La m¨¤gia d¡¯un Dal¨ª immens desembarca a Moscou
La capital russa inaugura una gran retrospectiva amb m¨¦s de 180 obres del geni del surrealisme
Durant anys,?Salvador Dal¨ª va ser un artista vetat a Moscou. El geni del surrealisme era considerat un exponent de la decadent cultura occidental i les autoritats requisaven sistem¨¤ticament els seus ¨¤lbums a la frontera. Avui,?la curiositat per l'artista i per Gala, la seva esposa, amiga i musa, d'origen rus, l'han convertit tamb¨¦ en un creador molt estimat. La retrospectiva m¨¦s ¨¤mplia de Dal¨ª a R¨²ssia, que va obrir dilluns les seves portes a Moscou, n'¨¦s una bona prova. La mostra aplega 188 pintures, dibuixos, aquarel¡¤les i gravats a Manezh, la principal sala d'exposicions russa, amb un espai d'uns 7.000 metres quadrats al costat del Kremlin. Dal¨ª, art m¨¤gic, inaugurada dilluns per les autoritats moscovites amb la pres¨¨ncia de la infanta Cristina, patrona de la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª, romandr¨¤ oberta dos mesos.
Les obres de Dal¨ª enlluernen a Manezh, constru?da el 1817 per l'enginyer espanyol Agust¨ªn de Betancourt. Gaireb¨¦ literalment. El majestu¨®s edifici, amb sostres alts, ha perm¨¨s que les creacions s'instal¡¤lin amb una il¡¤luminaci¨® amb la qual les teles resplendeixen des de dins. I tot plegat real?a el missatge de l'artista. El visitant no pot apartar la mirada de les obres i es dedica a admirar el domini de la t¨¨cnica de Dal¨ª (Figueres, 1904-1989). Una atmosfera especial que envolta les peces, provinents dels museus Dal¨ª i?Reina Sofia, i de col¡¤leccions privades, tamb¨¦ russes.
El recorregut segueix un criteri cronol¨°gic. Parteix del Dal¨ª dels paisatges juvenils impressionistes de la d¨¨cada de 1910 i acaba en els ¨²ltims llen?os abstractes dels vuitanta. I tamb¨¦, i amb especial import¨¤ncia, hi ha el seu treball m¨¦s madur dels per¨ªodes surrealistes i ¡°nuclearm¨ªstics¡±. La mostra ¨¦s ¡°com una coreografia¡±, apunta Montse Aguer, directora del Teatre Museu Dal¨ª, a Figueres, i comiss¨¤ria de la mostra, que ha reunit algunes fites de la producci¨® de l'artista, com L'home invisible (1929-1932), ?ngelus arquitect¨°nic de Millet (1933), Autoretrat suau amb cansalada fregida (1941) o Desmaterialitzaci¨® prop del nas de Ner¨® (1947).
La retrospectiva t¨¦ un cap¨ªtol especial i rellevant dedicat a Gala. Nascuda amb el nom d'Elena Di¨¢konova el 1894 a la ciutat russa de Kazan, es va instal¡¤lar a Par¨ªs als anys deu, despr¨¦s de travessar una Europa en guerra. Casada amb Paul ?luard, va ser una de les poques dones acceptades pel grup de surrealistes. Feminista i intel¡¤lectual, sense ella no s'ent¨¦n l'obra de l'artista. I durant una ¨¨poca, tots dos van signar les creacions. Amant de la literatura russa i d'escriptors com Tolstoi i Dostoievski, va apropar a Dal¨ª aquesta atmosfera russa que tamb¨¦ ¡°impregna¡± l'artista, segons assenyala Jordi Mercad¨¦ Mir¨®, president de la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª. ¡°I no nom¨¦s amb la literatura. La influ¨¨ncia russa a trav¨¦s de la m¨²sica, les joies o les antiguitats, que a Gala li agradaven molt, hi est¨¤ molt present¡±.
