Mor la prol¨ªfica i compromesa escriptora Isabel-Clara Sim¨® als 76 anys

La revista Canig¨®, que dirigia el seu marit, tenia expl¨ªcitament prohibit publicar articles en catal¨¤. Per¨° ella va suggerir incorporar-ne un, directament, a veure qu¨¨ passava. Era a finals dels anys seixanta. "Amb el meu catal¨¤ vacil¡¤lant, el vaig acabar fent. I el vam publicar. I despr¨¦s, un altre, i un altre, i a poc a poc, ens vam trobar amb una revista en catal¨¤ que tenia un petit article al final en castell¨¤, per poder fer la trampa administrativa del biling¨¹isme". Pocs episodis defineixen millor el comprom¨ªs irrenunciable, sempre fins al final, tant en la llengua i la literatura com en el feminisme i el progressisme social, de l'escriptora i periodista?Isabel-Clara Sim¨®. Una batalla que va sostenir tamb¨¦ amb el mateix car¨¤cter des de fa anys contra una malaltia degenerativa, fins avui, quan una de les autores m¨¦s populars de les lletres catalanes, creadora de novel¡¤les com J¨²lia o El moss¨¨n, ha mort aquest dilluns de matinada als 76 anys al seu Alcoi natal.

Que el seu catal¨¤ fos vacil¡¤lant era una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica d'una jove nascuda en un Alcoi temor¨®s, com gaireb¨¦ mig territori a Espanya el 1943, i on el valenci¨¤ no havia mort, "per¨° no hi era ni a l'escola ni al carrer; el meu ¨²nic coneixement era oral". Ho va assegurar fa gaireb¨¦ tres anys, el 16 de gener del 2017, quan va rebre el 49¨¨ Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb el qual es congraciava, va dir, amb "uns Pa?sos Catalans que he estimat bojament i crec que fins ara no havia estat corresposta". Aquesta passi¨® venia d'un pare que era mestre, fundador d'una acad¨¨mia on ella es va cultivar, per¨° tamb¨¦, i sobretot, d'haver format part de la primera generaci¨® de joves valencians que es van cultivar sota la tutela de l'assagista Joan Fuster. "Ell em va parlar d'Ausi¨¤s March i d'una llengua mil¡¤len¨¤ria quan les meves amigues em deien que no parl¨¦s en val¨¨ncia perqu¨¨ feia de poble".??

El catal¨¤ el va anar aprenent a poc a poc i d'aqu¨ª l'emoci¨® ("em queien llagrimots de deb¨°") quan el 1978 va iniciar la seva carrera liter¨¤ria amb els relats d'?s quan miro que hi veig clar, premi V¨ªctor Catal¨¤. Era l'inici d'una traject¨°ria emmarcada en l'anomenada Generaci¨® dels 70 (Jaume Cabr¨¦, Maria Ant¨°nia Oliver, Josep Maria Benet i Jornet...), que donaria una seixantena de t¨ªtols, i que se sustentava en una fortalesa de car¨¤cter que li va permetre llicenciar-se en Filosofia (1965) i en Periodisme (1972) i, entre el 1972 i el 1983, dirigir la mateixa Canig¨®, paradigma de la recuperaci¨® de la llengua i la cultura catalanes, la qual cosa li va suposar m¨¦s d'una multa i escorcolls a casa seva, una llar que construiria amb el periodista Xavier Dalf¨®.?

Arrencava aix¨ª una carrera una mica tardana per¨° generosa en t¨ªtols, que va tenir entre els anys vuitanta i la primera d¨¨cada dels 2000 els seus moments m¨¦s dol?os. Ho simbolitza com poques la novel¡¤la J¨²lia (1983), hist¨°ria d'una jove a l'Alcoi de finals del XIX que s'enamora del propietari de la f¨¤brica on treballa. Aqu¨ª ja afloraven les seves tem¨¤tiques preferides: la pol¨ªtica, les condicions socioecon¨°miques i el factor hum¨¤ a partir de l'amor.?

El moss¨¨n (1988), biografia novel¡¤lada del poeta Verdaguer, l'¨¨xit de la qual en va facilitar una versi¨® radiof¨°nica, van ajudar a refor?ar la popularitat d'una escriptora que va tenir una notable projecci¨® com a personatge p¨²blic, intensificada per les seves aparicions freq¨¹ents, contundents i valentes a la r¨¤dio i a la televisi¨® i les seves col¡¤laboracions en la premsa escrita, en mitjans com?El Peri¨®dico de Catalunya, Diari de Barcelona o l'Avui: una selecci¨® de les columnes que va publicar en aquesta ¨²ltima cap?alera li va valer el Premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians?(En leg¨ªtima defensa, 2003). Els relats de Dones (1997), amb versi¨® cinematogr¨¤fica tres anys despr¨¦s del seu ¨¨xit en paper, li va permetre plantejar el 2002 una ¨¤cida caricatura del m¨®n mascul¨ª en un altre dels seus ¨¨xits,?Estimats homes (una caricatura) (2002), que va mantenir en els relats d'Homes (2010). Quatre anys abans, amb?Angelets, s'havia endinsat en el costat inquietant del m¨®n infantil.?

Al seu carisma popular tampoc li va resultar aliena la seva sinceritat sense embuts, que la va portar, per exemple, a tenir una topada amb responsables d'institucions del catalanisme pol¨ªtic per la caiguda de Canig¨® el 1983 (¡°quan es va normalitzar la situaci¨®, nosaltres ¨¦rem massa radicals i tots tenien ajudes p¨²bliques, menys nosaltres¡±, va recordar al cap d'uns anys), o a criticar durament per escrit, a Ad¨¦u, Boadella (2008), l'actitud i la posici¨® p¨²blica de l'actor amb Catalunya. Sim¨®, Creu de Sant Jordi el 1999, es va significar els darrers anys com a partid¨¤ria de la independ¨¨ncia de Catalunya. A aquesta l¨ªnia responen llibres com?Sobre el sobiranisme (2000) o Cartes d¡¯independ¨¨ncia a la vora d'una tassa de te (2011), en col¡¤laboraci¨® amb l'escriptora Patricia Gabancho, que va morir el 2017.?El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destacat precisament a Twitter la seva lluita ¡°incansable per la independ¨¨ncia dels Pa?sos Catalans¡±. I ha lamentat que Catalunya perd ¡°una de les veus m¨¦s lliures¡± que l'han defensat.

¡°Se m'ha tractat sempre amb certa displic¨¨ncia i fins i tot rebuig pel fet de ser dona i ja gran, per escriure per a les tietes o hist¨°ries d'amor, per¨° cada bufetada m'ha servit per impulsar-me¡±, va assegurar quan li van concedir el Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes ara fa tres anys. Per¨° els seus companys d'ofici (va obtenir el 2013 el Premi Jaume Fuster que concedeix l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana i va ser degana de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes entre el 2016 i el 2019) o els lectors li van demostrar que, majorit¨¤riament, va ser el contrari.