La profecia de Fellini fa 100 anys

M¨¢s informaci¨®n

La Filmoteca celebra el 2020 el centenari de Fellini i Rohmer

Mor Anita Ekberg, la musa de Fellini, amb 83 anys

El Papa catal¨¤ i la mariscada de Sorrentino

El diccionari itali¨¤ reconeix la paraula fellini¨¤. Significa gaireb¨¦ tot all¨° que t¨¦ a veure amb el Mag de R¨ªmini i el seu cinema, sens dubte. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s l'adjectiu que descriu un univers est¨¨tic, social i pol¨ªtic que ha impregnat tota una naci¨® des de fa sis d¨¨cades. La tensi¨® entre l'home modern i els rudiments del passat, els somnis er¨°tics, el masclisme caricaturesc o una estranya barreja de cr¨ªtica i enamorament simultani cap a una societat de l'espectacle que va acabar convertida en odiosa ind¨²stria publicit¨¤ria. Federico Fellini (R¨ªmini, 1920-Roma, 1993) va guanyar cinc Oscar, va llegar algunes de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s sorprenents produ?des a It¨¤lia i va fundar una nova manera d'explicar el m¨®n des dels somnis i el costat m¨¦s grotesc dels seus propis records. Un segle despr¨¦s del seu naixement, el big bang est¨¨tic creat durant els anys que va viure a Roma rebenta les costures del diccionari.

Una placa al n¨²mero 110 de la silenciosa Via Margutta, entre la Piazza di Spagna i la Villa Borghese, recorda el lloc on Fellini va viure durant d¨¨cades amb la seva esposa, Giulietta Masina. La casa es va buidar i es va vendre el 1994, quan ella va morir, i avui pertany a un altre propietari. Per¨° els confins d'aquell m¨®n m¨¦s prosaic i rutinari, fet de passejos, discussions amb els sospitosos habituals com Ennio Flaiano ¨Cescriptor, periodista i guionista/ventr¨ªloc de les seves millors pel¡¤l¨ªcules¨C o llargs ¨¤pats amb Marcello Mastroianni no s'expandien tant com la seva imaginaci¨®. Cada mat¨ª feia un caf¨¨ al Canova i es deixava caure per dinar a Dal Toscano, al barri de Prati, sempre a la mateixa taula.

Roma va ser el lloc que va esculpir un noi que hi va arribar amb 18 anys buscant sort com a vinyetista i dibuixant des de R¨ªmini. La ciutat de la costa adri¨¤tica de teulades vermelles i estanqueres voluptuoses va ser un eixam de records m¨¤gics i inconnexos que va aconseguir recopilar a?Amarcord (1973), tamb¨¦ a?I Vitelloni (Els in¨²tils, 1953) o a?La Strada (1954). La veritable p¨¤tria de Fellini, no obstant aix¨°, la que mai va tenir fronteres, va saber mantenir-se oculta entre les quatre parets del Teatro 5 de Cinecitt¨¤, on va construir la majoria de les seves fabulacions.

Aquest malenconi¨®s Hollywood itali¨¤, al final de la Via Tuscolana, a l'altra punta de Roma, intenta recuperar el vigor amb nous rodatges. La casa de Fellini, l'estudi que va cremar el 2012 i on molts no han volgut rodar intimidats per vells fantasmes, ha estat ocupada fins fa poc pels decorats de The New Pope, la s¨¨rie vaticana de Sorrentino, pot ser que el principal hereu ¨Cimitador, remuguen alguns a It¨¤lia¨C del cineasta de R¨ªmini. Aqu¨ª es van rodar 8 1/2?(1963), La dolce vita (1960), Les nits de la Cabiria (1958)¡­ tamb¨¦ alguns dels ¨²ltims films, com E la nave va (1983) i Ginger i Fred (1986), film en qu¨¨ va comen?ar la seva relaci¨® amb el dissenyador de vestuari Maurizio Millenotti. ¡°El set de rodatge era casa seva. Li encantava ser aqu¨ª perqu¨¨ estimava la fam¨ªlia del cinema. L'entusiasmava trobar-se enmig dels maquinistes, electricistes, il¡¤luminadors... Tenia una relaci¨® particular i individual amb tots. Per aqu¨ª van passar reis, grans cineastes com Scorsese, pol¨ªtics de tota mena¡­ Tots volien veure'l treballar al seu espai. Quan menj¨¤vem fora sempre explicava an¨¨cdotes apassionants i l'escolt¨¤vem com nens¡±, recorda al tel¨¨fon el dissenyador.

