La usurpaci¨®

D¡¯entre els 51 manuscrits que van optar al 52¨¨ premi Prudenci Bertrana, amb una dotaci¨® de 30.000 euros, el que va seduir m¨¦s els membres del jurat ¡ªformat pels escriptors Xavier Cortadellas, Gemma Lienas, Care Santos i Albert Villar¨® i per l¡¯editora Gl¨°ria Gasch¡ª va ser La mem¨°ria de l¡¯aigua, de Montse Barderi (Sabadell, 1969), una novel¡¤la que serveix per saber que hi ha premis literaris que, en comptes d¡¯apostar per textos que mostrin unes opcions del llenguatge que vagin m¨¦s enll¨¤ del ress¨° d¡¯una lletra de tango, d¡¯una can?¨® mel¨°dica o d¡¯un bolero, que intentin enlluernar el lector amb alguna cosa m¨¦s que els desequilibris narratius o sobtar-lo amb dificultats i exig¨¨ncies morals, s¡¯estimen m¨¦s complaure i satisfer els gustos i les expectatives d¡¯un p¨²blic m¨¦s atent al populisme i el relativisme que a la qualitat liter¨¤ria, com si ja no fossin capa?os de distingir entre una literatura de prestigi i la que li usurpa l¡¯espai.

A La mem¨°ria de l¡¯aigua, Barderi recopila de forma previsible, amb molt bona fe narrativa, les vicissituds i les relacions que mantenen entre elles tres generacions de dones d¡¯una mateixa fam¨ªlia ¡ªa la manera de Gemma Ruiz a Argelagues¡ª, en un per¨ªode de temps que va des de finals del segle XIX fins ara mateix: l¡¯¨¤via viu la impuresa de les condicions laborals de la ind¨²stria t¨¨xtil, la mare ha de sobreviure a la llei del m¨¦s fort que s¡¯imposa a la postguerra, i la filla, una poeta que no ent¨¦n l¡¯ambici¨® de prosperitat i la generaci¨® de riquesa, que es revolta contra el g¨¨nere mascul¨ª, que est¨¤ enamorada del clix¨¦ rom¨¤ntic del concepte ¡°amor¡± i que ¡°amb una serenitat constructiva¡± nom¨¦s vol ¡°ser, aprendre i viure¡± ¡ªi que acull una nena russa¡ª ¨¦s qui s¡¯encarrega d¡¯escriure la hist¨°ria d¡¯aquesta ¡°nissaga de sang espessa, de pares que no assisteixen les mares, de mares que vengen les abs¨¨ncies amb verins implacables, d¡¯un coratge ins¨°lit, cec, primari, antic¡±.

L¡¯ambici¨® moral de Barderi ¡ªl¡¯exaltada den¨²ncia de l¡¯explotaci¨® de la dona a la feina per l¡¯empresari sense escr¨²pols i a la vida dom¨¨stica per uns homes que tampoc en tenen; l¡¯adquisici¨® de l¡¯experi¨¨ncia a trav¨¦s de la mem¨°ria del passat¡ª contrasta amb l¡¯esquematisme de la narraci¨®, que no aconsegueix la sedimentaci¨® de personatges i de circumst¨¤ncies vitals; amb el lirisme pueril i mel¡¤liflu d¡¯una prosa met¨°dicament fulletonesca quan no ¨¦s met¨°dicament convencional; amb la poca for?a a l¡¯hora de desenrotllar l¡¯anecdotari m¨¦s enll¨¤ de l¡¯afany divulgatiu: ¡°El seu enginy es va posar a funcionar al m¨¤xim durant la postguerra, el seu cap no parava de tramar la manera d¡¯acudir al mercat negre, a masies, i aconseguir pa, arr¨°s, patata, sucre, llet o bacall¨¤...¡±; el lector, per¨°, es queda sense con¨¨ixer les arg¨²cies que devia usar la mare de la narradora per obtenir el que necessitava.

No ¨¦s de suposar que La mem¨°ria de l¡¯aigua deixi un rastre gaire memorable en el lector, per¨° s¨ª que ho ¨¦s que el jurat s¡¯hagi deixat guiar per uns criteris m¨¦s sociol¨°gics que literaris, que hagi premiat m¨¦s la defensa del somni de la igualtat de g¨¨nere i la trampa de la cursileria que les virtuts liter¨¤ries. El problema m¨¦s greu, per¨°, ¨¦s la innoc¨¨ncia del responsable de creure que la novel¡¤la de Barderi s¡¯enfili durant setmanes als llocs m¨¦s alts de la llista de llibres m¨¦s venuts, com si no se sab¨¦s que, a l¡¯hora d¡¯anar a dormir, el m¨°bil ha substitu?t el llibre.