R¨¦tif de la Bretonne

Vet aqu¨ª un escriptor del tot ignot a casa nostra, i pr¨¤cticament desconegut a la casa dels ve?ns si no fos per tres o quatre publicacions, m¨¦s d¡¯una a base d¡¯extractes de les seves famoses Nuits de Paris ¡ªLas noches revolucionarias (El Olivo Azul, 2009), El espectador nocturno (Tumbona, 2007)¡ª: R¨¦tif (o Restif) de la Bretonne (Sacy, 1734-Par¨ªs, 1806). Va ser, doncs, un autor nascut i viscut sota l¡¯Ancien R¨¦gime. Va con¨¨ixer i conviure amb els il¡¤lustrats de torn, les dames salonni¨¨res del segle XVIII i algun savant, pels quals, de fet, sempre va mostrar ben poca simpatia: d¡¯aqu¨ª que fos un autor escassament reconegut pels seus contemporanis malgrat haver freq¨¹entat Mercier, Beaumarchais i l¡¯estupenda Madame de Beauharnais, dita Fanny, parenta de la m¨¦s famosa de la nissaga, Josefina, primera esposa de Napole¨®. Goethe el va llegir molt a gust, que ja ¨¦s dir.

Aquestes coneixences no li van donar ni fama, ni c¨¤rrecs oficials derivats de la munific¨¨ncia reial ¡ªR¨¦tif els va necessitar tota la vida, perqu¨¨ era fill d¡¯una fam¨ªlia modesta¡ª, ni fortuna. Va treballar en coses molt diverses, sobretot com a tip¨°graf i mestre impressor, fins que va fundar la pr¨°pia editorial, amb una impremta d¡¯estar per casa, com molts anys m¨¦s tard ho farien Virginia Woolf i el seu marit (The Hogarth Press). R¨¦tif ¨¦s un autor que presenta moltes similituds amb el seu amic Mercier ¡ªautor del tan lloable Tableau de Paris, tamb¨¦ for?a desconegut entre nosaltres¡ª, per¨° amb un punt que l¡¯en distingeix: Mercier va ser gaireb¨¦ tan prol¨ªfic com R¨¦tif i, com aquest, va ser un dels grans cronistes de la vida quotidiana de la capital francesa durant l¡¯antic r¨¨gim; per¨° R¨¦tif, a difer¨¨ncia de Mercier, va fer de la seva admiraci¨® per les dones el centre de quasi tota la seva obra. Tots dos van ser futur¨°legs, tots dos van escriure novel¡¤les, cr¨°niques, teatre i poesia; per¨° R¨¦tif, repetim-ho, sense que fos cap obs¨¦s, va fer girar quasi tota la seva vida a l¡¯entorn de la feminitat i, encara m¨¦s, de la voluptuositat. (Aix¨° no vol dir que fos feminista, perqu¨¨ va escriure un llibre intitulat Els tres estats de la dona: filla, esposa, mare, t¨ªtol que ja ho diu tot.) R¨¦tif no va ser cap revolucionari, per¨° tampoc no va ser un reaccionari despr¨¦s de 1789. No va parar d¡¯escriure ¡ªse li atribueixen cap a 57.000 p¨¤gines¡ª, i la descripci¨® dels costums amorosos a pag¨¨s en una de les seves primeres novel¡¤les, Le Paysan perverti, semblava que li havia d¡¯aconseguir el favor d¡¯una gran massa de lectors. Per¨° mai va ser el cas.

Per dir-ho clar: si hagu¨¦s presentat la vida amorosa com el seu contemporani Marqu¨¨s de Sade, ¨¦s a dir, sota el biaix de la sexualitat m¨¦s animal, pornogr¨¤fica i cruel, llavors potser hauria tingut m¨¦s lectors. Per¨° R¨¦tif ¨¦s un dels escriptors que, al marge de la seva idea que la dona ha nascut per ser mestressa de casa ¡ªsom al segle XVIII, que consti!¡ª, va mostrar a tota la seva obra una consideraci¨® de rara intensitat moral tant pel que fa a les dones com a qualsevol mat¨¨ria que vagi abordar, sempre pr¨°pies del seu temps. Per aix¨° va escriure una Anti-Justine (1798), en clara al¡¤lusi¨® al Marqu¨¨s, que detestava, que encara es pot llegir en franc¨¨s.

Tant a la seva fabulosa, mig autobiogr¨¤fica, Monsieur Nicolas (ara a La Pl¨¦iade), com en diversos opuscles, va reclamar per a les dones de mala anomenada el respecte que mereix tot ¨¦sser hum¨¤ i unes condicions de vida dignes: vegeu, en aquest sentit, les p¨¤gines que dedica a la prevenci¨® de malalties ven¨¨ries de les prostitutes al llibre Le Pornographe ou la Prostitution r¨¦form¨¦e.

Llibert¨ª, ho va ser com tants autors del seu segle, per¨° aquest respecte per la dona, en tant que ¨¦sser tan respectable com l¡¯home, sempre ¨¦s present als seus escrits, els de ficci¨® i els autobiogr¨¤fics, com aquest apunt de l¡¯any 1757, amb eco d¡¯un poema de Catul: ¡°Els meus quaderns contenien els noms i l¡¯adre?a de m¨¦s de dues-centes filles, a les quals tant Gaudet (un amic) com jo ret¨ªem un crapul¨®s homenatge. Gaudet es sentia molt culpable a causa dels ultratges a qu¨¨ sotmetia la naturalesa de les dones: tan aviat paedicabat aquestes desgraciades com les irrumabat, o mammelabat, o buccinellabat, o curatissime lotas fellabat¡±. Nom¨¦s traduir¨¦ la darrera frase: ¡°els llepava el cony despr¨¦s d¡¯haver-les rentat¡±. Ja el fet que R¨¦tif expressi aquestes pr¨¤ctiques en llengua llatina dona idea del respecte que li mereixien tant els lectors com les prostitutes. Les grolleries sempre el van molestar; mai els fastos de la vida sexual.

Un o altre editor potser parar¨¤ l¡¯orella i pensar¨¤ a editar, almenys, una antologia de les seves mem¨°ries, el Monsieur Nicolas ja esmentat. ?s millor que el nostre Bar¨® de Mald¨¤, per¨° s¡¯hi assembla.