¡°No hem sabut comunicar que el canvi clim¨¤tic perjudica la salut¡±

Durant m¨¦s de 40 anys, la toxic¨°loga Linda Birnbaum (Passaic, EUA, 1946) ha capitanejat la recerca nord-americana sobre riscos ambientals per a la salut. Des del 2009 ha estat la directora de l'Institut Nacional de Ci¨¨ncies de la Salut Ambiental (NIEHS) i del Programa Nacional de Toxicologia (NTP) dels Estats Units. Poques persones han desenvolupat una visi¨® m¨¦s completa del problema de salut p¨²blica que suposa viure en una ¡°sopa¡± de contaminants i riscos ambientals.

Despr¨¦s de la seva jubilaci¨® l'octubre del 2019, Birnbaum no ha tingut objeccions a l'hora de denunciar les dificultats que pateix la ci¨¨ncia nord-americana sota el Govern de Donald Trump. ¡°Van intentar acomiadar-me fa dos anys, perqu¨¨ vaig tenir la gosadia d'escriure [en un editorial de la revista PLOSBiology] que s'ha d'utilitzar la ci¨¨ncia per prendre decisions pol¨ªtiques¡±, explica a EL PA?S en aquesta entrevista. ¡°Em van acusar d'activisme, una cosa que no pots fer si ets un treballador de l'Estat. Jo no ho veia com a activisme i el meu representant legal tampoc¡±, afegeix. Birnbaum ¨Cque ara reparteix el seu temps entre l'assessoria cient¨ªfica, la recerca i la tutoria¨C ha visitat Barcelona per compartir el seu coneixement en una reuni¨® del consorci HERA, on participa l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa.

Pregunta. Els contaminants ambientals provoca que tinguem m¨¦s malalties, com el c¨¤ncer de mama, l'obesitat o la infertilitat?

Resposta.?Ho dir¨¦ d'aquesta manera: ¨¦s una realitat constatada que hi ha hagut un augment dr¨¤stic en certes malalties que no es pot atribuir nom¨¦s a la gen¨¨tica. Els gens no canvien tan r¨¤pid.

P. Per¨° es podria deure a canvis en el nostre estil de vida?

La gent m¨¦s desfavorida o amb problemes socioecon¨°mics t¨¦ m¨¦s risc de malaltia per contaminants ambientals

R.?Per a mi aix¨° entra en la categoria de factors de risc ambientals. Per¨° si parlem de contaminants qu¨ªmics, per calcular-ne el risc cal tenir en compte que es produeixen interaccions. Cap problema de salut es deu nom¨¦s a la gen¨¨tica o nom¨¦s a l'entorn, sempre ¨¦s una combinaci¨® de tots dos. Sabem, per exemple, que la gent m¨¦s desfavorida o amb problemes socioecon¨°mics t¨¦ m¨¦s risc de malaltia per contaminants ambientals. I quan no ¨¦s una interacci¨® d'aquest tipus, pot ser una interacci¨® amb els gens. Per exemple, molta gent no sap que nom¨¦s entre l'11% i el 16% dels fumadors desenvolupen c¨¤ncer de pulm¨®; aix¨° no vol dir que fumar no causi c¨¤ncer, sin¨® que hi ha gent m¨¦s susceptible.

P.?Si els efectes dels contaminants sempre es multipliquen amb altres factors de risc en la vida real, com es pot demostrar emp¨ªricament que una subst¨¤ncia ¨¦s nociva?

R.?No cal con¨¨ixer el mecanisme d'acci¨® d'un contaminant per saber que ¨¦s un problema. Per exemple, realment no sabem com la intoxicaci¨® de plom afecta el desenvolupament del cervell. No ho sabem. Per¨° crec que tothom reconeix que exposar nens a contaminaci¨® de plom ¨¦s dolent, no? No seria ¨¨tic fer un assaig controlat en el qual exposem gent a un producte que sospitem que ¨¦s nociu, per¨° tenim proves dels estudis observacionals ¨Cque constaten efectes similars en diferents poblacions¨C i dels assajos amb animals. Unint proves de moltes vies d'investigaci¨® diferents, es referma la plausibilitat biol¨°gica de la nostra interpretaci¨®.

