Gloriosos decorats per a una ¡®Aida¡¯ sense gl¨°ria vocal

El Liceu torna a representar la hist¨°rica producci¨® d'Aida del 1945 amb l'encant dels vells decorats de paper pintat realitzats pel pintor i escen¨°graf catal¨¤ Josep Mestres Cabanes. Amb aquesta producci¨®, el teatre celebra els 75 anys de la seva estrena i, de passada, s'estalvia despeses. L'espectacle, amb decorats restaurats per Jordi Castells, una delicada il¡¤luminaci¨® d'Albert Faura i l'elegant vestuari de Franca Squarciapino, es va estrenar el 2001 i el seu cost ha estat ben amortitzat amb diverses reposicions ¨Cl'¨²ltima el 2012¨C i la seva edici¨® en DVD.

No gastar-se diners en una nova producci¨® ¨¦s un gest digne d'aplaudiment, sobretot en temps de crisi. Per¨°, en un Verdi tan majestu¨®s i estimat pel p¨²blic ¨C¨¦s l'¨°pera m¨¦s representada de la hist¨°ria del Liceu¨C, serveix de poc l'esfor? si les veus no estan a l'altura. I el repartiment ¨¦s tan irregular que, posats a contemplar una Aida tal com l'aplaudien els nostres avis, es troben a faltar les glorioses veus, d'aut¨¨ntica fibra verdiana, de les quals van poder gaudir en la seva ¨¨poca.

Davant dels desplegaments tecnol¨°gics del nou Liceu ¨Csense anar m¨¦s lluny, la gal¨¤ctica producci¨® de Turandot, amb est¨¨tica de videojoc, que va obrir la temporada¨C t¨¦ molt d'encant aquest Verdi decorat amb humils tires de paper. ?s un viatge a un passat glori¨®s que, en paraules de l'enyorat Agust¨ª Fancelli, "avui mirem posant-nos les ulleres de la ingenu?tat dels nostres avis, conscients dels mentiders trompe-l¡¯oeil als quals assistim. En aquest sentit, fer alguns canvis d'escena amb el tel¨® al?at, descobrint tots els trucs, ¨¦s un encert de la versi¨® revisada que s'hauria de repetir m¨¦s, a fi d'evitar els tres entreactes, sens dubte excessius". Am¨¦n.

Encara que la fama d'Aida deu molt a les seves escenes de masses, el que de deb¨° emociona ¨¦s el Verdi m¨¦s intimista, que agita les passions en ¨¤ries i duos d'excepcional bellesa i tensi¨® dram¨¤tica. Aquests dos mons, el Verdi m¨¦s espectacular davant del Verdi m¨¦s hum¨¤, exigeixen molt d'equilibri al fossat. Ho aconsegueix el director d'orquestra valenci¨¤ Gustavo Gimeno, que en el seu debut al Liceu assegura la tensi¨® dram¨¤tica amb efici¨¨ncia i mesura en els contrastos. Bona resposta de l'orquestra, amb consist¨¨ncia en les escenes de m¨¦s fragor orquestral, i del refor?at cor del Liceu, que va enlluernar en el triomfal segon acte.

En el paper titular, la bella veu de la soprano nord-americana Angela Meade va ser un b¨¤lsam, per la puresa del so i els seus aguts cristal¡¤lins, davant de la pot¨¨ncia desaforada del tenor core¨¤ Yonghoon Lee, que projecta molt b¨¦ la seva consistent veu, tot i que els bruscos canvis de color i la mala dicci¨® enlletgeixen el seu cant. Molt musical, la mezzosoprano francesa Cl¨¦mentine Margaine en el paper d'Amneris, rival d'Aida en el seu amor per Radam¨¨s, amb un fraseig de classe i bon instint dram¨¤tic.

El temperamental Amonasro del bar¨ªton itali¨¤ Franco Vassallo, el s¨°lid Ramfis del tamb¨¦ sud-core¨¤ Kwangchul Youn i el discret Rei del baix itali¨¤ Mariano Buccino van completar un repartiment irregular. Hi ha novetats, no gaire encertades, en la direcci¨® esc¨¨nica de Thomas Guthrie, amb crits de figurants i ballarins que enterboleixen la m¨²sica, i una coreografia d'Angelo Smimmo que recrea un combat a l'arena m¨¦s propi d'Esp¨¤rtac que no pas de l'Egipte fara¨°nic.