Sontag i el mirar fred

Els darrers dies de l¡¯any, tot acabant una d¨¨cada, moltes imatges fotogr¨¤fiques se¡¯ns han presentat com a resum de fets, fragments d¡¯una realitat inabastable, triades per les ag¨¨ncies de not¨ªcies i les redaccions dels diaris. Deia l¡¯escriptora i assagista Susan Sontag: ¡°Ser modern ¨¦s viure, fascinat, per l¡¯autonomia salvatge del detall¡±. Alguna d¡¯aquestes fotografies, emmagatzemades a la mem¨°ria a causa del mecanisme inconscient que ens impulsa com a humans a prendre nota, a recon¨¨ixer la realitat i comprendre, ens persegueixen quan tanquem els ulls. Sontag (Nova York, 1933-2004) deia que la fotografia fa possible una manera m¨¦s freda de mirar. Una manera que, a la fi, identifiquem com a art. Les fotografies ens ensenyen realitats realment horroroses si som capa?os de suportar el mantenir-hi a sobre la mirada.

Darrerament han estat dues imatges, colpidores i hipnotitzants pel seu drama i la seva bellesa subjugant, les que han quedat congelades com a icones. En la primera, dos ta¨¹ts reposen al terra als carrers de La Paz, a Bol¨ªvia, emboirats pels gasos lacrim¨°gens amb els quals la policia havia reprimit la marxa des d¡¯El Alto. En la segona, un mar immens, blau, fos amb el cel, com un espai del no-res, es veu puntejat de n¨¤ufrags, dels quals la not¨ªcia a peu de foto anuncia la mort de m¨¦s de cent persones. ¡°No hi ha fotografia final¡±, conclou Sontag. La hist¨°ria, any rere any, ens en portar¨¤ moltes m¨¦s en el riu dels informatius, en la corda infinita de les xarxes socials. El fet pol¨ªtic de l¡¯acceptaci¨® d¡¯aquestes imatges de l¡¯horror esdev¨¦ quan ens preguntem si ¨¦s convenient difondre-les. La culpa de l¡¯horror no ¨¦s de les imatges. L¡¯aut¨¨ntic problema no s¨®n les fotografies, sin¨® el que les fotografies revelen assenyalant els responsables ¨²ltims de l¡¯horror.

Tornem a llegir Sontag cada cop que aquests tipus d¡¯imatges ens ¡°assalten¡± ¡ªparaula que emprava ella mateixa¡ª. Allarguem la m¨¤, no massa, cap a la prestatgeria m¨¦s propera, on formen renglera els tres exemplars editats a Espanya de Sobre la fotograf¨ªa (1977) i el pol¨¨mic assaig Ante el dolor de los dem¨¢s (2003). I comprovem en cadascun els subratllats i les gloses que hi hav¨ªem fet al marge, segons les inquietuds que a cada ¨¨poca ens motivaven a llegir-los.

Sontag torna a ser novetat editorial, si m¨¦s no a Catalunya, amb l¡¯edici¨® recent de Sobre la fotografia. La novetat aportada en aquest volum ¨¦s la inclusi¨® de dos articles que no formaven part de les edicions anteriors, extrets d¡¯un llibre p¨°stum, un recull d¡¯articles i confer¨¨ncies: At the Same Time: Essays & Speeches (2007), que el seu fill, David Rieff, definia en el pr¨°leg com a codes de l¡¯assaig Davant el dolor dels altres. El primer ¨¦s un resum de les seves reflexions sobre la fotografia en forma gaireb¨¦ d¡¯aforismes. I el segon, una an¨¤lisi punyent de l¡¯esc¨¤ndol d¡¯Abu Ghraib, la resposta de l¡¯administraci¨® Bush i el canvi en la cultura nord-americana cap al que Sontag va anomenar una ¡°acceptaci¨® creixent de la brutalitat¡±.

Sontag, que va morir una mica abans de la introducci¨® de les noves eines de comunicaci¨® com YouTube, Twitter o WhatsApp, observa en el darrer assaig el canvi en l¡¯¨²s de les fotografies: ¡°M¨¦s que objectes per ser conservats, s¨®n missatges per disseminar i fer circular. (...) I encara que els nostres dirigents decideixin no mirar-les, hi haur¨¤ milers d¡¯instant¨¤nies i v¨ªdeos m¨¦s. Imparables¡±. Segons Rieff, la seva mare entenia com a arrel de la seva activitat d¡¯escriptora el seu convenciment pol¨ªtic com a activista, i en la seva activitat com a lectora la pertinen?a a la comunitat liter¨¤ria. Nosaltres, com a lectors dels seus textos, som deutors del consens reflexiu que ens facilita la digesti¨® de les imatges i els canvis que han introdu?t en la manera d¡¯assimilar la realitat. Per aix¨° ha estat una alegria rellegir una nova edici¨® de la seva obra, ara en catal¨¤.