Entre el 2017 i el 2020

Dubto que aquest dissabte a la tarda alg¨² en el Parlament de Catalunya es planteg¨¦s que la sessi¨® plen¨¤ria, m¨¦s intempestiva pel seu horari que extraordin¨¤ria pel seu contingut, podria contraprogramar d'alguna manera a la que tenia lloc en paral¡¤lel al Congr¨¦s dels Diputats. Estava clar que hi havia un debat de portada i un altre de p¨¤gina dos. I un es colava constantment en l'altre, cosa que contribu?a una mica m¨¦s a devaluar-lo. Per descomptat, aquesta realitat incontestable l'assumien alguns amb m¨¦s alegria que altres. El comen?ament de l¡¯any est¨¤ resultant molt estimulant en un sector pol¨ªtic, i francament molesta en un altre. En realitat, a l'hemicicle es va notar clarament la nova divisi¨®, no dic fractura, entre els entusiastes del 2020 i els que encara enyoren el 2017.

El ple va sonar molt al 2017, certament. Repassem: una concentraci¨® d'independentistes amb estelades davant del parc de la Ciutadella ¡ªi m¨¦s tard, despr¨¦s de for?ar les portes, davant de l¡¯edifici del Parlament¨C; alcaldes indepes amb la seva vara de comandament seguint el ple per televisi¨® des d'una sala de la planta baixa, per mostrar el seu suport al l¨ªder (acceptant Quim Torra com a l¨ªder); convidats ostentosos a la zona de p¨²blic i autoritats (alguns seguint el debat amb m¨¦s atenci¨® que d'altres); canvis d'¨²ltima hora en l'ordre del dia; Carlos Carrizosa queixant-se; embolic reglamentari; i els discursos de Ciutadans i Junts per Catalunya. Un bonic pack nost¨¤lgic per als que temen que els fets els passin per sobre. Noteu que tant Cs com JuntsxCat s¨®n cap de Parlament i cua de Congr¨¦s en els seus respectius ¨¤mbits ideol¨°gics.

I, tanmateix, no som al 2017. En aquell temps, el socialista Miquel Iceta no hauria fet una defensa inequ¨ªvoca de la presid¨¨ncia de la Generalitat, no hauria discutit una decisi¨® judicial ni que fos de la Junta Electoral Central, hauria animat Quim Torra a rec¨®rrer la seva inhabilitaci¨® davant dels tribunals. I Esquerra tampoc no hauria fet el discurs que va plantejar la seva portaveu Marta Vilalta, amb una m¨¤ reivindicant Torra, i l'altra reivindicant-se davant d'ell. Vilalta, una de les negociadores del pacte amb el PSOE, va demanar ¡°blindar el president i blindar el di¨¤leg¡±, un mat¨ªs molt del 2020, molt poc del 2017. Tamb¨¦ va resultar m¨¦s d'any nou que acab¨¦s la seva intervenci¨® fent-li dos petons a Torra. Com demanant complicitat. No els hi va fer, en canvi, a Iceta, de qui ja la t¨¦.

El president no estava d¡¯acord a ser c¨°mplice. Se sent c¨°mode en el greuge que li permet aglutinar suports momentanis, i que l¡¯aplaudeixin dempeus. Torra va proclamar: ¡°No es pot establir un di¨¤leg i inhabilitar l'interlocutor¡±, aix¨ª, sense matisos, com si l'oferent de di¨¤leg i l'inhabilitador fossin el mateix ens. Vaja, 2017 style. I va voler deixar clar que ell intervindria en la definici¨® dels continguts de la negociaci¨® amb Pedro S¨¢nchez: que consideri necessari especificar aquesta obvietat ¨¦s m¨¦s propi del 2020. Un temps en qu¨¨ Junts per Catalunya i ERC ja albiren el final d'una conviv¨¨ncia, i es dirigeixen indirectes en terrenys m¨¦s formals i atacs directes i desagradables en el fang de les xarxes.