Una novel¡¤la per tot l¡¯any

?s cosa comprovada que la gent llegeix cada cop menys: ¨¦s un fenomen que es podia haver previst des de l¡¯aparici¨® del cinema i de la televisi¨®. Una paraula sempre ser¨¤ millor que mil imatges, per¨° no podem negar la realitat: els que ja han nascut amb un tel¨¨fon intel¡¤ligent (!?) a la butxaca (o a la m¨¤), ni llegeixen ara ni llegiran mai, a no ser que la consellera Vilallonga faci cas a un informe que li va traslladar un discret professor universitari, informe que ja ha passat per quatre consellers i conselleres de Cultura, tots sords.

Si a la gent li costa tant llegir, per¨° en el fons tindria ganes de poder dir, al cap de l¡¯any, que almenys ha llegit un llibre, ¨¦s obligaci¨® nostra, avui, aconsellar-ne un de molt bo als lectors amb bons prop¨°sits. Aconsellem aquest: Middlemarch, de George Eliot, en una excel¡¤lent¨ªssima traducci¨® de Jos¨¦ Luis L¨®pez Mu?oz (Barcelona, Alba Editorial, 2000, encara reimpresa; no em consta que s¡¯hagi tradu?t al catal¨¤, per¨° s¨ª altres llibres de l¡¯autora).

George Eliot, de fet Mary Ann Evans (1819-1880), va publicar aquesta seva novel¡¤la en forma de fascicles, entre 1871 i 1872. A difer¨¨ncia de les tres germanes Bront?, Evans va fer servir un pseud¨°nim mascul¨ª, cosa molt habitual a l¡¯¨¨poca i a altres temps, com tamb¨¦ va fer George Sand ¡ªamiga de Flaubert¡ª, que era tan dona com Eliot. Middlemarch ¨¦s un top¨°nim inventat, situat a la campanya dels Middlands. Els fets s¡¯esdevenen al voltant d¡¯aquesta ciutat de prov¨ªncies, i narra especialment les ventures i desventures de dues unions matrimonials, tractada m¨¦s a fons la que afecta Dorothea i el seu marit, Edward Casaubon, un eclesi¨¤stic pedant, un petit-ma?tre (en catal¨¤, ¡°petimetre¡±) est¨°lid, egoista recalcitrant i imb¨¨cil, per dir-ho clar, i no gens un erudit solvent, com ell s¡¯imagina. S¡¯ha passat la vida fent estudis absurds per compondre una mena de mitologia comparada, La clau de totes les mitologies, i no explico als lectors qu¨¨ s¡¯esdev¨¦ de tot plegat. Ella, Dorothea, ¨¦s una noia, com quasi tots els personatges, filla d¡¯una burgesia rural poblada per clergues solters o casats ¡ªsom en terres de religi¨® anglicana¡ª, per propietaris de finques m¨¦s o menys solvents, dos o tres metges, un banquer, un home dotat per a les arts, uns quants aspirants a la cambra de diputats de Londres, i, per damunt de tot, noies casadores que, segons els costums de l¡¯¨¨poca, esperen ascendir en l¡¯escala social gr¨¤cies a un matrimoni avantatj¨®s: n¡¯hi ha que es casen enamorades ¡ªuna temeritat, en termes generals, com demostra la novel¡¤la¡ª i n¡¯hi ha que ho fan per conveni¨¨ncia ¡ªs¨®n els matrimonis que duren m¨¦s.

Aquesta obra va ser tradicionalment considerada fatigant i menor si es comparava amb altres obres i amb l¡¯altra gran novel¡¤la d¡¯Eliot, El mol¨ª del Floss, per¨° el temps, que tot ho posa al lloc que escau, ha acabat afirmant no solament que ¨¦s la millor novel¡¤la de l¡¯autora, sin¨® la millor de les lletres angleses de tota la hist¨°ria: pot ser un judici exagerat, per¨° l¡¯han expressat sovintejadament Virginia Woolf, Martin Amis o Julian Barnes. Per b¨¦ que l¡¯obra transcorre entre la mort (esperan?adora per als seus supervivents) de Jordi IV, la Reform Act de 1832 i el temps del duc de Clarence, tot el llibre est¨¤ amarat dels costums propis dels anys en qu¨¨ va ser redactat, i per al p¨²blic d¡¯aquell temps: l¡¯¨¨poca victoriana.

Si les germanes Bront? van ser, comparativament, unes feministes m¨¦s exaltades que Eliot, aquesta, dona de gran cultura i de gran intel¡¤lig¨¨ncia, va plantejar a Middlemarch una cr¨ªtica assaonada i m¨¦s que valenta sobre el lloc de les dones a la societat i a la llar, adre?ada als lectors de la tan p¨²dica era de la reina Vict¨°ria. No ¨¦s glori¨®s el final de m¨¦s d¡¯una protagonista, per¨° les reflexions d¡¯Eliot sobre la condici¨® femenina s¨®n clares (netes) i espesses (n¡¯hi ha moltes).

Com que Eliot, amb aquesta obra monumental i extraordin¨¤ria, va apartar-se dels c¨¤nons xarons de les novel¡¤listes rom¨¤ntiques ¡ªunes quantes ja esmentades¡ª i dels novel¡¤listes sentimentals ¡ªDickens, per exemple¡ª, i com que va entrar altra vegada en unes disseccions psicol¨°giques que ja havia practicat la novel¡¤la anglesa del segle XVIII, no ¨¦s estrany que Marcel Proust la llo¨¦s d¡¯una manera decidida. El franc¨¨s nom¨¦s l¡¯esmenta tres vegades en tota la Recherche, per¨° ens consta, per la seva correspond¨¨ncia, els seus Carnets i els seus bi¨°grafs, que Middlemarch va exercir en ell una influ¨¨ncia cabdal. Aix¨° ¨¦s perfectament visible a Jean Santeuil, obrador de la futura Recerca. Hi ha cr¨ªtics que limiten les grans influ¨¨ncies damunt Proust nom¨¦s a tres noms: George Eliot, Flaubert i Bergson.

El lector que se satisfaci amb la frase i els per¨ªodes llargs, els excursos dilatats que es troben a Proust ¡ªmig mon¨°legs interiors, mig opinions de l¡¯autor passades pel sed¨¤s d¡¯un narrador impersonal¡ª, admirar¨¤ sens dubte la novel¡¤la que avui hem aconsellat. ?s llarga, i omplir¨¤ perfectament tot un any de dedicaci¨® per part dels llegidors de lectures escasses.