Serrat i Sabina omplen el Sant Jordi d¡¯emoci¨® i conya

Es diuen Joan Manuel Serrat i Joaqu¨ªn Sabina. Amb aix¨° ja gaireb¨¦ est¨¤ dit tot, sobre un escenari poden fer el que els vingui de gust i sempre estar¨¤ b¨¦. Amb la seva sola pres¨¨ncia ja ho tenen tot guanyat i podrien gronxar-s¡¯hi i, com se sol dir, viure de rendes.

Gaireb¨¦ ning¨² no els hi retrauria. Per¨° ni l¡¯un ni l¡¯altre, ni els dos com a parella de fet, s¨®n dels que poden quedar-se a casa davant de l¡¯espurnejar de la xemeneia col¡¤leccionant records i ingressant drets d¡¯autor. El seu fort ¨¦s el repte perpetu de no repetir-se, encara que no tinguin res nou a presentar. Nom¨¦s aix¨ª s¡¯explica l¡¯aparatositat d¡¯aquesta nova gira. Una aparatositat visual i sonora que podria semblar innecess¨¤ria per vestir unes can?ons que funcionen soles per¨° que, assegut a la no sempre c¨°moda butaca d¡¯un immens poliesportiu, s¡¯agraeix.

Tornaven junts per tercera vegada i la vetllada ja va comen?ar deixant clar que res no era igual a l¡¯esperat. La petici¨® habitual d¡¯apagar m¨°bils i no gravar ni fotografiar va acabar amb l¡¯enfonsament emocional de la locutora que ho va engegar tot a dida incitant el personal a fer el que volgu¨¦s. Immediatament va irrompre un espectacular v¨ªdeo animat a tres de les cinc pantalles gegants que als m¨¦s vells del lloc (molts aquella nit) els va recordar l¡¯entranyable Cinerama.

Els dos pajarracos van aterrar com van poder i travessant un esp¨¨s n¨²vol de fum dalt d¡¯una escalinata es van presentar a si mateixos com ¡°els reis de la hist¨°ria, els amos del conte¡±. Esta noche contigo a dues veus ha marcat l¡¯inici d¡¯un llarg concert, tres hores durant les quals es va parlar molt, per¨° la paraula, millor seria dir l¡¯acudit i el col¡¤leguisme, va cedir tot el protagonisme a la m¨²sica.

Un repertori lleugerament diferent al presentat fa uns dies a Madrid, vint-i-vuit can?ons (vint-i-nou si comptem el seu cover de Cinco lobitos), va omplir un gegant¨ª i canviant escenari, una orgia de colors i suggeriments audiovisuals que podien anar de l¡¯explosi¨® est¨¨tica a la den¨²ncia. Deu m¨²sics, incloent algunes de les llumin¨¤ries del nostre panorama, van acompanyar dues veus molt diferents per¨° que, contra tot pron¨°stic, es complementen a la perfecci¨® i que van anar escalfant-se durant la vetllada.

Ja a l¡¯inici No hago otra cosa que pensar en ti, Aves de paso i, sobretot, Can?¨® de matinada van posar el p¨²blic en tensi¨®. A partir d¡¯aqu¨ª seguiria un encadenament de records inapel¡¤lables (res de nou, no feia falta) servits en un embolcall sonor i visual de luxe. De l¡¯emoci¨® gens continguda de Nanas de la cebolla, Pare o Plany al mar a la conya desmarxada, disfresses de pirata amb corb en comptes de lloro, de Pirata cojo. Princesa va posar a ballar tot el personal i Cantares va ressonar als 15.400 colls que omplien el poliesportiu i que es van abocar en un final apote¨°sic iniciat amb Noches de boda i Y nos dieron las diez, que va tocar sostre amb Sabina cantant en catal¨¤ Paraules d¡¯amor, va rebentar amb el ritme de Pastilla i va concloure en una pura festa, focs artificials digitals inclosos, l¨°gicament amb Fiesta.

Es diuen Serrat i Sabina, s¨®n m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal, per¨° encara no han dit la seva ¨²ltima paraula. Segur que no hi ha tres sense quatre.