P. Hi ha motiu per preocupar-se pels disruptors endocrins, les subst¨¤ncies que alteren la nostra regulaci¨® hormonal?

Una exposici¨® baixa a un disruptor endocr¨ª ja t¨¦ impacte en el nostre organisme, especialment durant etapes de desenvolupament

R.?S¨ª. Estem exposats a disruptors endocrins en productes de cura personal, en pesticides i herbicides¡­ hi ha moltes subst¨¤ncies que alteren l'acci¨® de les hormones al nostre cos i ¨¦s un problema global. El nostre sistema endocr¨ª respon a dosis molt, molt, molt petites, incre?blement petites, de manera que una exposici¨® baixa a un disruptor endocr¨ª ja t¨¦ impacte en el nostre organisme, especialment durant etapes de desenvolupament. Un exemple cl¨¤ssic ¨¦s el declivi dr¨¤stic en el compte d'esperma dels homes.

P.?Si se sap que s¨®n nocius, per qu¨¨ no estan prohibits? Hi falten proves cient¨ªfiques o voluntat pol¨ªtica?

R. Alguns compostos qu¨ªmics s¨ª que s'han eliminat, per¨° nom¨¦s parcialment; jo crec que haur¨ªem de considerar tot el problema amb m¨¦s perspectiva. Per exemple, el BPA (bisfenol A) sembla que ¨¦s un disruptor endocr¨ª potent que afecta diverses hormones. I qu¨¨ n'hem fet? L'hem tret dels biberons i l'hem tret de les ampolles reutilitzables, d'acord. Per¨° amb qu¨¨ l'hem substitu?t? Amb compostos com el BPS, el BPF o BPAF¡­ hi ha una s¨¨rie sencera de compostos semblants en els quals nom¨¦s canvia un ¨¤tom de la mol¨¨cula. Qu¨¨ ens fa pensar que la seva acci¨® biol¨°gica ¨¦s diferent? Doncs ja estan comen?ant a arribar les respostes: no ¨¦s diferent. Hem passat d'un compost que sabem que ¨¦s dolent a d'altres desconeguts.

P.?Caldria replantejar tot el model de producci¨®.

R.?S¨ª, jo crec que cal considerar tot el cicle, deixar de pensar en com pal¡¤liar un problema i comen?ar a pensar en com es pot crear una nova soluci¨®. Per seguir amb l'exemple del BPA: tamb¨¦ s'utilitza en la resina epoxi per segellar llaunes de conserva; doncs haurem de comen?ar a considerar altres t¨¨cniques per preservar el menjar. ?s un repte perqu¨¨ hi ha molts diners invertits en les coses tal com s¨®n ara. Si un producte genera molts diners per a l'empresa, intentaran fer un canvi m¨ªnim [per evitar el contaminant conegut] sense que afecti el seu model de producci¨®.

P. Els fabricants responen a la preocupaci¨® dels consumidors per l'¨²s de subst¨¤ncies t¨°xiques?

R.?S¨ª. No conec el sistema europeu amb prou detall, per¨° als Estats Units les demandes del mercat marquen la difer¨¨ncia. Ara hi ha molta preocupaci¨® pels compostos PFAS i PFOAS que s'utilitzen per fabricar productes antitaques, impermeables i antiadherents. Recentment, fabricants de catifes i de roba de muntanya als EUA han anunciat que els deixaran d'utilitzar, perqu¨¨ els consumidors no volen comprar objectes tractats amb aquestes subst¨¤ncies. El problema, almenys als EUA, ¨¦s que es pot comen?ar a utilitzar una alternativa sense analitzar-la. Haig de recon¨¨ixer el m¨¨rit d'Europa, perqu¨¨ aqu¨ª s¨ª que ¨¦s obligatori fer algunes proves abans de treure nous compostos qu¨ªmics al mercat.

P. Tamb¨¦ hi ha el problema de qu¨¨ s'ha de fer amb el que ja s'ha contaminat.

R.?Exacte. Els compostos t¨°xics PFAS es troben en molts envasos d'aliments, als EUA han contaminat les nostres fonts d'aigua potable, els sistemes fluvials i l'aigua subterr¨¤nia, i no es poden eliminar. Cada propietari podria instal¡¤lar a casa seva un sistema de filtraci¨® que costaria milers de d¨°lars i, tot i aix¨ª, no sabr¨ªem si s'eliminarien tots els compostos. Ser¨¤ un problema netejar tot aix¨°. El primer que cal fer ¨¦s deixar de contaminar. Jo sempre aposto per la prevenci¨®: millor prevenir un problema que haver d'arreglar-lo.

