El mal perdre

El bon mal perdedor, el que ha fet del seu mal perdre un virtuosisme, ¨¦s incansable i tossut. No es corregeix mai. Cava incansablement en la mateixa direcci¨®, cap avall, fins a convertir el forat en fossa, fins a enfonsar-se ell mateix amb les seves obsessions.

M¨¢s informaci¨®n

Pedro S¨¢nchez aconsegueix la investidura i formar¨¤ el primer Govern de coalici¨® de la democr¨¤cia

Europa, un continent de coalicions m¨¦s enll¨¤ d'Espanya

Sense alternan?a, no hi ha democr¨¤cia. Hi pot haver urnes i vots, hi pot haver partits i fins i tot llibertats. La llei i l'Estat de dret es poden respectar. Per¨° no ¨¦s una democr¨¤cia de deb¨° aquella que no dona motiu a l'alternan?a. Pocs s'atreveixen a negar-la en les seves paraules, excepte els oberts ap¨°stols de la dictadura, per¨° no s¨®n pocs els que estan disposats a obstaculitzar-la per tots els mitjans, fins i tot a costa de vulnerar l'Estat de dret o de fer burla de la democr¨¤cia.

La negaci¨® de l'alternan?a no ¨¦s una exclusiva dels sistemes totalitaris, on el culte al partit ¨²nic impedeix imaginar ni tan sols l'exist¨¨ncia de partits que competeixin a les urnes i encara menys que els puguin substituir. I si passa tamb¨¦ en pa?sos de llarg arrelament democr¨¤tic, on el poder ha estat secularment sentit com a patrimoni de les idees i els partits conservadors, com no havia de passar en el nostre, on va quedar suprimida durant les quatre d¨¨cades anteriors a la Constituci¨® del 1978.

L'espectacle parlamentari que hem viscut aquests dies ha estat una exhibici¨® d'aquestes arts fosques del mal perdre parlamentari. Sense uns resultats favorables en successives eleccions, la dreta espanyola s'ha comportat com el?perro del hortelano, que ni com¨ªa ni dejaba comer. Ni podia aconseguir una majoria de govern ni es conformava que la formessin les esquerres. Nom¨¦s quedava llavors el cam¨ª de boicotejar la majoria possible per tots els mitjans imaginables, incloent-hi la coacci¨®, l'amena?a i, sobretot, una especialitat de la casa, com ¨¦s l'¨²s i ab¨²s de les institucions.

T¨¦ tota la l¨°gica i no ¨¦s ni de bon tros una exclusiva espanyola: vegeu el rumb nefast del trumpisme. Cadasc¨² utilitza lliurement el que considera que ¨¦s propietat seva. Aix¨° solen creure les dretes respecte a les institucions, instrumentals per erosionar la democr¨¤cia quan les urnes no llancen el resultat desitjat. Disposades a sacrificar-les i erosionar-les per evitar l'alternan?a, incloent-hi les m¨¦s altes, com la instituci¨® mon¨¤rquica, o les m¨¦s delicades i arbitrals, com el sistema judicial.

Aquest cavar incansable portar¨¤, al final, quan l'alternan?a sigui ja un fet, a negar tamb¨¦ tota legitimitat al Govern legal i leg¨ªtim sota excuses agosarades i incre?bles que apel¡¤len a la moral. Els qui s'omplen la boca de la Constituci¨®, acabaran aix¨ª convertits en l'aut¨¨ntic front contra la Constituci¨®, la regla de joc que exigeix les barreres de seguretat de la toler¨¤ncia i de la contenci¨® perqu¨¨ la democr¨¤cia no s'escoli pel desgu¨¤s cap al qual la porta aquest groller i rancor¨®s mal perdre.