El que F¨¢tima B¨¢?ez va deixar a la Sara

D'aquelles noces, aquests confits Ni m¨¦s ni menys que 55 catedr¨¤tics de Dret Laboral d'Espanya, gaireb¨¦ la meitat dels que hi ha, van subscriure el 2012 un comunicat conjunt en el qual advertien de les conseq¨¹¨¨ncies de la reforma laboral que projectava el Govern del PP. En els seus arguments desmuntaven els dos principals esquers amb qu¨¨ la ministra F¨¢tima B¨¢?ez pretenia legitimar la contrareforma: que serviria per crear ocupaci¨® i que acabaria amb la ¡°insuportable dualitat¡± del mercat de treball. La dualitat entre uns treballadors suposadament privilegiats per tenir contracte indefinit i molts d'altres, majorit¨¤riament joves, sotmesos a la precarietat.

Per als catedr¨¤tics, la reforma implantava ¡°un veritable sistema d'excepci¨® en les relacions laborals, que atorgava poders exorbitants a l'empresari¡±, de manera que ¡°la constant reducci¨® dels drets dels treballadors s'acompanya d'una progressiva afirmaci¨® de la unilateralitat empresarial, sense control ni contrap¨¨s¡±. Per¨° la qualificada advert¨¨ncia dels que coneixien m¨¦s b¨¦ el que podia passar va ser ignorada i el que s¡¯esdevingu¨¦ a partir de llavors ¨¦s un exemple de com es pot construir un relat destinat a emmascarar la realitat i imposar uns objectius pol¨ªtics que, de fer-se expl¨ªcits, serien rebutjats.

Les estad¨ªstiques no reflecteixen el calvari que molts joves no qualificats han de passar per trobar feina

Una cosa semblant est¨¤ passant ara, encara que a la inversa, a prop¨°sit del salari m¨ªnim interprofessional. Quan el govern de Pedro S¨¢nchez va anunciar que l¡¯apujaria un 22%, el Banc d'Espanya va sortir rabent per advertir que la pujada destruiria 125.000 llocs de treball. No va ser aix¨ª, per¨° aix¨° no impedeix que ara, davant d'una nova pujada, el Banc d'Espanya insisteixi, contra tota evid¨¨ncia, en la mateixa predicci¨®.

La reforma laboral de 2012 ha tingut conseq¨¹¨¨ncies molt negatives per a milions de persones. El que va passar amb Ryanair ¨¦s nom¨¦s l'¨²ltim exemple de l'efecte que ha tingut en la qualitat i seguretat de l'ocupaci¨®: poder gaireb¨¦ absolut per a l'empresa, com advertien els catedr¨¤tics, i escassa capacitat de defensa per als treballadors. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que una companyia privada que des de 2003 ha rebut 60 milions d'euros de fons p¨²blics per operar a l'aeroport de Girona, pugui primer fer xantatge a la Generalitat, com va fer fa vuit anys per renovar el conveni de 2003, i ara, als treballadors.

Entre els efectes del nou ecosistema laboral figura la desprotecci¨® total d'una nova classe de treballadors, la dels falsos aut¨°noms i els riders, que ja ni tan sols entren en la categoria de precaris perqu¨¨ no tenen contracte laboral. S¨®n mers prestadors de serveis i treballen en condicions d'estr¨¨s i de submissi¨® gaireb¨¦ feudal, com molt b¨¦ reflecteix Ken Loach a la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, < CF1001>Sorry we missed you</CF>. La desprotecci¨® ha arribat a l'extrem que un treballador pot ser acomiadat a Espanya per posar-se malalt. Ho ha avalat una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional el ponent del qual ¡ªconv¨¦ recordar-ho ara que es parla tant d'incompatibilitat entre pol¨ªtica i just¨ªcia¡ª ¨¦s el magistrat Andr¨¦s Ollero, que durant 17 anys va ser diputat del PP.

Vuit anys despr¨¦s d'aquella reforma que donaria estabilitat a l'ocupaci¨®, l'ocupaci¨® ¨¦s m¨¦s inestable que mai. Fins i tot per als afortunats que aconsegueixen una feina fixa: el 31% dels 11 milions de contractes fixos firmats des de 2012 s¨®n de menys d'un any. La ¡°insuportable dualitat¡± del mercat laboral amb qu¨¨ es va justificar no nom¨¦s no s'ha corregit, sin¨® que s'ha fet m¨¦s insuportable. La precarietat s'ha generalitzat entre els joves, cosa que deixa als peus dels cavalls tota una generaci¨® que ja s'apropa als quaranta i que en molts casos no ser¨¤ a temps de cotitzar prou temps per cobrar una pensi¨® m¨ªnimament digna.

La reforma laboral ha creat, a m¨¦s a m¨¦s, una nova categoria: la dels treballadors pobres. Espanya ¨¦s el tercer pa¨ªs de la UE amb m¨¦s proporci¨® de gent que, fins i tot tenint feina, ¨¦s pobra. El 2017 representaven el 13,1% de tots els treballadors i el 15% de les llars amb algun membre amb feina. Un informe de Fedea xifra en cinc milions els treballadors en aquesta categoria, per¨° aquestes estad¨ªstiques dif¨ªcilment permeten apreciar el calvari que molts joves no qualificats passen per trobar feina, obligats en el millor dels casos a encadenar subocupacions mal pagades. ?s l'her¨¨ncia que F¨¢tima B¨¢?ez ha deixat a la Sara, la protagonista de la pel¡¤l¨ªcula La hija de un ladr¨®n, de Bel¨¦n Funes. Una altra vegada ¨¦s el cinema social el que ens apropa a aquesta realitat de somnis trencats i vides dif¨ªcils. L'estr¨¨s de la precarietat posa a prova la salut mental i per aix¨° l'ansietat i la depressi¨® s'estan convertint en la malaltia laboral del nostre temps. Hi ha moltes joves com la Sara que han de lluitar cada hora del dia per una vida que els costa molta feina viure.

Tot aix¨° ¨¦s el que el nou govern ha de solucionar amb la derogaci¨® d'aquella infausta reforma laboral.