Cr¨°nica visual d¡¯un pa¨ªs en ru?nes

Ponts enfonsats, edificis destru?ts, vaixells mig submergits, poblacions arrasades, i per tot arreu, l¡¯impressionant silenci f¨²nebre de les ru?nes. Les fotografies dels efectes de la Guerra Civil en el territori catal¨¤ que cont¨¦ el llibre dels historiadors David Gesal¨ª i David ??iguez Catalunya any zero, subtitulat Cr¨°nica visual de la desfeta (Angle Editorial, 2019), mostren un grau tal de devastaci¨® que un pensa que es troba davant d¡¯algunes de les tan conegudes imatges d¡¯Europa en acabar la Segona Guerra Mundial. Per¨° s¨®n d¡¯aqu¨ª, de casa. El pont ferroviari amb les pilones de ciment abatudes i els ra?ls retor?ats que sembla de la Pol¨°nia martiritzada per la Blitzkrieg, o el mateix pont de Remagen, ¨¦s en realitat el de Lleida sobre el Segre; els altres tres ponts destru?ts que suggereixen la Fran?a enva?da pels Panzer el 1940 o Arnhem el 1944 s¨®n al Llobregat, a l¡¯altura del Prat; el vaixell del qual nom¨¦s sobresurt la xemeneia no l¡¯han enfonsat a Le Havre, sin¨® a Barcelona; el paisatge urb¨¤ assolat no ¨¦s Rotterdam, sin¨® la Granadella, mentre que l¡¯edifici ensorrat pels bombardejos rere el qual despunta la torre d¡¯una catedral no ¨¦s al Londres del Blitz martiritzat per la Luftwaffe, sin¨® al centre de Lleida... i aix¨ª fins a compondre una sorprenent i inesperada geografia del nostre propi horror, d¡¯una destrucci¨® que poques vegades s¡¯havia vist abans reflectida en tota la seva magnitud.

Catalunya any zero, amb fotografies espectaculars, moltes d¡¯in¨¨dites i en bona part procedents de les c¨¤meres d¡¯un membre de la Legi¨® C¨°ndor i d¡¯un oficial itali¨¤ del contingent feixista, ens posa davant dels ulls com va quedar el pa¨ªs en acabar la guerra amb una claredat i una cruesa que aterreixen i commouen.

El llibre, que segueix un ordre geogr¨¤fic i cronol¨°gic, se suma a una s¨¨rie d¡¯obres actuals de documentaci¨® de la cat¨¤strofe, com Sota les bombes, sobre els atacs aeris a Catalunya durant la guerra, dels mateixos ??iguez i Gesal¨ª, amb Josep R. Casals (Angle, 2017); l¡¯util¨ªssim atles V¨ªctimes, 1936-1945, de Jordi Barra, publicat el 2018 per Memorial Democr¨¤tic, arran de l¡¯exposici¨® del mateix t¨ªtol, que mostra molt visualment en fant¨¤stics mapes tem¨¤tics els resultats de la Guerra Civil a Catalunya amb informacions sobre els morts, la destrucci¨® patrimonial, els bombardejos, els camps d¡¯internament, els sumaris i les fosses; o l¡¯impressionant Topografia de la destrucci¨® (editat per l¡¯Ajuntament de Barcelona i la Fundaci¨® Pi i Sunyer, 2018), de les historiadores Laia Ara?¨® i Mireia Capdevila, que descriu gaireb¨¦ bomba a bomba i edifici a edifici afectat, els devastadors efectes dels atacs aeris franquistes a la capital catalana.

