La legislatura arrenca amb Rodalies com a gran repte pendent a Catalunya

La culminaci¨® de les obres de la variant ferrovi¨¤ria de Vandell¨°s i la imminent posada en servei, prevista per al 13 de gener, ¨¦s una bona not¨ªcia per al Govern que previsiblement conformar¨¤ Pedro S¨¢nchez si surt investit aquest dimarts al Congr¨¦s. La resoluci¨® del coll d'ampolla entre Barcelona i Val¨¨ncia contrasta, no obstant aix¨°, amb l'estancament que pateix la xarxa de Rodalies, amb continus problemes per fallades en la infraestructura o el parc m¨°bil. El Ministeri de Foment haur¨¤ de resoldre tamb¨¦ el futur de l'aeroport del Prat, que afronta el repte d'abordar el seu creixement, el futur de l'AP-7 sense peatges o el Quart Cintur¨®.

La variant de Vandell¨°s suposa reduir 45 minuts el temps de trajecte amb tren entre Barcelona i Val¨¨ncia, que els Euromed podran resoldre en dues hores i mitja. Mentrestant, en aquesta mateixa zona, la l¨ªnia R16, entre Barcelona i les Terres de l'Ebre, sobreviu entre incid¨¨ncies cont¨ªnues. Amb aquest coll d'ampolla solucionat, es trigar¨¤ igual anar a Tortosa des de Barcelona que a Val¨¨ncia.

Rodalies, amb 126 milions de passatgers l'any, no surt del pou de les incid¨¨ncies i la Generalitat espera poder tancar aquest any un comprom¨ªs d'inversions que almenys permeti programar la millora dels punts m¨¦s conflictius. L'exdiputat convergent Pere Mac¨ªas ¨¦s l'encarregat de crear un pla consensuat pel Ministeri de Foment i el Departament de Territori. De moment, aquest any hi haur¨¤ afectacions per les obres que es duran a terme en alguns punts de la xarxa que estaven pendents des de fa anys, com l'enlla? del Corredor Mediterrani a Castellbisbal, un dels principals punts negres de l'eix.

A la carpeta d'aeroports tamb¨¦ hi ha reptes a la vista. Al Prat s'ha d'acabar l'enlla? per portar el tren directe des de Sants a la T1. I cal concretar l'estrat¨¨gia per definir com s'afronta l'augment incessant d'activitat. Encotillat com est¨¤ l'aeroport barcelon¨ª, amb unes ¨ªnfimes possibilitats de creixement a causa de les restriccions mediambientals i a la impossibilitat de modificar l'operativa de vols per no despertar les queixes per exc¨¦s de sorolls als municipis ve?ns, l'habilitaci¨® de l'aeroport de Girona com a quarta pista del Prat es va plantejar, fa uns mesos, com una opci¨® a tenir en compte. Per¨° s'han fet pocs passos en aquest sentit.

Pel que fa al tr¨¤nsit mar¨ªtim, la presidenta del Port de Barcelona, Merc¨¨ Conesa, es va reunir recentment amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, per abordar els projectes pendents de desenvolupar entorn del port barcelon¨ª, com els nous accessos ferroviaris i viaris. Unes connexions sobre les quals tamb¨¦ hi ha demandes de millora al port de Tarragona, immers en un projecte d'expansi¨® de la seva zona d'activitats log¨ªstiques (ZAL), que generar¨¤ m¨¦s de 4.000 llocs de treball i una inversi¨® de 30 milions d'euros en els propers quatre anys.

A la xarxa de carreteres, la legislatura troba un altre sem¨¤for verd per agafar impuls. La supressi¨® dels peatges de l'autopista entre Tarragona i Alacant li suposa, a Foment, apuntar-se un valu¨®s actiu per guanyar simpaties populars. Tema a banda, i m¨¦s espin¨®s, ¨¦s com s'afronta la imprescindible inversi¨® per a la conservaci¨® i el manteniment d'una carretera que, segons les previsions, absorbir¨¤ 30.000 nous vehicles diaris, bona part, camions. Tamb¨¦ genera incertesa el reclamat tercer carril de l'AP-7 entre Salou i Val¨¨ncia, que no es va construir quan es podia comptar amb la recaptaci¨® dels peatges per recuperar la inversi¨® i que sembla una possibilitat remota amb la gratu?tat de l'autopista. La continuaci¨® cap al sud de l'autovia A-7, actualment els dos carrils moren a l'Hospitalet de l'Infant, on l'N-340 pren el relleu amb un sol carril per a cada sentit, tamb¨¦ s'allunya, en haver-se reconvertit l'autopista en una via r¨¤pida gratu?ta.?

La gesti¨® postpeatges del tram Tarragona-Alacant servir¨¤ de pre¨¤mbul per afrontar, a partir de l'estiu del 2021, la gratu?tat del tram entre Barcelona i la frontera francesa. Aqu¨ª, a les comarques de Girona, ha avan?at molt lentament el desdoblament de la carretera N-II, i la continuaci¨® dels treballs ¨¦s una inc¨°gnita, atenent al fet que en un any i mig l'AP-7 oferir¨¤ tres carrils per sentit sense haver d'abonar cap peatge.?

Al Vall¨¨s, Sabadell i Terrassa reclamen la construcci¨® d'una altra obra eterna, el Quart Cintur¨®, que ha d'unir Abrera amb Granollers passant per les dues capitals del Vall¨¨s Occidental. Tamb¨¦ est¨¤ pendent la definitiva execuci¨® de la connexi¨® entre l'AP-7 i l'A-2 entre Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca. L'entroncament, esperat llargament, connectar¨¤ el Baix Llobregat amb el Vall¨¨s, en zones per les quals cada dia circulen uns 200.000 vehicles.