?s la cultura, est¨²pid

La nit dels Premis Gaud¨ª, la presidenta del cinema catal¨¤, Isona Passola, va pronunciar un discurs ple de realisme i sentit com¨² ¨Cfa molt que no s¡¯escoltava un discurs aix¨ª¨C, a m¨¦s d¡¯una molt agra?da abs¨¨ncia de proclames ¨¨piques. Va parlar d¡¯un assumpte que ens interpel¡¤la a tots. No va tenir cap inconvenient a adre?ar-se directament als respectius ministre i conseller de Cultura que estaven presents al pati de butaques. Va parlar de la situaci¨® del cinema i els mitjans audiovisuals a Catalunya. El seu diagn¨°stic va ser desolador. Els diners que es destinen a cultura a Catalunya s¨®n 17 euros per persona (a Espanya s¨®n tres euros), mentre que a la resta d¡¯Europa s¨®n 300 euros. I, seguint el fil de la deplorable situaci¨® de la ind¨²stria audiovisual a Catalunya, va parlar de la cultura. Del paper de la cultura en la societat. I va rematar la seva intervenci¨® dient una cosa que no acostuma a subratllar-se amb l¡¯¨¨mfasi que es mereixeria. La cultura tamb¨¦ ¨¦s motor d¡¯ascens social. Aquesta menci¨® em va tocar la fibra. Em vaig sentir al¡¤ludit i li ho vaig agrair immensament des del sof¨¤. Som molts en aquest m¨®n a qui la cultura ens ha salvat, no tant de la irrellev¨¤ncia social com de la m¨¦s important de totes, la humana.

El sintagma ascensi¨® social ¨¦s un concepte d¡¯arrelament sociol¨°gic. S¡¯associa substancialment amb el pas d¡¯un esgla¨® social baix a un altre de m¨¦s alt. Tots n¡¯hem estat testimonis. Tots hem tingut en algun moment de les nostres vides l¡¯oportunitat d¡¯observar aquest fenomen de prop. Qui no ha conegut un treballador de Seat que ha tingut un fill que ara ¨¦s advocat? O una infermera que t¨¦ una filla que ¨¦s metgessa? O una treballadora de la neteja que va tenir una nena que ara ¨¦s infermera (Infermeria ¨¦s una carrera universit¨¤ria) especialitzada en UVI? Aquesta ascensi¨® social es materialitza en coses concretes, materials. Es guanya m¨¦s, es vol viatjar m¨¦s, es menja millor, s¡¯accedeix a habitatges m¨¦s dignes, es valora m¨¦s el lleure, etc. En una paraula, el que ascendeix socialment viu menys alienat. O, dit d¡¯una altra manera, la seva nova alienaci¨® (que pot ser comprar ara compulsivament, viatjar perqu¨¨ dona prestigi o anar a restaurants cars, etc.) agafa una dimensi¨® menys urgent, amb conseq¨¹¨¨ncies psicol¨°gicament molt menys alienants.

S¡¯acostuma a parlar de l¡¯ascensi¨® social com un premi a l¡¯esfor?, comptant aquest esfor? personal amb una bateria d¡¯ajudes de l¡¯Estat que el promouen i l¡¯estimulen. I no ¨¦s menor el paper que juga en aquesta terminologia un altre concepte: l¡¯educaci¨®. ?s evident que l¡¯educaci¨® ¨¦s un trampol¨ª per a l¡¯ascens social dels fills. Si un pare ¨¦s paleta i el seu fill cursa una formaci¨® de grau superior, ¨¦s evident que aquest fill haur¨¤ aconseguit escalar socialment. Per¨° aquell mateix fill de paleta haur¨¤ aconseguit, alhora, escalar culturalment? Aqu¨ª rau la q¨¹esti¨® crucial a la qual em sembla que es referia en certa manera Isona Passola, tot i que jo matisaria que m¨¦s que tractar-se d¡¯un ascens social mitjan?ant la cultura, es produiria un ascens espiritual de les persones, fins i tot aquelles que no hagin ascendit socialment. No oblidar¨¦ mai aquell cambrer extremeny que treballava en un bar del carrer Aribau, a dues travessies d¡¯on havia nascut Carmen Laforet i a una de la Universitat de Barcelona. El Julio treballava de vuit del mat¨ª a sis de la tarda. Un dia li vaig preguntar qu¨¨ feia quan arribava a casa, i quan jo esperava que em contest¨¦s que mirar la tele, em va dir que es posava a llegir. Ja s¡¯havia llegit gaireb¨¦ tots els autors del Boom i quan jo el vaig con¨¨ixer, a principis dels seixanta, estava amb La oscura historia de la prima Montse, de Juan Mars¨¦.

Amb motiu de l¡¯acord signat, en els darrers dies, per presentar els Pressupostos de la Generalitat, cada un dels representants dels partits signants va anar a la cita amb els periodistes, radiants d¡¯alegria pels acords aconseguits. Em va cridar molt l¡¯atenci¨® que cap d¡¯ells esment¨¦s l¡¯increment de la partida en cultura (37,1 milions d¡¯euros, ¨¦s a dir, un 14,2% m¨¦s que el 2017). Els portaveus de cada partit van fer ¨¨mfasi en els increments en salut, educaci¨®, universitats, economia productiva, Mossos, bombers i crisi clim¨¤tica. Per¨° cap, cap va fer cap mena d¡¯esment als increments en cultura. Com si tenir acc¨¦s a llegir Joan Margarit o veure La hija del ladr¨®n o escoltar una cantata de Bach, no fos crucial per al nostre esperit, ascendim o no de categoria social.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.