Targeta vermella al Tribunal Constitucional

El 16 d'octubre el TC va dictar una sent¨¨ncia, per majoria, per la qual es va declarar la constitucionalitat de l'art. 52 d de la llei de l'Estatut dels treballadors (LET), que recull com a causa objectiva d'extinci¨® del contracte laboral l'absentisme justificat i intermitent si se superen determinats percentatges i amb certes excepcions.

La q¨¹esti¨® d'inconstitucionalitat que ha originat la sent¨¨ncia est¨¤ fundada en el fet que aquest precepte era susceptible de condicionar el comportament dels treballadors en perjudici dels seus drets en vista del temor de perdre la feina. En suma, que el treballador podia sentir-se compel¡¤lit a acudir a la feina malgrat trobar-se malalt assumint, aix¨ª, un sacrifici en absolut exigible.

Es q¨¹estiona com encaixa aquest precepte amb el dret a la vida i a la integritat f¨ªsica i moral; el dret a la protecci¨® de la salut i el dret al treball.

El TC rebutja que l'art. 52 d de la LET sigui contrari a la Constituci¨®, ja que ent¨¦n que no s'ha demostrat que l'actuaci¨® empresarial (l'acomiadament del treballador) li hagi generat un perill greu i cert per a la seva salut; que no est¨¤ acreditat que s'estigui desprotegint la salut; que la regulaci¨® controvertida ha pret¨¨s mantenir un equilibri entre la productivitat de l'ocupadora i la salut dels treballadors, i descarta, aix¨ª mateix, la possibilitat de l'exist¨¨ncia d'altres mesures m¨¦s id¨°nies per abordar aquest enfrontament.

El TC recorda que les seves facultats estan limitades a determinar si l'opci¨® escollida pel legislador sobrepassa o no el dret al treball reconegut a l'art. 35 de la CE i s¡¯inclina, en aquest cas, per la negativa. Admet que estem davant d'una limitaci¨® parcial del dret al treball, encara que es considera justificada per l'art. 38 de la CE, que reconeix la llibertat d'empresa i la defensa de la seva productivitat.

En aquest Tribunal hi ha una minoria composta de tres magistrats, i de vegades refor?ada per un altre ocasional, que acostuma a mantenir posicions menys conservadores, com ha succe?t en aquest cas. Al vot particular se li dona suport en qu¨¨ la sent¨¨ncia discrepada vulnera el dret al treball per sobrepassar el marge raonable de la llibertat de l'empresa. Per a ells, preval el dret al treball i a la salut sobre els de llibertat d'empresa i productivitat.

La sent¨¨ncia ha provocat reaccions contraposades: a favor per part de les organitzacions empresarials, en contra dels sindicats de treballadors. L¨°gic.

Tots, tanmateix, estan conformes amb el fet que l'absentisme laboral constitueix un aut¨¨ntic problema i que la salut i el dret al treball han considerar-se. La diverg¨¨ncia resideix en si la regulaci¨® de l'ET ¨¦s o no conforme a la Constituci¨®.

El TC t¨¦ declarat que no existeixen drets absoluts, ja que tots tenen els seus l¨ªmits: els altres drets que han de respectar-se en l'exercici dels propis. ?s una regla d'or b¨¤sica per a la conviv¨¨ncia democr¨¤tica.

Aquest conflicte ¨¦s producte de la necess¨¤ria coordinaci¨® de diversos principis constitucionals: la llibertat i productivitat empresarial, propis del sistema capitalista vigent que ¨¦s el nostre pa¨ªs i que no pot, sense m¨¦s ni m¨¦s, arraconar-se, ja que d'aquest es deriven les retribucions i pensions dels treballadors, aix¨ª com en bona mesura el sistema impositiu.

La decisi¨® majorit¨¤ria ¨¦s objectable, primer, per basar-se en el fet que no s'ha demostrat que l'extinci¨® del contracte hagi generat un perill greu i cert en la salut del treballador, requisit no exigit per la normativa aplicable i per ser presumible que el treballador que es col¡¤loca en aquesta situaci¨® de perdre el seu mitj¨¤ de vida no ho fa per causes f¨²tils; i segon, en el fet que s'hagu¨¦s pogut optar per una mesura menys severa i m¨¦s proporcionada a la situaci¨®, com la suspensi¨® no remunerada de la relaci¨® laboral contemplada a l'art. 45.1.a i 2 de l'art. 45 de l'ET, que hauria compatibilitzat els drets, tots leg¨ªtims, enfrontats sense ocasionar perjudicis irreversibles per a cap d¡¯aquests.

La jurisprud¨¨ncia del TC d'un Estat democr¨¤tic i social de dret ha d¡¯estar d¡¯acord amb una interpretaci¨® humana de les seves normes sempre que no sigui contr¨¤ria a la llei i a l¡¯empara proporcionada de la resta dels drets i interessos enfrontats. Penseu que el lloc de treball de l'empleat acostuma a ser el seu ¨²nic patrimoni i base de la seva vida personal i familiar.

Sembla necessari que el legislador aprovi la corresponent reforma, en b¨¦ de la pau laboral i de l'humanitarisme normatiu.

?ngel G. Fontanet ¨¦s magistrat jubilat.