L'¨²ltima mitja hora de Ginger i Fred transcorre en un plat¨® amb una orquestra gaireb¨¦ sempre present. Nicola Piovani?¨Cque es va endur un Oscar per La vida ¨¦s bella el 1997¨C es va encarregar de la partitura i va substituir l'hist¨°ric Nino Rota, de qui havia apr¨¨s, i no li va voler trair mai la l¨ªnia en els seg¨¹ents films. ¡°Durant aquella pel¡¤l¨ªcula vaig viure gaireb¨¦ tres setmanes aqu¨ª. Fellini em feia improvisar m¨²siques en un petit piano vertical amplificat. Em donava indicacions r¨¤pides, eixelebradament¡­ jo improvisava i l'orquestra, escoltant, venia al darrere simulant els moviments m¨¦s representatius. Van ser uns dies inoblidables¡±, recorda Piovani, que despr¨¦s d'aquella experi¨¨ncia va escriure tamb¨¦ la partitura de?La voce della luna?(1990).

Unes escales de ferro del Teatro 5 s'enfilen cap a una mena de balc¨® posterior on es pot veure, al costat d'un tros de l'antiga Roma de cartr¨® pedra, el plat¨® i decorat de Grande Fratello VIP. Una frontera entre els somnis i all¨° grotesc que avui funciona com a involuntari homenatge a l'univers d'un artista que va viure els ¨²ltims anys obsessionat amb la televisi¨® i els efectes del m¨®n imaginari de la publicitat en la salut mental dels italians. ¡°La mirada felliniana ¨¦s, en realitat, una mirada que anticipa. L'impacte de la seva obra ha estat immens, una lli?¨® incorporada de manera inconscient per la cultura italiana. Tamb¨¦ en la pol¨ªtica, especialment de Berlusconi en endavant. Ell ¨¦s aquesta figura t¨ªpica d'It¨¤lia que mostra la relaci¨® entre la modernitat i la tradici¨®. Avui el pa¨ªs s'assembla molt a com Fellini se'l va imaginar. Per¨° compte, sense gr¨¤cia, sense poesia, mancat de fantasia i d'aquesta nost¨¤lgia¡±, assenyala l'escriptor i periodista Filippo Ceccarelli.

El dia que va morir Fellini, el 31 d'octubre del 1993, Berlusconi llan?ava el logotip de Forza Italia. Casualitat o no, el cineasta va passar els ¨²ltims anys obsessionat amb Il Cavaliere i va arribar a escriure un gui¨® que no es va rodar mai sobre una Ven¨¨cia dist¨°pica convertida pel magnat en un plat¨® per rodar-hi anuncis: el Gran Canal passaria a anomenar-se Canale 5 (per Tele 5). A difer¨¨ncia d'altres cineastes coetanis, com Pier Paolo Pasolini, va mantenir sempre una mirada cr¨ªtica, per¨° desideologitzada i desvinculada, malgrat la seva gran amistat amb Giulio Andreotti, dels corrents pol¨ªtics. ¡°Era amic de tots i de ning¨². Feia els seus negocis espl¨¨ndidament i es mantenia fora dels assumptes de partits, no s'hi pronunciava. Podia semblar un director allunyat de les tensions, per¨° en realitat va ser qui millor va entendre tot el context. El problema llavors no era la dictadura contra la classe obrera, o els estudiants reclamant protagonisme¡­ la q¨¹esti¨® de deb¨° era la del capitalisme en la seva extrema realitzaci¨®. Un fenomen pel qual ja no calia imposar les coses, sin¨® capturar la ment de la gent amb la televisi¨®. I en aquesta interpretaci¨® Fellini va ser molt m¨¦s pol¨ªtic del que sempre es va dir¡±.

