Un manifest marginal

Hom es demana, ara i ad¨¦s, si entre certes ments filol¨°gicament privilegiades hi ha la voluntat de resultar abstr¨²s, alambinat, com si es pretengu¨¦s arribar solament als iguals i relegar la morralla al sobreesfor? de la doble lectura, sempre amb la inc¨°gnita de si ho hem ent¨¨s b¨¦. O aquesta ¨¦s la sensaci¨® que queda despr¨¦s d¡¯haver llegit l¡¯article de Josep Murgades ¡°Objecci¨® de llengua¡±, subtitulat amb optimisme com ¡°El nou manifest d¡¯Els Marges¡± amb el desig, suposem, d¡¯obtenir el mateix ress¨° de llavors. Dif¨ªcilment, per¨°, el podem considerar un manifest si no est¨¤ signat per m¨¦s d¡¯una personalitat, i menys encara si renuncia a l¡¯impacte entre llecs en optar per un estil volgudament esfor?at, almenys m¨¦s que el seu precedent.

L¡¯article intenta ser una posada al dia dels principis i les inquietuds que van guiar la publicaci¨® fa quaranta anys d¡¯aquell manifest, titulat ¡°Una naci¨® sense estat, un poble sense llengua?¡± i signat pels professors Joan A. Argente, Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Joaquim Molas, Josep Murgades, Josep M. Nadal i Enric Sull¨¤. El text, per¨°, sembla m¨¦s aviat un aprofitament de l¡¯efem¨¨ride per passar comptes tant amb els detractors de llavors com amb una s¨¨rie de dimonis que han marcat alguns dels intensos debats filol¨°gics d¡¯aquestes quatre d¨¨cades. No ¨¦s just carregar contra els cr¨ªtics, m¨¦s que res perqu¨¨ n¡¯hi ha que ja s¨®n morts (Llu¨ªs L¨®pez del Castillo i Francesc Vallverd¨², per exemple, van signar l¡¯article ¡°Resposta a Els Marges¡± a Serra d¡¯Or l¡¯abril de 1980), com tampoc ve a tomb parlar dels ¡°del barco¡±, en al¡¤lusi¨® a les pol¨¨miques sobre l¡¯admissi¨® de certes paraules en el catal¨¤ est¨¤ndard i que al seu moment va separar els fil¨°legs del pa¨ªs.

No s¡¯hi val tampoc a aprofitar els enormes canvis produ?ts durant aquest temps per convertir el Manifest d¡¯Els Marges inicial en una profecia autocomplerta. Se¡¯ns advertia aleshores dels perills que amena?aven la llengua i del risc de caure pel pendent de la substituci¨®, sobretot a partir de dos fen¨°mens d¡¯ordre sociol¨°gic: la immigraci¨® espanyola dels anys seixanta-setanta i la implantaci¨® dels mitjans de comunicaci¨® en castell¨¤ al llarg de la dictadura. Doncs b¨¦, en lloc d¡¯avaluar si, en aquests aspectes, l¡¯evoluci¨® de la llengua ha seguit o no els auguris dels signants ¡ªper exemple constatant de quina manera els fills d¡¯aquella immigraci¨® van experimentar un proc¨¦s de biling¨¹itzaci¨® en catal¨¤ que va fer que molts transmetessin la llengua catalana, o com la implantaci¨® dels mitjans de comunicaci¨® en catal¨¤ ha fet que en alguns casos el catal¨¤ sigui hegem¨°nic, vegeu si no la r¨¤dio¡ª, Murgades s¡¯agafa a l¡¯actualitzaci¨® contempor¨¤nia d¡¯aquests dos factors ¡ªla irrupci¨® d¡¯internet i la immigraci¨® dels anys 2000, segons l¡¯autor, ¡°dos fen¨°mens imminents¡± que no van saber veure ni els uns ni els altres¡ª per redundar en el missatge, com dient ¡°no es podia saber, per¨° igualment ten¨ªem ra¨®¡±.

En el cap¨ªtol proposador, per¨°, el nou manifest d¡¯Els Marges es limita a receptar dues solucions que s¨®n, a la vegada, conegudes i complexes: d¡¯una banda, en l¡¯ordre pol¨ªtic, convertir el catal¨¤ en la llengua preferent de la Rep¨²blica (sense consagrar-ne l¡¯oficialitat, en la l¨ªnia del manifest Koin¨¦), una possibilitat que els moments actuals no permeten que sigui imminent en tant que manca la Rep¨²blica i no se n¡¯albira l¡¯arribada; i de l¡¯altra, en l¡¯ordre individual, fer objecci¨® del castell¨¤ i, per tant, encoratjar a no fer servir aquesta llengua, opci¨® que nom¨¦s mobilitzar¨¤ una minoria si tenim en compte que, avui, hi ha m¨¦s parlants de catal¨¤ de segona llengua que no pas de primera, i que en aquests casos l¡¯¨²s o el canvi al castell¨¤ no ¨¦s tant una claudicaci¨® com un retorn a pr¨¤ctiques espont¨¤nies. Cal saludar aqu¨ª, tanmateix, la ironia d¡¯argumentar-ho com una opci¨® plenament constitucional, a trav¨¦s dels conceptes de deure de con¨¨ixer i el dret de fer servir; per Murgades, amb la carta magna a la m¨¤, en tindr¨ªem prou amb un coneixement passiu del castell¨¤ i amb el desistiment t¨¤cit del seu ¨²s.

Ara b¨¦, si el que es tracta ¨¦s d¡¯encoratjar mantenir el catal¨¤, s¨®n m¨¦s ¨²tils iniciatives com No em canvi?s la llengua, protagonitzada per immigrants recents que estan tips de veure que els d¡¯aqu¨ª fem el salt al catal¨¤ de seguida. Arriben m¨¦s lluny i deixen alguns manifestos en marginals.