El papa Malkovich rep Sharon Stone

The new Pope. Temporada 1. Cap¨ªtol 5. El papa Joan Pau III (John Malkovich) rep en audi¨¨ncia privada una dama, la senyora Stone (Sharon Stone). Aquesta primera escena ¨Cset minuts¨C de l¡¯episodi ¨¦s una joia de la broma, del metallenguatge i de les segones intencions. La senyora Stone ¨¦s la mateixa que va protagonitzar la celeb¨¨rrima seq¨¹¨¨ncia de l¡¯interrogatori a Instinto b¨¢sico, ara fa 28 anys. All¨ª vestia de blanc. Ara de negre i, inicialment, amb mantellina. Elegant, amb unes ulleres que li duren un parenostre, encara t¨¦ una discreta mal¨ªcia seductora. L¡¯al¡¤lusi¨® a la pel¡¤l¨ªcula la fa el pont¨ªfex, tot just encetada la conversa, quan li demana que, si us plau, tingui les cames creuades i no les mogui. Stone obeeix fins que al cap d¡¯una estona ¨Camb els ¡°abductors adormits¡±, diu, de tanta immobilitat¨C demana perm¨ªs per creuar les cames cap a l¡¯altre cant¨®. Un perm¨ªs que el Papa concedeix fent que tots els clergues assistents a la trobada, i ell mateix, girin el cap per no contemplar la maniobra. En coneixen els antecedents. ¡°Acabarem apreciant el valor del sacrifici¡±, els diu. Mirar, en aquest instant, ¨¦s un privilegi exclusiu de l¡¯espectador.

Durant tota l¡¯escena, el personatge de Stone t¨¦ un doble atribut: ¨¦s la senyora Stone i ¨¦s l¡¯actriu que tothom recorda. I el Papa s'hi adre?a en aquesta doble condici¨®. Li atribueix al personatge que el visita virtuts que diuen que t¨¦ Sharon Stone. Per exemple, un coeficient intel¡¤lectual de 154. Parla amb l¡¯actriu quan li demana un regal de record i ella li dona les sabates d¡¯agulla, d¡¯una enorme i inapropiada agulla si no fos qui ¨¦s. Un obsequi que accepta sense escarafalls mentre la senyora Stone continua l¡¯audi¨¨ncia descal?a. No hi haur¨¤ abluci¨®, com fa el Papa una vegada l¡¯any. La senyora Stone li demanar¨¤ que l¡¯Esgl¨¦sia accepti el matrimoni homosexual. Una petici¨® que no ser¨¤ atesa per Joan Pau III. I ell li preguntar¨¤ qu¨¨ pot fer la instituci¨® per ser m¨¦s eloq¨¹ent. La dama li aconsellar¨¤ que es repengi en l¡¯art ¨C¡°l¡¯art tamb¨¦ passa, per¨° ¨¦s m¨¦s astut¡±, li diu. Per¨° no solament en la perman¨¨ncia de l¡¯art del Renaixement. Cal saber aprofitar l¡¯art contemporani, igualment capa? de certa perennitat.

La seq¨¹¨¨ncia ¨¦s un exemple de les troballes que hi ha a la s¨¨rie de Paolo Sorrentino, una continuaci¨® de The young Pope, afortunadament no tan basada en la figura de Pius XIII (Jude Law). Aquella tenia uns cap¨ªtols m¨¦s atents a les conductes esbojarrades i disruptives del Papa que no pas a la seva lectura reaccion¨¤ria del dogma. Ara, Pius XIII est¨¤ en un etern coma terminal. El seu successor, Francesc II, que escandalitza la c¨²ria volent instaurar un veritable vot de pobresa i deixant entrar immigrants a ocupar els salons vaticans, tindr¨¤ sospitosament un brev¨ªssim mandat que recorda els 33 dies de pontificat de Joan Pau I. Despr¨¦s de la seva mort sobtada, el secretari d¡¯estat, el cardenal Angelo Voiello (un enorme Silvio Orlando) maquina que el conclave esculli un arist¨°crata angl¨¨s, culte, conservador i manejable. I aix¨ª apareix el personatge de Malkovich. Tres papes, i no solament dos, coincidint a l¡¯estat vatic¨¤. A partir d¡¯ac¨ª, Sorrentino construeix una narraci¨® d¡¯intrigues i secrets on regna la fal¡¤l¨¤cia de la diplom¨¤cia vaticana i una depurada ornamentaci¨® visual. HBO no ha penjat encara tots els episodis (10). Encara s¡¯han de revelar alguns misteris i imatges d¡¯un abast, ara per ara, incomprensible.

Particularment en les escenes que afecten les monges, hi ha una desigual administraci¨® de situacions i del seu registre ¨Cde la versemblan?a m¨¦s mil¡¤limetrada a la disbauxa incre?ble. Cal anotar, per¨°, la vaga de les religioses reclamant m¨¦s visibilitat i paper pastoral. Un episodi que recorda les monges fregant i vestint l¡¯altar de la Sagrada Fam¨ªlia mentre el Papa i el seu seguici mascul¨ª ho contemplaven (febrer del 2010).

Els actors transmeten un convenciment absolut i els escenaris i els rituals, majestuosos quan conv¨¦, s¡¯afegeixen a uns di¨¤legs molt pensats que porten a un plaent artifici intel¡¤lectual. Hi ha nyaps i subtrames aparentment innecess¨¤ries, per¨° a The new Pope li ¨¦s aplicable el comentari que va fer un dia Sorrentino sobre la B¨ªblia:?¡°Creure en D¨¦u ¨¦s dif¨ªcil, per¨° la hist¨°ria est¨¤ molt ben explicada¡±.