Els R¨¤fols

El 16 de desembre es van complir 10 anys de la mort del pintor i poeta Albert R¨¤fols-Casamada (Barcelona, 1923). Ell i Maria Girona eren una de les parelles m¨¦s estimades del m¨®n intel¡¤lectual catal¨¤, i al meu parer ni a un ni a l¡¯altre se¡¯ls est¨¤ recordant excessivament. Com que es van con¨¨ixer a l¡¯Acad¨¨mia T¨¤rrega el 1945 i van iniciar una vida junts tot just el 1950, els fets principals de la seva vida professional van ser compartits en nombroses ocasions i no nom¨¦s amb l¡¯Albert com a protagonista i la Maria com a ¡°companya de ruta¡±, sin¨® amb tots dos en responsabilitats de gaireb¨¦ la mateixa import¨¤ncia. Cada un d¡¯ells va ser un est¨ªmul per a la carrera de l¡¯altre; mai, en tots els anys en qu¨¨ vaig conviure amb ells, hi vaig veure rivalitat, sin¨® un suport incondicional i una sintonia intel¡¤lectual molt dif¨ªcil de trobar a la nostra terra.

La Maria procedia d¡¯una fam¨ªlia molt culta, en la qual el tiet, Rafael Benet, va ser un destacat cr¨ªtic d¡¯art. Va ser Maria Girona qui li va presentar a l¡¯Albert altres artistes joves, amb els quals van formar el grup Els Vuit (1946), integrat per ells dos i Miquel Gusils, Joan Pal¨¤, Ricardo Lorenzo, Vicen? Rossell i el m¨²sic Joan Comellas. Ells van representar El Retablillo de Don Crist¨®bal, de Federico Garc¨ªa Lorca (la primera obra que es representava despr¨¦s de la mort del poeta durant la Guerra Civil), amb marionetes de la Maria i escenografia de l¡¯Albert. En aquella ¨¨poca van fer amics que ho serien tota la vida: Francesc Tod¨®, Josep Guinovart, Xavier Valls, Ramon Rogent... Tamb¨¦ a casa dels pares de la Maria es va fer la reuni¨® fundacional del Primer Sal¨® d¡¯Octubre (1948), una de les primeres iniciatives per trencar amb l¡¯art oficial. La Maria i l¡¯Albert van fer diverses obres en com¨²: unes cer¨¤miques, avui perdudes; cartells per a la Companyia de Teatre Adri¨¤ Gual, i les xilografies del grup Estampa Popular, un moviment iniciat el 1960 que pretenia arribar a un p¨²blic ampli, no elitista. El 1950, amb una beca del Cercle Maillol, se¡¯n van anar a Par¨ªs, una estada que va ser definitiva per descobrir la modernitat, especialment Picasso i el cubisme, Matisse, De Sta?l i la recent abstracci¨® informalista. Junts tamb¨¦ van adoptar un comprom¨ªs pol¨ªtic a favor de la llibertat d¡¯expressi¨® i de la democr¨¤cia; van participar en el fam¨®s tancament al monestir de Montserrat, el 1970, en protesta per l¡¯anomenat Proc¨¦s de Burgos i el 1977 van pintar plegats a les Cotxeres de Sants de Barcelona, a favor de la llibertat d¡¯expressi¨® i contra la detenci¨® d¡¯Albert Boadella per la seva obra La Torna.

El 1966 es va crear l¡¯escola de disseny EINA, als peus de Vallvidrera, que va ser un centre aut¨°nom i lliure, d¡¯on van sortir dissenyadors tan importants com Carles Riart, Josep Llusc¨¤, Anna Yglesias, Josep Bag¨¤ i tamb¨¦ artistes independents com Carlos Pazos, Antoni Llena, Silvia Gubern, Ram¨®n Herreros o Jordi Colomer. Els seus professors eren dels millors professionals del moment: a m¨¦s de l¡¯Albert (que en va ser director) i la Maria, hi havia Am¨¦rica S¨¢nchez, Xavier Oliv¨¦, Rom¨¢n Gubern, Alexandre Cirici, Toni Miserachs, Federico Correa, Anna Bricall, Lelis Marqu¨¦s¡­ EINA va ser un receptacle de les idees est¨¨tiques m¨¦s avan?ades del moment, i a les seves aules i jardins es van fer accions conceptuals d¡¯una immensa radicalitat, com les Escultures vivents durant el curs 1974-1975 o el projecte Entorn d¡¯un arbre. Avan?ant-se al boom actual sobre la gastronomia, als vuitanta es van fer classes magistrals de cuina a les aules de l¡¯escola, amb Lloren? Torrado, Xavier Oliv¨¦, Miquel Espinet i Joan Enric Lahosa fent de xefs.

El buit que va deixar aquesta parella ¨¦s immens, perqu¨¨ hi havia poques persones tan cultes i tan generoses, tan obertes d¡¯esperit i tan solid¨¤ries, tan curioses i din¨¤miques. Aquesta ¨²ltima particularitat semblava impossible en alg¨² tan callat i tranquil com Albert R¨¤fols: ¡°No he apr¨¨s mai tant d¡¯alg¨² que parl¨¦s tan poc¡±, em deia el nostre amic com¨² Miguel Mil¨¢. Els maldients parlaven de ¡°R¨¤fols Casinada¡±, per¨° jo recordo perfectament que quan els altres, a Cadaqu¨¦s o Calaceit, f¨¨iem la migdiada o ens bany¨¤vem, ell era all¨¤, infatigable, amb un dels seus quaderns fent dibuixos o escrivint poemes. La Maria, per la seva banda, era rondinaire, per¨° nom¨¦s amb uns pocs i tots ho oblid¨¤vem gr¨¤cies a la seva intel¡¤lig¨¨ncia, al seu gran sentit de l¡¯humor i a la seva enorme cultura. Llegia amb voracitat: Henry James i la literatura russa, i entre els catalans, Pla i Foix.

Tant l¡¯Albert com la Maria van heretar el millor de la Catalunya de la preguerra: la civilitat del noucentisme i l¡¯esperit obert i internacional de les avantguardes art¨ªstiques. En van quedant pocs amb aquest tarann¨¤ i ¨¦s obligatori recordar-los amb admiraci¨® i, sobretot, amb respecte i afecte.

Victoria Combal¨ªa ¨¦s escriptora i cr¨ªtica d'art.