¡°La instal¡¤laci¨® mostra Dal¨ª en totes les seves facetes: com a artista de teatre o autor d'imatges publicit¨¤ries [va crear el logo de Chupa-chups i va fer calendaris Pirelli]. Va treballar per a firmes de moda. I se'l percep tamb¨¦ com un dibuixant virtu¨®s¡±, apunta Aguer. Aix¨ª que, a m¨¦s de les seves pintures i dibuixos, els organitzadors han portat a Moscou algunes de les seves escenografies. Tamb¨¦ s'exposa un dels retrats fotogr¨¤fics que li va fer el 1968 el brit¨¤nic Robert Whitaker, que el mostra amb les seves ulleres d'antenes de cargol davant del quadre La pesca de la tonyina. Una imatge ¨Cuna de les moltes que li va fer el fot¨°graf¨C que ja s'ha convertit en una icona.
Els organitzadors han trigat un any a preparar l'exposici¨®, tres si es compten les negociacions pr¨¨vies. Al principi s'havia planejat una mostra m¨¦s redu?da, per¨° at¨¨s l'inter¨¨s es va decidir apostar per fer una cosa ¡°m¨¦s extraordin¨¤ria¡±, explica Aguer. ¡°A R¨²ssia no s'havia fet mai una exposici¨® de Salvador Dal¨ª tan representativa de la seva obra i que permeti aprofundir tan exhaustivament en el seu proc¨¦s creatiu¡±, va explicar Vlad¨ªmir Voroixenko, director del Museu Faberg¨¦ i president de la Fundaci¨® The Link of Times. Aquesta entitat, fundada per l'oligarca i col¡¤leccionista V¨ªktor Vekselberg el 2004, ¨¦s la impulsora de la retrospectiva en col¡¤laboraci¨® amb la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª, el Museu Reina Sofia de Madrid i el Departament de Cultura de Moscou. ¡°?s un esdeveniment de magnitud mundial¡±, afegeix Voroixenko.
Dal¨ª no va visitar mai R¨²ssia. Entre moltes altres raons, perqu¨¨ no li agradava viatjar. No obstant aix¨°, l'inter¨¨s per l'artista al pa¨ªs no para de cr¨¦ixer: ¡°Els russos tenen una especial curiositat per la figura de Gala, pel seu origen rus, pel sentit tr¨¤gic de la vida que de vegades apareix en l'obra de Dal¨ª. Per l'enigma, pel misteri¡ Dal¨ª i Gala eren personatges enigm¨¤tics¡±, assenyala Aguer. Uns 150.000 russos visiten cada any el Teatre Museu Dal¨ª a Figueres; ¨¦s el segon grup m¨¦s nombr¨®s de ciutadans estrangers.
Aquesta curiositat no ¨¦s nova. En la primera exposici¨® de l'artista, el 1988, va haver-hi llargues cues. Les creacions de Dal¨ª havien estat prohibides i els sovi¨¨tics el coneixien a trav¨¦s dels llibres d'art occidentals. No obstant aix¨°, era molt popular. ¡°Aquella mostra va ser una commoci¨® cultural, perqu¨¨ no hav¨ªem vist aquest art, envoltat de mites, llegendes¡±, comenta Alexander Kibovski, responsable de l'¨¤rea de Cultura de Moscou, que recorda que llavors va fer cua unes quantes hores per poder apreciar les obres de Dal¨ª.
Dal¨ª, art m¨¤gic es completar¨¤ amb classes magistrals, confer¨¨ncies, projeccions de pel¡¤l¨ªcules, actuacions musicals i fins i tot un festival de disfresses de Dal¨ª i Gala. S'ha presentat com tot un esdeveniment a la capital russa. Els organitzadors de la mostra esperen repetir l'¨¨xit de l'exposici¨® dedicada a?una altra parella: Frida Kahlo i Diego Rivera, degustada per m¨¦s de 400.000 visitants en tres mesos.?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.