La sortida de Guirao com a s¨ªmptoma

La not¨ªcia ha passat molt desapercebuda perqu¨¨ la cultura ¨¦s gaireb¨¦ sempre la Ventafocs de la pol¨ªtica. Per¨° m¡¯ha semblat un senyal preocupant que Jos¨¦ Guirao no hagi seguit al capdavant de Cultura. I que ning¨² hagi donat especial import¨¤ncia a aquest fet, com si el paper menor de la cultura estigu¨¦s assumit per l¡¯opini¨® p¨²blica. I encara ¨¦s m¨¦s inquietant quan, segons sembla, S¨¢nchez ha optat per un desconegut successor, Jos¨¦ Manuel Rodr¨ªguez Uribes, per la seva bona relaci¨® amb el m¨®n de l¡¯esport.

Per a pot¨¨ncies mitjanes com Espanya, amb un pes econ¨°mic i pol¨ªtic relatiu en l¡¯escenari mundial, ¨¦s evident que la cultura pot ser un instrument de primer ordre per ser al m¨®n. I la veritat ¨¦s que l¡¯¨²nic pa¨ªs que realment ho ha ent¨¨s aix¨ª ¨¦s Fran?a, que s'ha entregat a la cultura per aparentar una capacitat d¡¯influ¨¨ncia molt superior a la que realment t¨¦. I ha estat cultivant aquesta via des de fa molt de temps amb la plena complicitat de la ciutadania. Passen els governs i continua sent una prioritat d¡¯Estat. Va ser Malraux, ministre del general De Gaulle, que va teixir la xarxa de cases de la cultura, de la mateixa manera que avui Fran?a t¨¦ tot el territori ple d¡¯equipaments, museus, teatres, escenes, amb etiqueta nacional, ¨¦s a dir, amb ple suport institucional. La seva capacitat de dotar d'embolcall cultural qualsevol esdeveniment i empaquetar-lo com cal perqu¨¨ cre? model ¨¦s proverbial. I aix¨ª ha resistit Fran?a, mantenint contra vent i marea la seva singularitat, davant del poder de colonitzaci¨® de la cultura anglosaxona amb tota la seva capacitat industrial i comercial.

Qui m¨¦s ha ent¨¨s en aquest pa¨ªs el poder de la cultura ha estat probablement Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. Va entendre r¨¤pidament que una ciutat amb consci¨¨ncia de capital per¨° amb esc¨¤s poder econ¨°mic i pol¨ªtic nom¨¦s tenia una carta: la del?softpower. I va aconseguir que el model Barcelona?¨Cva ser Frederic Edelmann a Le Monde qui el va batejar¨C es convert¨ªs en refer¨¨ncia urban¨ªstica i cultural, fent de la capacitat d¡¯una ciutat per reinventar-se c¨ªclicament la seva for?a. I apostant fort per les pr¨°pies capacitats: ¨¦s a dir, amb la voluntat de ser model i no c¨°pia, que ¨¦s l¡¯¨²nica manera d¡¯adquirir significaci¨® universal. Buscar la internacionalitzaci¨® important gadgets i franqu¨ªcies aprima i desdibuixa el poder cultural d¡¯un pa¨ªs. I a la llarga ni tan sols funciona com a negoci.

Despla?ar un expert com Guirao, vinculat directament a la creativitat i a la projecci¨® cultural (i amb les relacions necess¨¤ries per crear complicitats) i substituir-lo per una persona sense atributs culturals, sense haver-li deixat temps per desenvolupar el seu projecte, indica certa confusi¨® en les prioritats. S¨¦ perfectament que l¡¯agenda social ¨¦s la principal demanda que desafia aquest govern. I ¨¦s realment prioritari cohesionar una societat trinxada. Per¨° un president socialista hauria de saber que la cultura tamb¨¦ forma part de la q¨¹esti¨® social, i no precisament per tenir les masses entretingudes, com l¡¯esport espectacle que pel que sembla preocupa el president. Una pol¨ªtica cultural hauria de contribuir a fer que el softpower espanyol fos for?a m¨¦s que el Reial Madrid, el Bar?a i Rafa Nadal. Amb alguna cosa s¡¯ha d¡¯entretenir la il¡¤lusi¨® dels que es queden i amb els ¨ªdols esportius surt barat a l¡¯Estat. Per¨° l¡¯ambici¨® de l¡¯esquerra hauria d¡¯explorar amb gosadia altres camins, en qu¨¨ la cultura pot fer de cru?lla (entre vida, experi¨¨ncia, creativitat, innovaci¨® i coneixement) que configura la for?a simb¨°lica. Tot plegat requereix, sens dubte, recursos i complicitats i implicaci¨® de tots, especialment en un moment decisiu en qu¨¨ s¡¯estan formant els par¨¤metres culturals del futur pr¨°xim. I es necessiten potents espais de trobada entre sabers, arts i ciutadania.

Si rescato el cas Guirao, que a mi em sembla m¨¦s que una an¨¨cdota, ¨¦s per interpel¡¤lar tothom. No nom¨¦s el Govern de l¡¯Estat, sin¨® tamb¨¦ les comunitats i els ajuntaments. Unes poques ciutats han ent¨¨s la virtut d¡¯apostar per la cultura. No hi renuncieu. Per¨° la veritat ¨¦s que la pugna cultural institucional ha perdut ritme enmig de la profunda crisi que viu Espanya. La cultura ¨¦s un b¨¦ de primera necessitat. I hauria de ser l¡¯avantguarda contra el fanatisme. Que les defici¨¨ncies en pol¨ªtica cultural no formin part del debat pol¨ªtic ni facin caure governs no ¨¦s argument per desentendre-se¡¯n. ?s un term¨°metre del nivell d¡¯un pa¨ªs.