La cosa ve de lluny

Ara fa pocs dies, els diaris publicaven la not¨ªcia que el ministre de Cultura del Brasil, Roberto Alvim, havia estat cessat d¡¯una manera fulminant perqu¨¨ havia esmentat quasi literalment unes paraules d¡¯un discurs de Goebbels, ministre de Propaganda del Tercer Reich. La frase del primer era aquesta: ¡°L¡¯art brasiler de la pr¨°xima d¨¨cada ser¨¤ heroic i nacional. Estar¨¤ dotat d¡¯una gran capacitat d¡¯implicaci¨® emocional i ser¨¤ igualment imperatiu [...]o, en cas contrari, no ser¨¤ res¡±. Vet aqu¨ª una frase que, potser no la consellera de Cultura Vilallonga, per¨° s¨ª l¡¯exconseller Llu¨ªs Puig, que ¨¦s molt de la ceba, hauria pogut igualment pronunciar. D¡¯heroisme, n¡¯anem plens; de nacionalisme, no en parlem; quant a la capacitat d¡¯implicaci¨® emocional, nom¨¦s cal recordar les grans manifestacions uniformades dels ¨²ltims anys; sobre ¡°l¡¯imperatiu¡±, vegeu com s¨®n infamades totes les persones que no combreguen amb el moviment independentista; i, pel que fa a la possibilitat que la cultura ¡°no sigui res¡±, no cal preocupar-se, perqu¨¨ la cultura a Catalunya ¡ªllevat del folklore¡ª ja ¨¦s gaireb¨¦ no res en aquests moments: vegeu les paraules valentes d¡¯Isona Passola quan els premis Gaud¨ª, sota la mirada enfadosa de la nostra consellera.

De fet, Goebbels va deixar escrita una frase una mica diferent, d¡¯un contingut m¨¦s ret¨°ric, que l¡¯aproxima m¨¦s a les frases que podria dir un conseller o un ministre de Cultura de qualsevol pa¨ªs en qu¨¨ es practiqui el nacional-populisme: ¡°L¡¯art alemany de la pr¨°xima d¨¨cada ser¨¤ heroic, ser¨¤ ferotgement rom¨¤ntic, ser¨¤ objectiu i lliure de sentimentalisme, ser¨¤ nacional amb gran patetisme i tamb¨¦ imperatiu. Estar¨¤ dotat d¡¯una gran capacitat d¡¯implicaci¨® emocional i ser¨¤ igualment imperatiu [...]o, en cas contrari, no ser¨¤ res¡±. Aquesta frase original incorpora tres termes que ho tenen tot a veure, del dret o del rev¨¦s, amb els or¨ªgens i l¡¯actual situaci¨® del moviment independentista: ¡°sentimental¡±, ¡°rom¨¤ntic¡± i ¡°pat¨¨tic¡±. Quant a ¡°lliure de sentimentalisme¡±, a Catalunya aix¨° no quadra, perqu¨¨ ja fa deu anys que no es fa res m¨¦s que moure la intel¡¤lig¨¨ncia emocional (!?) d¡¯una ciutadania que podria ser Gesellschaft ¡ª¡°societat¡±, en alemany¡ª, per¨° que s¡¯ha convertit, per a la meitat de la poblaci¨®, en res m¨¦s que Gemeinschaft, que ¨¦s un terme semireligi¨®s que vol dir ¡°comunitat¡±, ¡°fraternitat¡± o ¡°poble¡±. Rom¨¤ntics, ho som fins a l¡¯exageraci¨®. Quant a ¡°pat¨¨tica¡±, la nostra situaci¨® ho ¨¦s, amb tots els s¨ªmptomes que escauen, si recordem que la paraula grega pathos est¨¤ emparentada amb odi, infortuni i sofriment. I aqu¨ª ¨¦s on som, molt lluny de la ¡°ciutadania¡± tarradellista. Una Catalunya independent i ultranacionalista ¡ªuna cosa va amb l¡¯altra¡ª podria arribar a convertir el senyor Roberto Alvim en conseller de Cultura, i quedaria la mar de b¨¦ cada vegada que obr¨ªs la boca.

D¡¯altra banda, la frivolitat amb qu¨¨ parlen gaireb¨¦ tots els pol¨ªtics nacionalistes, afegida a la seva estupenda, immesurable ignor¨¤ncia, fa que pronunci?n frases que semblen noves i acabades de pensar, quan, en realitat, tenen almenys un passat de m¨¦s de dos-cents anys. Les paraules del ministre brasiler podrien trobar-se, amb lleugeres modificacions, tant al Discurs a la naci¨® alemanya, de Fichte, com a les d¡¯un canceller europeu del segle XX de mala mem¨°ria, passant per una llarga s¨¨rie d¡¯ide¨°legs del nacionalisme ¡ªque ¨¦s un producte de la filologia i la filosofia idealista alemanyes, i tamb¨¦ una conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯imperialisme napole¨°nic. Per exemple, i sense voler donar cap lli?¨® als lectors, aquelles expressions podrien haver estat espigolades en la Mitologia alemanya, de Jakob Grimm, en les Cartes sobre el perfeccionament de la humanitat, de Herder, o en obres de A.W. Schlegel, G?rres, Fouqu¨¦ i, naturalment, Wagner. Tamb¨¦ les trobar¨ªem a Nietzsche, per¨° llavors ens delatar¨ªem com a p¨¨ssims lectors.

I, qu¨¨ direu d¡¯aquestes expressions? ¡°L¡¯Estat ha de partir del punt de vista que un home, per b¨¦ que d¡¯instrucci¨® modesta per¨° de cos saludable i amb car¨¤cter ferm, ple de voluntat i amb esperit d¡¯acci¨®, val m¨¦s per a la comunitat del poble que un superintel¡¤lectual esquifit¡±; ¡°La for?a de la paraula d¡¯un estadista que s¡¯adre?a al seu poble no s¡¯ha de mesurar per la impressi¨® que produeix en l¡¯¨¤nim d¡¯un professor universitari, sin¨® per l¡¯efecte que causa en el si del poble, ell mateix¡± (sona a Mas i Torra, SA); ¡°Guiar vol dir saber moure multituds¡± (sona al t¨¤ndem Cuixart-S¨¤nchez); ¡°La propaganda orienta l¡¯opini¨® p¨²blica en el sentit d¡¯una determinada idea i la prepara per a l¡¯hora del triomf¡± (sona a quasi tothom, des de Puigdemont fins als rectors dels nostres mitjans de comunicaci¨® nacionals). Doncs b¨¦: aquestes frases s¨®n del Mein Kampf, de Hitler. Per¨° no fem escarafalls: els actuals moviments nacionalistes arreu del m¨®n no tenen a veure directament ni amb el feixisme ni amb el nazisme. S¨®n fruit d¡¯una llargu¨ªssima tradici¨® que va comen?ar, a Europa, arran de l¡¯auge d¡¯uns nacionalismes amb delera de m¨¤rtirs, d¡¯herois i de mitologia, una ideologia que ja pens¨¤vem, ingenus d¡¯uns quants de nosaltres, extingida.