Textos dels ven?uts

¡°El nostre era un vell projecte que ten¨ªem moltes ganes de tirar endavant¡±, expliquen al bar Bovary de Gr¨¤cia, envoltats de caf¨¨s ¡ªel millor hauria estat l¡¯Hotel Florida de Madrid, on es reunien els aviadors de l¡¯Escuadrilla Malraux¡ª, ??iguez i Gesal¨ª, coneguts en l¡¯ambient acad¨¨mic com ¡°els dos Davids¡±, especialistes a treballar sobre els conflictes b¨¨l¡¤lics i historiadors tots dos d¡¯ADAR, l¡¯Associaci¨® d¡¯Aviadors de la Rep¨²blica, amb destacables obres sobre l¡¯aviaci¨® a la Guerra Civil (??iguez ¨¦s tamb¨¦ un conegut discj¨°quei de soul i funk a les sessions The Titanium Pelvis al Poble-sec, per¨° aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria). ¡°La fi de la guerra a Catalunya est¨¤ mal estudiada, i la idea era fer una cr¨°nica visual acompanyada per textos dels ven?uts que els donessin veu i compensessin la visi¨® dels vencedors, que sovint s¨®n els que mostren les imatges. No ¨¦s de cap manera un simple cat¨¤leg de ru?nes, hem volgut donar-li una perspectiva humana, del sofriment hum¨¤. Dispos¨¤vem d¡¯un ampli arxiu de fotos que hem anat adquirint al llarg de les nostres investigacions, i en qu¨¨ es pot apreciar el nivell de destrucci¨® sofert per Catalunya, que creiem que no ha estat prou explicat¡±. No s¨®n fotos dels c¨¨lebres fotoperiodistes de la Guerra Civil. ¡°No, no s¨®n de la maleta de Capa, s¨®n imatges que hem anat aconseguint, algunes an¨°nimes, altres d¡¯aquests dos membres del b¨¤ndol franquista que van retratar el que van veure aqu¨ª. En general s¨®n fotos humils, per¨° molt honestes com a fotos, que no busquen res d¡¯especial, cap efecte est¨¨tic, descontaminades tamb¨¦ de la propaganda. La seva falta de pretensions, la seva neutralitat en la visi¨®, les fa molt ¨²tils i valuoses per a l¡¯investigador¡±.

Dues de les fonts fotogr¨¤fiques principals, que els autors compensen al llarg el llibre amb textos de testimonis de soldats i civils republicans, s¨®n l¡¯alemany de la Legi¨® C¨°ndor Carl Schmidt, del qual se sap molt poc (una foto al final del volum en la qual apareix amb la c¨¤mera a la m¨¤ al port de Barcelona, la destrucci¨® del qual va documentar, podria ser o no ser ell), i el sotstinent d¡¯enginyers i fot¨°graf militar Michele Francone (Bosconero, Tor¨ª, 1913), destinat a Espanya amb la Divisi¨® Littorio el 1937 i encarregat de documentar les activitats de reconstrucci¨® d¡¯infraestructures. ¡°De Francone sabem moltes coses m¨¦s, havia estat a Eritrea el 1935 i durant la Segona Guerra Mundial, en 1941, va prendre part en la operacions militars a l¡¯Alta Savoia. L¡¯armistici de 1943 el va deixar a la zona feixista, aix¨ª que va haver de continuar lluitant contra els Aliats i el van col¡¤locar d¡¯instructor de les tropes de la Rep¨²blica de Sal¨°. En els ¨²ltims compassos de la guerra va perdre una cama en esclatar un can¨® durant uns exercicis i va morir de les ferides¡±.

