrer Val¨¨ncia, 252, de Barcelona. I l'A, generalment vermella, gaireb¨¦ sempre protagonista per ser la lletra que ¡°representa la intel¡¤lig¨¨ncia, el coneixement, la saviesa¡±. Per aix¨° lluu, majestuosa i estilitzada, per exemple, muntada en una barca al parc de Catalunya de Sabadell, que t¨¦ un llac navegable (A de Barca, 1996); o n¡¯hi ha dues joguinejant (sempre alta cultura i sentit l¨²dic junt a Brossa) atl¨¨tiques, a la botiga d'El Ingenio, del carrer Rauric, 6, a Ciutat Vella (Lletres gimnastes, 1997). Les va portar, fins i tot, a Cuba, a les parets del Casal Catal¨¤ de l'Havana (1999). Una lletra que regna fins quan sembla que no hi ¨¦s, com en la popular intervenci¨® de la fa?ana del Col¡¤legi d'Aparelladors i Arquitectes T¨¨cnics de Barcelona, dominada ic¨°nicament pels 16 colors de les lletres i la llagosta de la cornisa (El llagost, 1993). Per¨° la pota de l'animal forma l'A.

La grandesa del petit Itineraris brossians ¨¦s tal que recull fins i tot coses que no es poden veure, com una instal¡¤laci¨® ef¨ªmera que Brossa va fer el 1987 per al Festival de Cinema de Barcelona amb 150 cadires de directors de cinema amb els noms dels seus preferits, del que s¨ª que ha quedat const¨¤ncia gr¨¤fica. De la mateixa manera que es mostra les banderoles promocionals per a la inauguraci¨® del Pavell¨® de la Rep¨²blica (una diana amb les lletres de Barcelona escampades i, despr¨¦s, al centre: La ciutat renovada, 1992). O els tres estudis (plens de papers assetjant el seu balanc¨ª Thonet) que va tenir el creador... S¨®n alguns dels detalls que han enriquit substancialment ara una primera edici¨® del llibre de fa ja 14 anys. ?s tamb¨¦ el cas de les dues peces amb qu¨¨ els dos artistes l'homenatgen al carrer: Perejaume, a la pla?a Prosperitat de Nou Barris (A Brossa, 2009) i Robert Llim¨®s, al Port Vell (Miraestels, 2010). O els seus llocs fetitxe, com la Filmoteca de Catalunya i la barcelonina botiga El Rei de la M¨¤gia, entre d'altres.

La ¡®marca¡¯ brossiana: jugar
amb les lletres,
de la A a la Z,
com a met¨¤fora de la vida

Ciutat Vella, Eixample, Sant Gervasi, Horta-Guinard¨®, Montju?c i Nou Barris s¨®n els sis itineraris per Barcelona, mentre que el set¨¨, una esp¨¨cie de bonus track, acull els 16 espais amb la seva obra o pres¨¨ncia fora de la capital catalana. All¨¤ hi ha el Taunustor (1998), a Frankfurt: una bola amb set peus cal?ats; un, amb una sabata del mateix poeta, potser met¨¤fora d'ell mateix: podia caminar art¨ªsticament com i per on volgu¨¦s.