El tobogan d¡¯Estepona

El president del Parlament, Roger Torrent, acostuma a mostrar un gran aplom i una indestructible seguretat exercint el seu c¨¤rrec. Hi ajuden un tarann¨¤ impecable i una veu pausada i greu. Si jo fos diputat, em sentiria tranquil per la seva capacitat d¡¯aplicar el reglament. Fins i tot si no form¨¦s part del seu grup parlamentari. Parlo de conduir coneixent les normes de tr¨¤nsit.

Per aix¨°, en detectar, per un gest i una pausa, que el sobrevenia un instant de desorientaci¨®, m¡¯he alarmat, i he vist clarament que el pendent per on es mou aquesta legislatura ¨¦s m¨¦s pronunciat que el tobogan d¡¯Estepona.

No entro en detalls perqu¨¨ serien inintel¡¤ligibles ¨Cho eren per a for?a diputats i diputades¨C, per¨° en un moment de la tarda el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, li ha argumentat que havia de suspendre el ple. Roger Torrent, com dic, ha fet una pausa, ha mirat uns papers, ha intentat dir alguna cosa. En aquell moment semblava un ¨¤rbitre demanant el VAR. De seguida s¡¯ha recuperat i ha anunciat una aturada moment¨¤nia per reunir la Mesa. Per¨° fins i tot aix¨° ha semblat com si deman¨¦s el comod¨ª del p¨²blic.

El ple s¡¯ha susp¨¨s, i ja era la tercera vegada en una hora i mitja. S¡¯ha repr¨¨s per fer dues votacions, i ha mort definitivament abans d¡¯acabar tot l¡¯ordre del dia. No s¨¦ si us heu quedat alguna vegada sense benzina al cotxe, de tant for?ar el l¨ªmit. Jo s¨ª. Us ho explico: els moments abans de l¡¯aturada total, el motor fa uns senyals d¡¯ofec, s¡¯interromp, panteixant, com si toss¨ªs. Doncs aix¨° ¨¦s el que m¡¯ha semblat aquest ple intermitent. Els instants previs al col¡¤lapse total.

La legislatura est¨¤ morta i nom¨¦s falta certificar-ho. La crisi entre ERC i JxCat ¨¦s irrecuperable (cosa que no vol dir que no els toqui governar junts un altre cop, segons el que digui l¡¯aritm¨¨tica futura, per¨° vaja, ja fa anys que estan aix¨ª). Ara com ara, no es pot detectar ni una tra?a de confian?a m¨²tua. Ja s¡¯ha encarregat JxCat d¡¯evidenciar-ho amb el ritus de les entrades i sortides de l¡¯hemicicle: els consellers d¡¯aquest partit han entrat quan Torrent ja feia dos minuts que parlava, despr¨¦s s¡¯ha absentat tot el grup, m¨¦s tard han anunciat que no votarien si no podia votar Quim Torra (despr¨¦s de perdre l¡¯acta de diputat)¡­ I si a l¡¯hemicicle hi ha escenificaci¨® del divorci, als passadissos ja no hi ha pal¡¤liatius contra l¡¯adversari. Perd¨®, vull dir contra el soci de Govern.

Arribats a aquest punt, el llapis USB del conseller d¡¯Economia, Pere Aragon¨¦s, amb els Pressupostos de la Generalitat fa l¡¯efecte que no s¡¯arribar¨¤ a connectar mai a cap ordinador, i la buc¨°lica imatge de l¡¯acord Govern-Comuns de la setmana passada apareix avui com una foto s¨¨pia d¡¯abans de la guerra (l¡¯expressi¨® es refereix a la Guerra Civil, no a la metaf¨°rica entre indepes). Tot indica que nom¨¦s falta que es digui quan seran les eleccions.

Aix¨° ¨¦s el que avui est¨¤ en joc, encara que no els faci gr¨¤cia a Ciutadans, que han intentat cridar l¡¯atenci¨®, una vegada m¨¦s, amb un infantilisme preocupant ¨Ccridant ¡°delinq¨¹ent!¡± a Torra¨C i nom¨¦s ha aconseguit ser la cirereta rid¨ªcula d¡¯un ple que ja era per si sol for?a friqui. Es diria que han ent¨¨s que el final de la legislatura no els ¨¦s favorable, i aprofiten les seves ¨²ltimes opcions de primers plans.

El m¨¦s trist de tot plegat ¨¦s adonar-se que la fractura no ha arribat per una discrep¨¤ncia de fons en la gesti¨® governamental, sin¨® que n¡¯hi ha hagut prou amb la falca introdu?da per un ¨°rgan de protagonisme exagerat i sobrevingut, la Junta Electoral Central, exercint un poder que era inimaginable. I per una pancarta.