Pel que fa a Schmidt, va ser un de tants militars alemanys que, amb la Leica a la m¨¤, es van dedicar a fotografiar, com si fossin turistes, el pa¨ªs en guerra o tot just acabada, fent fins i tot un tour de la destrucci¨®. ¡°Els ¨¤lbums d¡¯aquests militars alemanys, abundant¨ªssims, s¨®n tot un g¨¨nere, i sovint les fotos es venen soltes¡±. L¡¯inter¨¨s dels alemanys ofereix una clau significativa: el 1939 encara no havien vist res igual, ¨¦s clar, i els semblava un espectacle nou, curi¨®s i interessant¨ªssim. Aix¨° explica la minuciositat amb qu¨¨ Schmidt va retratar els vaixells enfonsats al port de Barcelona (hi ha imatges espectaculars i una que mostra el magatzem de l¡¯Estaci¨® Mar¨ªtima destrossat). Diverses de les fotos presenten membres de la Legi¨® C¨°ndor, d¡¯uniforme, un cop finalitzada la guerra, passejant per la Rambla, sota l'avi¨® del Tibidabo o, sorprenentment, visitant Montserrat!, avan?ant-se d¡¯aquesta manera a la tan esbombada visita de Himmler l¡¯octubre de 1940. Potser el Reichf¨¹hrer no va trobar el Grial perqu¨¨ ja l¡¯hi havien portat els homes de Goering per decorar Carinhall. ??iguez i Gesal¨ª somriuen pacientment davant la broma. Tots dos subratllen la qualitat de les fotos com a documents hist¨°rics. ¡°Treballem amb elles com a fonts a les quals cal interpel¡¤lar i que responen, quan ho fan, llan?ant informaci¨® valuos¨ªssima i sovint inesperada. S¨®n una font prim¨¤ria m¨¦s, imprescindible per a l¡¯historiador¡±.

Els dos estudiosos han fet parlar les seves fotos sotmetent-les a un tercer grau d¡¯escorcoll amb la col¡¤laboraci¨® d¡¯altres historiadors i de ge¨°grafs per tal d¡¯extreure¡¯ls tota la informaci¨®. ¡°Avui dia hi ha molta foto de l¡¯¨¨poca en llibres i en exposicions mal identificada i datada; fer-ho correctament multiplicaria la nostra informaci¨®¡±. Un exemple ¨¦s la colpidora foto a¨¨ria suposadament de Belchite destru?da que un col¡¤leccionista va regalar als David en comprar una altra, i que, un cop estudiada, va resultar ser de la Granadella, poblaci¨® devastada per l¡¯aviaci¨® franquista durant l¡¯ofensiva de 1938. Una altra imatge ¡°que sembla treta de Dotze del pat¨ªbul¡±, amb un edifici presidit per una enorme bandera amb l¡¯esv¨¤stica, ¨¦s de l¡¯actual centre de prim¨¤ria d¡¯Ulldecona, llavors un immoble requisat per a casernes de la C¨°ndor.

Per saber per qu¨¨ es van fer algunes fotos els estudiosos s¡¯han hagut d¡¯espr¨¦mer la closca, com la de Coll de Balaguer, en la qual aparentment no es veu res. ¡°Era un enclavament estrat¨¨gic entre el Camp de Tarragona i les Terres de l¡¯Ebre, i va ser bombardejat per tallar les comunicacions per tren i carretera, i si un s¡¯hi fixa b¨¦, s¡¯aprecia un antic punt fortificat, amb construccions de formig¨®. Aix¨° va ser el que cridar l¡¯atenci¨® del fot¨°graf alemany, igual que la destrossa que podem veure en una altra instant¨¤nia a la torre de Sant Sebasti¨¤ del port de Barcelona¡±. Aix¨ª com Schmidt tenia una mentalitat de freda racionalitat teut¨°nica, a Francone de vegades el pot l¡¯est¨¨tica i es posa fant¨¤stic, com en fotografiar un pont a Capellades del qual nom¨¦s queda un arc i que l¡¯itali¨¤ retrata com una ru?na rom¨¤ntica; curiosament la foto va servir per a la portada del llibre del 1939 L¡¯arma del genio nella battaglia della Catalogna, que documenta la tasca dels pontoners del Corpo Truppe Volontari (CTV).

Hi ha fotos en el llibre que encara mantenen el seu enigma intacte. Per exemple, la de la p¨¤gina 134, una imatge del pas del riu Tordera amb el pont bombardejat i militars i civils deambulant per la riba. ¡°Qui ¨¦s la misteriosa figura que apareix al centre de la imatge, la qual mostra tot el caos i l¡¯absurditat de la guerra?¡±. En una altra foto estrany¨ªssima (p. 146), apareix una hiena dissecada amb tropes italianes de la divisi¨® Littorio instal¡¤lades a Arenys. Els historiadors no saben si es tracta d¡¯una mascota portada d¡¯Abiss¨ªnia o b¨¦ un exemplar tret d¡¯un museu de ci¨¨ncies naturals local. ¡°A les fotos sempre hi ha alguna cosa per descobrir, de vegades l¡¯important ¨¦s en un segon pla¡±. La foto de Barcelona vista des de Montju?c i de la qual brollen columnes de fum ¡°no ¨¦s una evid¨¨ncia de bombardejos, sin¨® de les fogueres enceses als carrers en entrar les tropes franquistes per eliminar papers i altres materials comprometedors, com carnets i uniformes¡±.

