La d¨¨cada perduda

Fa ja deu anys des que va comen?ar tot. Una d¨¨cada buida, de par¨¤lisi catalanista. I tamb¨¦ de buidament de les institucions. De governs fr¨ªvols i irresponsables i de pol¨ªtics distrets, atents nom¨¦s a les seves estrat¨¨gies oportunistes, per desviar l'atenci¨® dels problemes de la gent. Tamb¨¦ d'agitadors concentrats en la disrupci¨®, ¨¦s a dir, en evitar el funcionament de les institucions, comen?ant per les pr¨°pies. De predicadors demagogs, dedicats a mantenir ardents les brases del ressentiment. De corruptes, i fills corruptes de veterans corruptes, adoradors del vell¨® d'or, disfressats primer de prudents i patri¨°tics governants i despr¨¦s de tribuns revolucionaris.

Ha estat la d¨¨cada de la desinstitucionalitzaci¨®, una din¨¤mica que fa mal a Catalunya, on sempre han estat les institucions i les pol¨ªtiques que les promouen les que han sostingut la idea i el sentit de pa¨ªs. En nom d'objectius quim¨¨rics o de paraules buides s'ha hipotecat tot el que s'havia constru?t durant la llarga i accidentada hist¨°ria del catalanisme. O el que ¨¦s pitjor, apel¡¤lant a inassolibles estructures d'un Estat propi inexistent, s'han deteriorat fins a posar en perill les aut¨¨ntiques estructures, pol¨ªtiques, administratives i legals, que han sostingut la catalanitat en l'¨²ltim segle i mig.

Mai s'havien aixecat tants castells de n¨²vols ideol¨°gics com en aquests deu anys. Comparats amb els anteriors i escassos rebrots de radicalitat revolucion¨¤ria, aquesta d¨¨cada perduda ha estat un aut¨¨ntic festival de la irresponsabilitat i de la imaginaci¨® est¨¨ril i destructiva. Ben poca cosa queda d'aquest munt de fulls de ruta, projectes de transicions, comit¨¨s i institucions in¨²tils, pressupostos dilapidats, carreres malmeses i fins i tot vides alterades per les sent¨¨ncies judicials.

Si de cas, una mutaci¨® negativa del pa¨ªs, ara dividit i afeblit, menys capacitat per avan?ar i consolidar el cam¨ª fruct¨ªfer del catalanisme possibilista que tan bons resultats havia obtingut des de fa un segle. Amb una capital llargament superada per Madrid en la compet¨¨ncia entre urbs hisp¨¤niques i una classe pol¨ªtica que culmina la d¨¨cada buida, sense rendiments a casa i sense resultats en la seva interrompuda capacitat d'influ¨¨ncia en la governaci¨® d'Espanya. I el que ¨¦s pitjor, amb una mutaci¨® nefasta en el sistema espanyol de partits, on a la fi ha sorgit i consolidat el fantasmot del nacionalisme de pitjor esp¨¨cie, que pret¨¦n apoderar-se de la idea d'Espanya, dels seus s¨ªmbols, de les seves institucions, despr¨¦s d'haver-se apoderat i anul¡¤lat tantes vegades les seves llibertats i la seva democr¨¤cia.

Nom¨¦s per aquest motiu molts no voldran oblidar ni perdonar aquesta d¨¨cada buida plena de desprop¨°sits i deslleialtats de la qual ning¨² se¡¯n vol fer responsable. Quim Torra, el president vicari i inter¨ª, i el seu rector, el fugit Carles Puigdemont, s¨®n els que millor expressen la deriva cap a la irresponsabilitat i el desgovern, aquesta mena d'inhibici¨® que equival a una desentesa dels assumptes p¨²blics, una falsa resist¨¨ncia que amb prou feines pot amagar una aut¨¨ntica rendici¨® catalana. I Artur Mas, naturalment, el m¨¤xim irresponsable, el qui va encendre la metxa i va designar aquests successors lamentables.

Les formes de l'autoengany s¨®n infinites, per¨° l'¨²nica veritat ¨¦s que Catalunya no ¨¦s independent, el seu autogovern es troba en el seu moment m¨¦s feble, el seu pes a Espanya i al m¨®n ha quedat disminu?t i coartat probablement per molt de temps i els seus dirigents m¨¦s irresponsables amb prou feines compten ni volen comptar per governar a Catalunya i tenen serioses dificultats per decidir-se a facilitar que es governi fora de Catalunya, fins i tot quan es vol governar a favor de Catalunya.

Com el secret exhibit a la llum del dia, l'explicaci¨® ¨¦s tan clara que ning¨² vol acceptar-la. S¨®n les elits pol¨ªtiques, econ¨°miques i intel¡¤lectuals catalanes les qui van prendre la decisi¨® de rendir-se, emmascarada sota els gestos grandiloq¨¹ents d'una falsa independ¨¨ncia que no podien obtenir i que se¡¯n sabien incapa?os d'obtenir. Cansades de governar, de lluitar per obtenir m¨¦s autogovern, de pugnar per fer-se imprescindibles en el govern del conjunt d'Espanya, van preferir desistir per concentrar-se en el descomprom¨ªs dels seus assumptes, l'egoisme del propi benefici i la mida modesta dels seus somnis min¨²sculs i les seves ambicions personals i locals.

Quina conclusi¨® pensen deduir els qui han volgut fer experiments amb Catalunya per satisfer les seves diminutes ambicions o les seves immenses ignor¨¤ncies? Voldran tornar a ensopegar amb la mateixa pedra? O potser caldr¨¤ avaluar de forma diferent i positiva la realitat estatut¨¤ria i constitucional en qu¨¨ Catalunya ha aconseguit els seus nivells hist¨°ricament m¨¦s alts d'autogovern?

Tots esperem la resposta. La promesa d'ensopegar de nou amb la mateixa pedra, formulada solemnement pels m¨¦s obstinats, ¨¦s el reconeixement d'una rendici¨® definitiva. La tornada al catalanisme efica?, gradualista i pactista, capa? d'avan?ar els petits passos a la manera europeista en cada ocasi¨® favorable, ¨¦s l'altra resposta, que encara no s'ha produ?t i la materialitzaci¨® de la qual est¨¤ a la m¨¤ d'Esquerra.

El secessionisme est¨¨ril que hem conegut, al contrari del que aparenta la impavidesa d'Oriol Junqueras, ¨¦s l'expressi¨® d'una profunda debilitat, d'una enorme inseguretat i d'una gran desconfian?a en les pr¨°pies forces, una rendici¨®, en definitiva. Potser estem a temps encara de superar aquesta aparent fugida cap endavant, convertida en humiliant retroc¨¦s. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil trencar el miratge d'una vict¨°ria inaprehensible sota el qual s'amaga una derrota tan contundent que ni tan sols es vol recon¨¨ixer com a tal. Cal la valentia i la clarivid¨¨ncia que la nostra classe dirigent no ha tingut fins ara i que dif¨ªcilment es pot demanar als ciutadans sense l'exemple previ dels qui pretenen dirigir-los.