El cervell no desenvolupa la destresa nativa d¡¯un idioma passats els sis anys d¡¯edat

¡°En quina llengua somies?¡±, ¡°i en quina penses?¡±. Esti Blanco-Elorrieta, psicoling¨¹ista reconeguda aquest any per Forbes 30 under 30 com a jove promesa cient¨ªfica, sap contestar aquestes curiositats. Blanco-Elorrieta (Bilbao, 29 anys) parla quatre idiomes i fa cinc anys que treballa a?la Universitat de Nova York (NYU), amb una beca de La Caixa, on investiga l'arquitectura del cervell biling¨¹e en l'entorn natural. La cient¨ªfica treballa amb participants de tot el m¨®n que parlen perfectament almenys dues lleng¨¹es, o b¨¦ de la mateixa fam¨ªlia o b¨¦ molt diferents, incloent-hi tamb¨¦ la llengua dels signes. Els resultats mostren que totes les persones biling¨¹es tenen les mateixes capacitats i reflexos de comunicaci¨® en funci¨® del context i de les barreres socials. ¡°El m¨¦s incre?ble que he constatat ¨¦s la universalitat del funcionament cognitiu d'aquest tipus de cervells¡±, explica l'experta.

Obstacles i avantatges

Una persona biling¨¹e viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funci¨® del context que l'envolta. No sempre troba la paraula adequada o de vegades n'inventa una sense ni tan sols adonar-se'n. A la doctoranda quadriling¨¹e li passa quan torna a casa: "Els meus pares entenen el que vull explicar per¨° em responen que el que acabo de dir no ¨¦s una paraula". El seu cervell calca un terme angl¨¨s amb aparen?a espanyola (com per exemple "aplicar a la candidatura" com a traducci¨® err¨°nia del verb?to apply) de manera autom¨¤tica sense adonar-se del problema.?

D'altra banda, quan queda en un bar amb les seves amigues que entenen tots dos idiomes, el seu cervell descansa. En aquell moment intercala enmig de la conversa algunes nocions en angl¨¨s sense necessitat de buscar l'equivalent en basc o inventar alguna cosa que no existeix a veure si cola. ¡°Quan ets amb gent biling¨¹e o que almenys ent¨¦n l'altre idioma, no tens necessitat de controlar-te. El teu cervell s'adapta a aquest context i no em cal fer el mateix esfor? que si entr¨¦s alg¨² que no ent¨¦n aquest idioma¡±, relata.?

El cervell de la persona biling¨¹e treballa m¨¦s a l¡¯hora de comunicar. L¡¯escor?a prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades

En definitiva, el cervell de la persona biling¨¹e treballa m¨¦s a l'hora de comunicar. L'escor?a prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades. Aquest entrenament desenvolupa avantatges cognitius, com per exemple triar la informaci¨® m¨¦s rellevant.?No obstant aix¨°, la persona biling¨¹e?no sempre?troba la traducci¨® d'una paraula precisa o d'una sensaci¨® que vol expressar. ¡°Pots estar parlant tranquil¡¤lament i t'adones que la paraula que tens a la punta de la llengua no existeix en castell¨¤", comenta. El locutor, per tant, s'ha d'explicar amb m¨¦s detall per fer-se entendre. Segons Blanco-Elorrieta, "els biling¨¹es s'expressen amb m¨¦s sofisticaci¨® i tenen m¨¦s facilitat per comunicar-se, ja que estan acostumats a adaptar-se".

No obstant aix¨°, la gent amb biling¨¹isme ¡°nadiu¡± pot tenir la impressi¨® de no controlar cap idioma perfectament malgrat tenir m¨¦s capacitat verbal. ¡°Aix¨° passa per q¨¹esti¨® de freq¨¹¨¨ncia, ¨¦s a dir, pel nombre de vegades que la persona ha sentit un idioma. Per exemple, un biling¨¹e sent un idioma la meitat de vegades que un monoling¨¹e que nom¨¦s tracta amb el castell¨¤¡±, explica la investigadora.?

Infantesa i subconscient

¡°Per qu¨¨ penso els n¨²meros en alemany estant en un context espanyol?¡±, li pregunten. Ella contesta amb una altra pregunta: ¡°Has apr¨¨s les matem¨¤tiques en aquesta llengua?¡± La resposta acostuma a ser que s¨ª. ¡°Els dos idiomes es reflecteixen a la ment de maneres diferents. En general la presa de decisions es fa en el primer idioma que has apr¨¨s i el m¨¦s acad¨¨mic¡±, argumenta l'experta. No obstant aix¨°, els sentiments i les mostres d'afecte tendeixen a fer-se mitjan?ant el segon idioma, ja que per a la persona biling¨¹e t¨¦ menys pes.

¡°El cervell actua segons les experi¨¨ncies individuals i funciona per associacions¡±, afegeix. En el subconscient, l'¨°rgan funciona m¨¦s o menys igual. ¡°Si somies que ets a Fran?a amb un amic franc¨¨s, somiar¨¤s en franc¨¨s. Si portes aquesta persona a Madrid, potser li fas parlar castell¨¤, tot i que no el parli. ?s q¨¹esti¨® de context. A m¨¦s, si l'¨²ltim que has viscut o llegit ¨¦s en un idioma en particular, ¨¦s probable que somi?s en aquest idioma¡±, detalla Esti.

Una persona biling¨¹e viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funci¨® del context que l¡¯envolta

L'experta assegura que abans dels sis anys, el nen aconsegueix un nivell nadiu. Passada aquesta edat, encara que el cervell ¨¦s capa? d'aprendre el vocabulari a la perfecci¨®, no podr¨¤ desenvolupar la destresa motora necess¨¤ria i reproduir el so exacte del segon idioma sense accent. D'altra banda, parlar a un nounat en tres idiomes i seguir la iniciativa al llarg de la seva infantesa ¨¦s el millor, segons confirma Blanco. ¡°?s cert que trigar¨¤ m¨¦s temps a parlar correctament, per¨° al final arribar¨¤ a controlar els tres idiomes. ?s com amb la m¨²sica. Li pots posar m¨²sica cl¨¤ssica, country i rock, i amb el temps, sabr¨¤ diferenciar tots els estils¡±, compara.

Malgrat viure a Nova York des de fa cinc anys, que l'angl¨¨s sigui el seu idioma dominant i portar parlant trenta minuts en espanyol, Blanco-Elorrieta s'acomiada amb un ¡°agur¡±. La jove promesa cient¨ªfica troba a faltar el basc, la llengua de la seva infantesa.