La foto de les restes d¡¯un Polikarpov I-16 Mosca mentre s¨®n retirades en un aer¨°drom del nord de Girona serveixen per recordar la hist¨°ria que s¡¯explica al llibre dels dos germans Magri?¨¢: el petit, Rafael, pilot, mort el 1937 en ser abatut el seu avi¨® per caces alemanys, i el segon, Pau, conductor de camions d¡¯intend¨¨ncia, metrallat des de l¡¯aire cam¨ª de la frontera el 1939. El llibre inclou la foto de carnet de Rafael que Pau duia com a record a la cartera i que dos fragments de metralla min¨²sculs van travessar abans d¡¯enterrar-se en el seu cor i matar-lo. Possiblement ¨¦s la foto m¨¦s petita per¨° m¨¦s commovedora del conjunt, i tamb¨¦ explica una hist¨°ria de guerra i cat¨¤strofe. La mare, Teresa Vidal, va moure cel i terra fins a aconseguir recuperar els dos cossos dels seus fills i enterrar-los junts a la seva localitat de Maslloren?. ¡°Hem tingut a les mans la cartera i la foto¡±, recorden amb veu entretallada els historiadors, que han incl¨°s en el llibre un text del pare tan desolador com la major de les ru?nes: ¡°I quan d¡¯ells no resti rastre, nostra terra dissortada, sobre els ossos seus i els nostres, un temple podr¨¤ bastir, on juguin els nostres orfes, nostres v¨ªdues, nostres mares...¡±.

Cat¨¤strofe humana

Altres fotos mostren la cat¨¤strofe humana de la postguerra que comen?ava: cues a les Arenes, convertida en lloc d¡¯identificaci¨® i concentraci¨® de presoners i sospitosos amb una Model col¡¤lapsada de presos; parades de carrer en qu¨¨ les tropes mores venien llaunes del subministrament militar a la poblaci¨® famolenca; la Barceloneta devastada com un aut¨¨ntic front de guerra; la pla?a de Colom i altres espais emblem¨¤tics deserts de vehicles a motor. Els historiadors assenyalen la significativa foto a¨¨ria de la desfilada militar del 21 de febrer de 1939, presidida per Franco, a la cru?lla de Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia (el Cinc d¡¯Oros), una imatge en qu¨¨ s¡¯aprecia que les multituds entusiasmades amb el Caudillo no eren ni de bon tros tantes, cosa que explica que es prefer¨ªs el pla curt per a l¡¯esdeveniment...

Nom¨¦s a Barcelona van resultar derru?ts 1.800 edificis, una quarta part dels de tota la ciutat. El llibre mostra una imatge colpidora de les cases en ru?nes al voltant del Coliseum, zona arrasada en els bombardejos italians de 1938. ¡°S¡¯ha perdut bona part de la mem¨°ria de tota aquesta destrucci¨®, el resultat de la qual va ser visible durant anys¡±, apunten els estudiosos, ¡°fins a sis anys despr¨¦s de la guerra hi havia el pont provisional de fusta a Lleida, que semblava el del riu Kwai¡±. La destrucci¨® mostrada al llibre palesa que Catalunya va quedar en un nivell de ru?na comparable al dels paisatges de la Segona Guerra Mundial, avan?ant imatges que anys despr¨¦s espantarien. I com sintetitza eloq¨¹entment David Gesal¨ª, les fotos i els testimonis proven que els nostres pares, avis o besavis ¡°van viure un puto apocalipsi¡±.