A les entranyes del Raval de la vampira

Mat¨ª fred de gener. Pol¨ªgon industrial de Ca n¡¯Oliveras, a Martorell. Una nau de 5.000 metres quadrats ha estat convertida en el Raval del 1912 durant els 23 dies que fa que dura el rodatge de?La vampira de Barcelona. La pel¡¤l¨ªcula descobreix el drama t¨¨tric, cr¨ªtic i fosc que s¡¯amaga rere el mite d¡¯Enriqueta Mart¨ª, l¡¯exprostituta que, segons les cr¨°niques, va cometre els pitjors crims imaginables als baixos m¨¦s fons i m¨¦s miserables de la Barcelona modernista i burgesa. Quatre dies m¨¦s i aix¨° estar¨¤ fet. ¡°Un r¨¨cord, crec¡±, diu el director, Llu¨ªs Dan¨¦s. ¡°?s una pena haver de rodar en tant poc temps, per¨° la situaci¨® ¨¦s la que ¨¦s. I el que estem fent mola molt!¡±

Un home surt de la immensa nau i, al solet, es descorda l¡¯abric, com si fes m¨¦s fred a dins que a fora (efectivament, fa m¨¦s fred a dins que a fora). Duu un llustr¨®s vestit de lacai, o de gu¨¤rdia de fa un segle. El figurant saluda amb un gest el grup de periodistes que s'esperen per visitar el rodatge i s¡¯enc¨¦n un cigarret. Anacronismes que ens ofereix el cinema... David Masllorens, director de producci¨® de la pel¡¤l¨ªcula, convida els visitants a passar i a romandre en silenci quan toqui. ¡°Tota la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s aqu¨ª dins¡±, diu. I la comitiva hi entra. Amb els abrics ben cordats.

A dins troben la cel¡¤la on mor l¡¯Enriqueta; l¡¯habitaci¨® de la pensi¨® on s¡¯allotja el periodista que investigar¨¤ el cas, que ¨¦s el mateix espai on es roden les escenes de la casa de la Vampira; el prost¨ªbul, espai aprofitat tamb¨¦ (paradoxes no tan casuals) per representar el noble sal¨® dels miralls del Liceu. ¡°En aquests decorats res no ¨¦s literal, tot ¨¦s on¨ªric, simb¨°lic, una est¨¨tica conceptual amb la qual vull transmetre emocions¡±, explica Dan¨¦s, que es declara un enamorat dels plat¨®s com a mons de fantasia que permeten que l¡¯espectador obri la seva imaginaci¨®. ¡°Propers als universos de Fellini¡±, aclareix.

Aix¨ª, les parets dels carrers que ennueguen el Raval s¨®n fetes de sacs, ¡°un m¨®n apeda?at, inc¨°mode, fosc¡±, diu Masllorens. Igual que els espais interiors, els carrers tamb¨¦ s¨®n reconfigurables: m¨¦s amples o m¨¦s estrets, places, passatges per a cavalls. Fa la impressi¨® que per un d¡¯aquests carrerons et pot assaltar en qualsevol moment Jack l¡¯Esbudellador o hi pot apar¨¨ixer l¡¯Oliver Twist. Cal aprofitar els recursos al m¨¤xim. Gaireb¨¦ no hi ha exteriors. La pel¡¤l¨ªcula transita entre el m¨®n dels somnis i la realitat. ¡°No m¡¯interessa reproduir perfectament el Raval del 1912, sin¨® explicar els espais de manera conceptual¡±, comenta el director.

L¡¯escena del dia ¨¦s una de les importants del film. Nom¨¦s es pot explicar que ¨¦s la primera visita que far¨¤ el periodista Sebasti¨¤ Comas (Roger Casamajor) a l¡¯Enriqueta (Nora Navas) a la seva cel¡¤la. ¡°S¡¯est¨¤ parlant molt del tema a la premsa¡±, explicar¨¤ Dan¨¦s, ¡°s¡¯estan venent molts diaris i Comas li vol fer una foto a la Vampira¡±. L¡¯equip ho t¨¦ tot a punt. ¡°Silenci!¡± i, per nassos, es fa el silenci m¨¦s absolut. Les veus dels actors nom¨¦s les senten els t¨¨cnics pels auriculars. El silenci ¨¦s total. Fa por moure¡¯s un cent¨ªmetre... Un crit, i es recupera el xivarri: ¡°Ja la tenim...!¡± Per¨°... ¡°Ojo, vestuari, a la monja no se li veu la creu. Ara¡±. Qualsevol detall ¨¦s important.

¡°La de la Vampira del Raval ¨¦s una hist¨°ria v¨¤lida per a qualsevol lloc i ¨¨poca. Si no fos aix¨ª, no m¡¯interessaria¡±, diu Llu¨ªs Dan¨¦s, content de com est¨¤ anant el seu primer llargmetratge de ficci¨®. ¡°Cal denunciar els abusos, sempre, siguin dels capellans o dels poderosos. Crec que aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s un thriller, un conte, un relat g¨°tic, fosc, m¨¤gic... per¨°, sobretot, ¨¦s un cop de peu a la boca dels abusadors, perqu¨¨ aquesta mena de fets continuen passant¡±. Perqu¨¨ la pel¡¤l¨ªcula, parida a partir de les cr¨°niques de l¡¯¨¨poca i de la col¡¤laboraci¨® de la historiadora Elsa Plaza, descobreix un cas en el qual es va buscar un cap de turc als baixos fons per amagar una situaci¨® terrible d¡¯ab¨²s de menors que portava irremeiablement a les classes poderoses de Barcelona.

D¡¯alguna manera, aquesta Vampira ¨¦s una narraci¨® en forma de conte tradicional: ¡°Expliquem Hansel i Gretel en tota regla¡±, diu Dan¨¦s, ¡°perqu¨¨ l¡¯Enriqueta Mart¨ª ¨¦s el paradigma de la bruixa, per¨° acabem veient que els monstres, en realitat, no s¨®n els que ens van dir que ho eren¡±. Nora Navas, vestida encara amb els draps que duia l¡¯Enriqueta a la cel¡¤la (i, evidentment, sota un abric ben gruixut), hi coincideix plenament i va m¨¦s enll¨¤: ¡°Veus que el meu personatge era una m¨¦s de tantes dones solit¨¤ries que van ser curanderes i prostitutes i que va pagar per les culpes de membres de l¡¯alta societat. Per a mi no va ser mai una assassina... Jo me l¡¯estimo molt!¡±, reconeix l¡¯actriu.