Veritat i mem¨°ria

La veritat entre el que es va explicar i el record de com va ser realment pertany avui a molt poques persones. L'actriu Sandra Milo va treballar amb ell en pel¡¤l¨ªcules com 8 1/2?o Giulietta dels esperits (1965) i va ser la seva amant durant 17 anys. Tots dos es van con¨¨ixer fuga?ment una tarda d'estiu en una pineda de Fregene, a la vora del mar rom¨¤, quan Fellini compartia taula amb Ennio Flaiano (molt abans que aquella relaci¨® acab¨¦s violentament). ¡°L'Ennio em va cridar i me'l va presentar. Vaig quedar meravellada, era guap¨ªssim, tenia un gran magnetisme¡­ aquests ulls tensos, curiosos, capa?os d'absorbir-te, per¨° de manera agradable, gens invasiu ni agressiu. En aquell moment me'n vaig enamorar, bojament, inevitablement i fatalment¡±, recorda al tel¨¨fon Milo. No es van tornar a veure fins al cap de dos anys.

Milo acabava de comen?ar la seva carrera. Havia rodat amb Rossellini la pel¡¤l¨ªcula Vanina, Vanini (1961), destrossada per la cr¨ªtica, i condemnat¨°ria per a ella. Va caure en l'oblit i va deixar el cinema. Per¨° un dia el cineasta va apar¨¨ixer de bon mat¨ª a casa seva, la va treure del llit, li va fer una prova i la va contractar per fer el paper de Carla, l'amant de Marcello Mastroianni, reflex de la vida del mateix Fellini. Tot encaixava premonit¨°riament, una vegada m¨¦s. ¡°Avui molts directors no volen treballar amb mi perqu¨¨ no faci comparacions. Per¨° ell era una persona molt especial. Tenia una capacitat incre?ble de fer-te sentir el predilecte, una manera m¨¤gica d'entrar dins teu, entendre exactament qui eres, trobar la teva part m¨¦s preciosa i portar-la a la superf¨ªcie per fer-te conscient d'alguna cosa que ignoraves que tenies. Tots vol¨ªem treballar amb ell i que sigu¨¦s a prop. Tenia aquest poder, un art sempre a favor de l'¨¦sser hum¨¤, mai en contra¡±.

La relaci¨® de Fellini i Milo nom¨¦s va acabar quan ell li va proposar abandonar la clandestinitat i tenir una vida junts gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s d'haver-se conegut en aquella pineda. Ella s'hi va negar. Temia la corrosi¨® de la rutina, les discussions, no saber gestionar la normalitat amb aquella persona tan extraordin¨¤ria... no es van tornar a veure mai m¨¦s. Per¨° el cineasta sempre va tornar a Giulietta Masina. ¡°Era una dona meravellosa, intel¡¤ligent¨ªssima, curiosa i culta. Ella sabia que era impossible tenir una relaci¨® tradicional amb el Federico¡±.

Fellini i Masina van tenir un fill, Pier Federico, per¨° va morir tot just 11 dies despr¨¦s de n¨¦ixer. La seva neboda Francesca, ¨²nica hereva del seu llegat, va ocupar durant anys aquest lloc en la rereguarda sentimental del seu oncle. Ella t¨¦ el seu propi Amarcord?¨C¡°me'n recordo¡± en dialecte romagnolo¨C?sobre aquells anys en qu¨¨ veia arribar el seu oncle convertit en una estrella internacional. ¡°Tornava a R¨ªmini a veure la seva mare, la seva germana Maddalena, a mi¡­ Tinc records molt lligats a la taula. La Giulietta cuinava a Roma i la meva mare a R¨ªmini. Es comen?ava amb la piadina, una mica de parmes¨¤, despr¨¦s la pasta farcida amb brou. I es tancava amb la sopa anglesa, les postres que m¨¦s li agradaven. Tothom volia saber coses d'ell. Jo mai em vaig atrevir a demanar-li res ni a interrogar-lo. Qu¨¨ li preguntaria avui? Potser si no hagu¨¦s preferit gaudir m¨¦s de la seva fam¨ªlia i dels seus ¨¦ssers estimats, en lloc d'estar permanentment creant i treballant. Li preguntaria si es penedeix de no haver gaudit m¨¦s de la seva mare, del seu germ¨¤ Riccardo, de mi¡­ Era el geni creatiu que va canviar el cinema, amb cinc Oscar¡­ per¨° suposo que sempre cal pagar un preu¡±. Potser aquesta va ser la part menys felliniana de tota la seva vida.