TV3 desdramatitza l¡¯¨²s del catal¨¤ amb ¡®El llenguado¡¯

En ple debat sobre si el catal¨¤ decau als patis de les escoles o si est¨¤ sucumbint inexorablement davant del castell¨¤ per les onades migrat¨°ries de m¨¦s enll¨¤ de la Pen¨ªnsula que encaixa Catalunya, TV3 estrena dimecres en prime time (22.30) un programa sobre la llengua catalana amb un t¨ªtol que ja ¨¦s tota una declaraci¨® de principis, El llenguado, i que abans de la primera emissi¨® ja ha generat controv¨¨rsia. A les xarxes socials, tan bon punt s¡¯ha anunciat l¡¯espai, s¡¯ha plantejat: per qu¨¨ no se li diu pelaia (com es coneix aquest peix al nord) o peluda (a les Terres de l¡¯Ebre)? ¡°Busc¨¤vem un programa dist¨¨s, divertit, trencar amb el mite del catal¨¤ com a llengua dif¨ªcil i, sobretot, intentar desdramatitzar la cosa de l¡¯extinci¨® de la llengua; no vol¨ªem fer les fitxes Ruaix¡±, diu la directora de l¡¯espai, F¨²lvia Nicol¨¤s, referint-se al popular m¨¨tode del sacerdot i gram¨¤tic Josep Ruaix, El catal¨¤ en fitxes.

¡°Llenguado ¨¦s un castellanisme que va ser adaptat ja fa molt¨ªssims anys i el joc ¨¦s evident¡±, argumenta el ling¨¹ista Pau Vidal, que protagonitza la secci¨® El fil¨°leg de gu¨¤rdia, i que s¡¯estrena responent a aquesta elecci¨®, en una encertada intu?ci¨® del que hauran d¡¯entomar. ¡°Fa m¨¦s de 50 anys que estem amb aix¨° del bombardeig del que ¨¦s correcte i incorrecte, el que es pot dir i el que no; cal espolsar-se amb urg¨¨ncia aquest estigma; corregir sempre tant ¨¦s dolent, in¨²til i perill¨®s per al parlant; corregir mata¡±, provoca el fil¨°leg, autor de Catanyol.es o El biling¨¹isme mata i col¡¤laborador del suplement cultural Quadern d¡¯EL PA?S. Aquesta actitud la resumeix amb el terme ¡°neopurisme¡± i hi contraposa l¡¯esperit filol¨°gic de l¡¯espai: ¡°No volem fer un programa de combat; volem treure el catal¨¤ del context d¡¯esfor?, solemnitat i sacrifici¡­¡±. Un programa light per a un tema heavy? ¡°No, per¨°, es faci el que es faci, la llufa de la laxitud ling¨¹¨ªstica TV3 la t¨¦ per sempre¡±. En qualsevol cas, la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat col¡¤labora amb l¡¯espai a trav¨¦s de l¡¯Optimot, el seu servei de consultes sobre llengua.

L¡¯estructura dels 10 cap¨ªtols de 45 minuts que conformen El llenguado respon plenament a aquesta filosofia, comen?ant pels presentadors, Guillem Alb¨¤ (actor i clown, que ja ha condu?t Catalunya aixeca el tel¨®) i Yolanda Sey (cantant de The Sey Sisters i actriu a Els Jocs Florals de Canprosa, al TNC), osonenca d¡¯arrels africanes amb un molt bon catal¨¤: ¡°No ha estat pensat, no busc¨¤vem un exemple de normalitzaci¨®¡±, admet Nicol¨¢s, tot i que ¡°t¨¦ un efecte secundari i subliminal que no ¨¦s obligatori parlar a la gent de color en castell¨¤¡±, assenyala Vidal.

Cada entrega, en els continguts, proposar¨¤ una petita immersi¨® en temes ling¨¹¨ªstics, tan diversos com, per exemple, la manera de parlar dels joves, els insults en llengua vernacla, quin catal¨¤ es feia servir en altres segles o qui mana en la normalitzaci¨® de la llengua, cosa que donar¨¤ peu a la intervenci¨® tant d¡¯especialistes com de famosos, per¨° tamb¨¦ d¡¯usuaris an¨°nims. Aix¨ª, en aquesta primera entrega l¡¯eix ¨¦s el catal¨¤ que fan servir els mitjans, amb cares populars com els periodistes M¨°nica Terribas i Jordi Bast¨¦. En una segona part, es viatja pel territori buscant parles i paraules; l¡¯¨¤rea de la serra de l¡¯Albera encetar¨¤ aquest ¨¤mbit, on tamb¨¦ es visitaran la Franja, el Solson¨¨s (divis¨°ria del catal¨¤ oriental i l¡¯occidental) o Formentera. Es repr¨¨n aix¨ª, t¨¤citament, l¡¯esperit del programa Ca?ador de paraules, que entre el 2007 i el 2008 va emetre TV3 i va descobrir medi¨¤ticament Roger de Gr¨¤cia. En aquell equip treballava Nicol¨¤s, que amb El llenguado ja ha participat en una desena de programes, que inclouen la direcci¨® de Mestres.

¡°En l¡¯¨¨poca del Ca?ador¡­ no s¡¯acceptaven tant els diferents registres del catal¨¤¡±, compara Nicol¨¤s, que insisteix que, amb el programa, ¡°no volem dir el que ¨¦s correcte o incorrecte en catal¨¤, no ¨¦s un espai normatiu¡±, tot i que el programa inclou una altra microsecci¨®, El mot merd¨®s, on s¡¯analitzaran paraules ¡°correctes o no, per¨° l¡¯¨²s de les quals pot generar una mica de r¨¤bia perqu¨¨ l¡¯idioma t¨¦ altres opcions m¨¦s riques o genu?nes; d¡¯alguna manera ¨¦s alertar que el catal¨¤ est¨¤ndard, amb la seva arrog¨¤ncia, s¡¯est¨¤ cruspint el col¡¤loquial¡±, assegura Vidal. El fil¨°leg tamb¨¦ treu ferro a una de les possibles conclusions del primer programa: moltes paraules i expressions catalanes estan desapareixent. ¡°El l¨¨xic cau per les costures i les del catal¨¤ s¨®n m¨¦s grosses, per¨° est¨¤ passant en totes les lleng¨¹es, ¨¦s un fenomen global, fruit de la vida moderna; s¡¯ha d¡¯anar assumint¡±.

En la desena de cap¨ªtols previstos no s¡¯aborda la salut o el futur del catal¨¤, i tampoc es visita cap fam¨®s pati d¡¯escola, ni ¨¤rea de l¡¯extraradi de les grans ciutats, especialment de Barcelona. ¡°No vol¨ªem fer socioling¨¹¨ªstica, ni enviar cap missatge ideol¨°gic o negatiu¡±, insisteixen la directora i el ling¨¹ista, que asseguren que els aspectes delicats estan previstos per a una possible segona temporada que, de moment, no est¨¤ planificada. De la primera entrega, tot i aix¨°, com a balan? li crida l¡¯atenci¨® ¡°com de viu est¨¤ el catal¨¤ fora de l¡¯¨¤rea metropolitana¡±. Vidal, per la seva banda, extreu: ¡°Descobreixes que hi ha molta gent que en sap molt, sobre la disciplina de la llengua, per¨° se¡¯ls sent poc i, en canvi, bramen els que no en tenen ni idea¡±.