P. Considera que les iniciatives de salut p¨²blica no presten prou atenci¨® a la prevenci¨® de riscos ambientals?

Vivim en una sopa, una sopa qu¨ªmica, i de vegades ¨¦s dif¨ªcil assenyalar un sol agent com la causa definitiva del problema

R.?Mor m¨¦s gent cada any per pol¡¤luci¨® de l'aire que per mal¨¤ria, tuberculosi i sida, en total. Amb aix¨° vull dir que hi ha molt m¨¦s impacte en la salut global per la contaminaci¨® ambiental que no pas per algunes malalties infeccioses. La difer¨¨ncia ¨¦s que jo no puc mirar-lo a vost¨¨ i dir: ¡®Si hagu¨¦s estat exposat a una mica menys de plom en la infantesa, ara tindria dos punts m¨¦s de coeficient intel¡¤lectual¡¯, sap? No ¨¦s com analitzar la sang d'alg¨² amb pneum¨°nia i descobrir que t¨¦ un virus. Tampoc puc dir: ¡®El seu atac d'asma es deu a la mala qualitat de l'aire d'avui¡¯, perqu¨¨ ens basem en an¨¤lisis estad¨ªstiques de tota la poblaci¨®. Vivim en una sopa, una sopa qu¨ªmica, i de vegades ¨¦s dif¨ªcil assenyalar un sol agent com la causa definitiva del problema.

P. Es poden atribuir riscos ambientals nous al canvi clim¨¤tic?

R.?S¨ª, s'han documentat molts efectes nocius per a la salut derivats directament del canvi clim¨¤tic: danys per esdeveniments extrems i onades de calor, malalties respirat¨°ries i cardiovasculars per contaminaci¨® de l'aire amb carboni negre i oz¨®, expansi¨® geogr¨¤fica de vectors i pat¨°gens causants de malaltia ?¨Ccom el mosquit de la mal¨¤ria o el bacteri de la c¨°lera¨C, empobriment nutricional dels cultius, canvis d'estacionalitat en les al¡¤l¨¨rgies¡­ ?s un problema enorme, i crec que no hem sabut comunicar que el canvi clim¨¤tic perjudica directament la salut.

P.?Una part important de la seva feina al capdavant de l'Institut Nacional de Ci¨¨ncies de la Salut Ambiental (Niehs) ha estat l'estudi d'aquests riscos ambientals. Es va veure comprom¨¨s aquest treball per l'elecci¨® de Donald Trump el 2016?

Hi havia certes locucions que no hav¨ªem de fer servir, com ¡®basat en proves¡¯?o ¡®anticoncepci¨®¡¯

R.?Som part de l'Institut Nacional de Salut (NIH), que ¨¦s com el fill preferit dels instituts de recerca: ¨¦s molt dif¨ªcil que alg¨² ¨Cfins i tot alg¨² com Donald Trump¨C estigui en contra d'entendre i curar malalties. No obstant aix¨°, cada any des que ¨¦s president ha proposat retallades dr¨¤stiques al pressupost. No han tirat endavant, perqu¨¨ el Congr¨¦s hi ha estat en contra, per¨° ell les ha proposat. Hi havia certes locucions que no hav¨ªem de fer servir, com ¡°basat en proves¡± o ¡°anticoncepci¨®¡±. Tamb¨¦ se'ns va instar, des de l'Administraci¨®, a deixar de parlar de ¡°canvi clim¨¤tic¡±. Vam haver de modificar els nostres textos publicats: en comptes de versar sobre els ¡°efectes del canvi clim¨¤tic en la salut¡±, van passar a ser sobre els ¡°efectes del clima en la salut¡±. El contingut del text, m¨¦s enll¨¤ de la introducci¨®, era semblant, per¨° hav¨ªem d'anar amb compte perqu¨¨ el llenguatge que utilitz¨¤vem no es podia veure com una provocaci¨®.

P. Els nous canvis imposats pel Govern afectaran les investigacions que vindran?

R.?Doncs, per exemple, l'Administraci¨® ha bloquejat la recerca amb teixit fetal. A molts estats ¨¦s legal l'avortament, i hav¨ªem assolit gran progr¨¦s cient¨ªfic estudiant teixits donats per dones que decideixen avortar. Aix¨° ja no es pot fer. Per descomptat hi ha una preocupaci¨® que tothom sent ara, que el seu treball pugui ser atacat perqu¨¨ l'Administraci¨® no hi cregui. Malgrat la interfer¨¨ncia, diria que hi ha molt d'inter¨¨s per la ci¨¨ncia al Congr¨¦s. Els dem¨°crates estan molt interessats pel canvi clim¨¤tic i els seus efectes. Tamb¨¦ hi ha republicans que creuen que el canvi clim¨¤tic existeix, per¨° no ho volen dir gaire fort, perqu¨¨ el president no s'ho creu.