La proliferaci¨® de cotorres amena?a l¡¯ecosistema barcelon¨ª

Amb la caiguda dels fulls de les ¨²ltimes setmanes, ¨¦s f¨¤cil veure les milers de cotorres, denominades cotorretes pitgrises i procedents de l'Am¨¨rica del Sud, que es mouen d'arbre en arbre a Barcelona. La poblaci¨® no para de cr¨¦ixer i l'Ajuntament estima que aquestes aus en s¨®n m¨¦s de 10.000 ¡ªi van augmentant de nombre¡ª. Es tracta d'una esp¨¨cie ex¨°tica invasora que amena?a l'ecosistema de la ciutat: afecta els arbres, altres esp¨¨cies, genera problemes de seguretat ciutadana i el soroll que fan pot arribar a ser molt molest. A aquesta poblaci¨® s¡¯hi ha de sumar altres de cada vegada m¨¦s nombroses en tots els municipis de l'entorn de Barcelona.

El 2015 va ser l'any en qu¨¨ es va produir l'¨²ltima estimaci¨® de la poblaci¨® de les cotorretes pitgrises, quan es va xifrar en uns 5.000 exemplars, per¨° l'Ajuntament calcula que aquesta xifra s'ha duplicat des d'aleshores, sense comptar amb les poblacions distribu?des per la resta de municipis metropolitans. El seu creixement s'explica pel seu ¨¨xit reproductor en un terreny com el mediterrani, en el qual les parelles han aconseguit tenir segones posades d'ous.

Pendents d'una estrat¨¨gia per gestionar la seva pres¨¨ncia i, si calgu¨¦s, la seva erradicaci¨®, el consistori de la capital treballa en la vigil¨¤ncia poblacional i sanit¨¤ria per con¨¨ixer la seva situaci¨® i possibles impactes, per¨° no pot eliminar-les, m¨¦s enll¨¤ dels seus ous i els pollets, per la seva consideraci¨® d'esp¨¨cie ex¨°tica invasora. Ara per ara, nom¨¦s pot actuar retirant nius que estan en arbres i corren perill de desplomar-se. Alguna vegada, a causa del pes, fins i tot han arrencat grans branques.

Des de la Direcci¨® del Servei de Drets dels Animals del consistori, Carmen Mat¨¦ detalla per qu¨¨ les cotorres amenacen l'ecosistema. D'una banda, explica, danyen vegetaci¨® ornamental, en alguns casos arbres ex¨°tics monumentals (com la figuera africana i el lledoner), als quals trenquen branques per fer els seus nius, fins i tot a la primavera quan rebroten.

Tamb¨¦ s¨®n grans devoradors de fruits d'arbres no aut¨°ctons, l'exemple m¨¦s clar, les palmeres. A m¨¦s, causen mol¨¨sties pel soroll que fan en comunicar-se mentre volen o en algunes escoles, on tamb¨¦ tiren d¨¤tils des de les palmeres. I s'ha apreciat que all¨¤ on abunden els seus nius deixen de veure's altres esp¨¨cies, com els esquirols.

Els nius en si mateixos, s¨®n un altre greu problema i, si corren el risc de caure, l'¨¤rea de Medi Ambient i Serveis Urbans els retiren durant la poda, a la primavera. Poden arribar a pesar 300 quilograms, perqu¨¨ hi conviuen parelles amb les seves cries i les respectives descend¨¨ncies. Quan van arribar les cotorres, nom¨¦s niaven en palmeres, per¨° ara tamb¨¦ ho fan en pins, fanals i torres el¨¨ctriques, assenyala el consistori. Les cotorres s'han adaptat molt b¨¦ a les condicions clim¨¤tiques de Barcelona i el seu entorn, afavorides per l'"illa de calor" que provoca la contaminaci¨® sumada a un terra impermeable. Tant ¨¦s aix¨ª, que aquesta poblaci¨® t¨¦ un ¨¨xit reproductor que supera el que tenen en origen i la seva taxa de superviv¨¨ncia ¨¦s molt alta, del 80%.

El Reial Decret del 2013 que introdu?a la necessitat de controlar i/o erradicar l'esp¨¨cie establia que ho havien de fer els ajuntaments, les comunitats i el Ministeri, que encara no s'han posat d'acord. Per aix¨° l'Ajuntament demana que es cre? una taula de treball amb la Diputaci¨® de Barcelona i la Generalitat i que es posin en pr¨¤ctica experi¨¨ncies pilots per poder erradicar-les. L'objectiu principal ¨¦s pressionar el Govern catal¨¤ perqu¨¨ prengui mesures.

Un dels punts sobre els quals l'Ajuntament de Barcelona vol posar el focus ¨¦s la conscienciaci¨® de la poblaci¨®: no s'ha d'alimentar les cotorres per evitar la seva proliferaci¨®. ?s la mateixa pol¨ªtica que s'ha intentat traslladar en el cas de la col¨°nia de coloms.

Una empresa, Soma, ¨¦s l'encarregada de retirar els nius i els esp¨¨cimens trobats a Barcelona, que porta fins al Centre de Fauna Torreferrussa, dependent de la Generalitat, perqu¨¨ siguin ¡°sacrificats amb m¨¨todes humanitaris¡±, assenyala el Consistori. A partir del contracte firmat amb l'empresa, es van poder retirar 129 nius entre l¡¯abril i el juliol passat, on es van trobar 125 pollets. La taxa de superviv¨¨ncia d'aquesta esp¨¨cie ¨¦s del 80%, la qual cosa, admeten des de l'Ajuntament, complica el control de l'esp¨¨cie.

On s¨ª que es maten cotorres ¨¦s al Parc Agrari del Llobregat, un supermercat d'alimentaci¨® per als residents de la regi¨® metropolitana de Barcelona i tamb¨¦ per a diverses esp¨¨cies d'aus. S¨®n 3.500 hect¨¤rees d'aliment, gratis i obertes 365 dies a l'any, on les cotorres devoren tom¨¤quets, pomes i llavors, explica Llu¨ªs Par¨¦s, pag¨¨s i membre de la Comissi¨® Permanent Comarcal del Baix Llobregat d¡¯Uni¨® de Pagesos. Fins al 2018 les batudes de ca?a les autoritzava el Departament d'Agricultura. Segons les seves dades dels ¨²ltims tres anys, mostren que n'hi va haver 160, gaireb¨¦ una a la setmana, que es van saldar amb 3.441 cotorres mortes. Ara se n'encarrega el Departament de Territori i Sostenibilitat, per¨° no t¨¦ dades del 2019.

La gerent del Parc Agrari, Gemma Franc¨¨s, explica que entre les tasques de gesti¨® d'aquest espai agr¨ªcola professional hi ha el control de fauna per evitar danys als cultius. ¡°Es mengen la llavor o l'aliment, estan competint amb l'¨¦sser hum¨¤ i amb la renda dels camperols, provoca danys econ¨°mics importants i nosaltres som un espai metropolit¨¤ de producci¨® d'aliments¡±, assenyala la gerent.

La gesti¨® del control de fauna es realitza a trav¨¦s d'un conveni amb els ajuntaments, que van promoure zones de seguretat on no es pot ca?ar, tret de cas de danys als cultius per part d'aus, senglars o conills. Els productors avisen el parc i aquest sol¡¤licita el perm¨ªs a la Generalitat, que l'autoritza despr¨¦s de la verificaci¨® per part dels agents rurals. ¡°Venen l'endem¨¤¡±, assegura Par¨¦s.