Virtuts i defectes de l¡¯ambig¨¹itat

Ambig¨¹itat en les formes, per¨° claredat en el fons. Aquesta ¨¦s la clau del document de dos folis signat pel PSOE i Esquerra Republicana. Les formes s¨®n les que corresponen a un comprom¨ªs per garantir la investidura de Pedro S¨¢nchez mitjan?ant l'abstenci¨® d'una formaci¨® que fins ara pretenia la ruptura unilateral amb la Constituci¨® espanyola i t¨¦ encara alguns dels dirigents que paguen penalment per haver actuat en correspond¨¨ncia amb aquest objectiu. No ¨¦s un programa de govern, amb la seva exig¨¨ncia de claredat i precisi¨® en els objectius, els m¨¨todes i fins i tot les dates. Ni ¨¦s tampoc un manifest, en el qual s'expressin coincid¨¨ncies ideol¨°giques.

?s un simple acord per convocar una taula de di¨¤leg en el termini de quinze dies entre dues parts que coneixen i han explicitat les seves clares difer¨¨ncies de fons: ERC propugna la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® en qu¨¨ es pregunti per la independ¨¨ncia i demana una pr¨¨via amnistia per als seus pol¨ªtics presos o fugits de la just¨ªcia espanyola; els socialistes propugnen una reforma de l'Estatut que sigui sotmesa a votaci¨® dels catalans i encaren la q¨¹esti¨® dels presos amb un especial ¨¨mfasi en la independ¨¨ncia dels jutges, espanyols i europeus, i el conegut rerefons dels desitjos expressats pel socialisme catal¨¤ d'un indult que alleugereixi aquesta c¨¤rrega insuportable per a la normalitat pol¨ªtica a Catalunya i al conjunt d'Espanya.

Sense ambig¨¹itat no hi havia cap possibilitat d'acord entre dues posicions tan separades. Per aix¨° no ¨¦s d'estranyar l'hostilitat que suscita la mateixa ambig¨¹itat entre els que no volien l'acord i la un¨¤nime tra?ci¨® denunciada per uns i altres, independentistes i constitucionalistes de tots dos extrems. Cadascun dels irats enemics de l'acord considera imprescindible la rendici¨® de l'adversari, fins a fer-li jurar i empassar-se els principis irrenunciables, els socialistes el dret d'autodeterminaci¨® i l'amnistia i els republicans la Constituci¨® espanyola. A un pas cadascun d'exigir el perd¨® a l'altra part com a condici¨® pr¨¨via per seure a parlar de la investidura.

El detall de les ambig¨¹itats permet entreveure alguna cosa m¨¦s que una simple simetria de posicions encastellades. La primera ¨¦s la mateixa constituci¨® de la taula. Tal com s'ha dit, l'instrument, la taula, ¨¦s l'objecte mateix de la negociaci¨®. La seva pr¨°pia exist¨¨ncia permet saltar de l'actual bloqueig a una nova situaci¨®, en la qual la pol¨ªtica, ¨¦s a dir, la capacitat de di¨¤leg, de negociaci¨® i de pacte prenguin la davantera a la pressi¨® del carrer, a la desobedi¨¨ncia institucional, a l'acci¨® de la just¨ªcia i a l'organitzaci¨® permanent de la deslleialtat m¨²tua.

El reconeixement de l'exist¨¨ncia d'un conflicte pol¨ªtic no hauria de ser objecte de l'ambig¨¹itat. Que sigui efectivament pol¨ªtic com reconeixen les dues parts no exclou que tamb¨¦ sigui un conflicte de conviv¨¨ncia, com uns subratllen i altres s'entesten a amagar, ni que hagi tingut moments de conflicte d'ordre p¨²blic. Per¨° ¨¦s dif¨ªcil defensar que es tracta exclusivament d'un conflicte de conviv¨¨ncia i d'ordre p¨²blic a resoldre exclusivament als tribunals. ?s dif¨ªcil, per¨° ¨¦s l'¨²nic que s'ha fet fins ara. El conflicte ¨¦s sobre el futur de Catalunya, no entre dos subjectes pol¨ªtics diferenciats, Catalunya i Espanya, com volien els independentistes i com s'entesta a llegir malintencionadament el constitucionalisme de dretes.

Una altra pedra de toc, on pren cos la tra?ci¨®, ¨¦s la consulta. Tal com est¨¤ redactat l'acord, pot ser el refer¨¨ndum constitucional previst per a la reforma estatut¨¤ria de Catalunya. Tamb¨¦ podrien ser unes eleccions catalanes. Aquestes dues modalitats complirien la limitaci¨® de cens als ciutadans de Catalunya inclosa en el comprom¨ªs. Qualsevol altra possibilitat, la de refer¨¨ndums exclusivament auton¨°mics per exemple, exigiria majories al Congr¨¦s per modificar la llei org¨¤nica que els regula. Menteixen descaradament, per tant, els qui asseguren que s'ha pactat un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® en qu¨¨ es consultar¨¤ nom¨¦s als catalans, que ¨¦s el que Torra i Puigdemont volien.

Hi ha una cosa molt millor que aquest acord de dos folis, l'exist¨¨ncia de la qual est¨¤ prevista ja per l'Estatut i forma part per tant del bloc constitucional. ?s la Comissi¨® Bilateral Estat-Generalitat, constitu?da per l'article 183 del text estatutari, en la qual hi cap tot, absolutament tot, el que s'ha volgut incloure en l'acord d'investidura. Aquesta comissi¨® s'esmenta a la fi de l'acord, com a organisme amb el qual es coordinar¨¤, igual que succeeix amb la taula de partits de Parlament de Catalunya, per¨° no ¨¦s arriscat apostar per la plena absorci¨® de la taula en un organisme de m¨¦s rang, que ¨¦s la forma m¨¦s segura d'institucionalitzar el di¨¤leg i fins i tot de constitucionalitzar-lo. En el bon rumb d'aquesta comissi¨® es revelar¨¤ la capacitat inclusiva d'una Constituci¨® que alguns, d'un costat i l'altre, han utilitzat precisament per excloure ells mateixos o per excloure els altres.

L'acord entre socialistes i republicans ja ¨¦s molt, encara que nom¨¦s perqu¨¨ inicia el desgla?, per¨° ¨¦s molt poc en el seu contingut, precisament per la seva santa ambig¨¹itat. Serveix per sortir del pas amb la investidura. El seu aut¨¨ntic valor es veur¨¤ en la capacitat que tinguin uns i altres en institucionalitzar-lo i en fer-lo durar, no tan sols per aprovar els pressupostos, sin¨® sobretot per revertir la diverg¨¨ncia entre el nacionalisme catal¨¤ i el conjunt de les forces majorit¨¤ries espanyoles i comen?ar a recuperar aix¨ª el consens constitucional perdut.