Jaume Capdevila: ¡°La mordacitat de Perich tindria avui molts problemes¡±

¡°La escuela era vieja y ro?osa, ol¨ªa mal, los pupitres eran mugrientos (...) sab¨ªamos que los curas y los professores nos iban a insultar, a golpear, a humillar y a obligar a memorizar cosas in¨²tiles y absurdas¡±, escriu i dibuixa a Un abric verd penicil¡¤lina (Angle / Ajuntament de Barcelona) Jaume Perich (Barcelona, 1941-1995), llibre in¨¨dit i de regust autobiogr¨¤fic i generacional que el seu col¡¤lega Jaume Capdevila, Kap (Berga, 1974), ha editat i en el qual es poden resseguir per primer cop aspectes ¨ªntims de qui fou un dels millors i m¨¦s c¨¤ustics ninotaires catalans del segle XX.

Pregunta.?Quins aspectes de Perich, com a persona i com a dibuixant, li ha desvelat l¡¯edici¨® del llibre?

Resposta. Aqu¨ª hi ha, clarament i per primer cop, un Perich m¨¦s personal i ¨ªntim, el Perich hum¨¤, el de veritat, que no havia sortit mai abans perqu¨¨ eren recopilacions de treballs, petits fragments, i aquesta ¨¦s una obra unit¨¤ria que feia temps que tenia al cap. Ell mira al voltant, com sempre, per¨° tamb¨¦ dintre seu, i nosaltres veiem alg¨² que no va tenir una infantesa f¨¤cil ni agradable; hi ha una vinyeta on diu que ¨¦s millor tenir un accident que anar al col¡¤le, o que els pares es morin i ell haver de netejar cloaques abans que anar als Sagrats Cors. S¨®n hip¨¨rboles, ¨¦s clar, ell mira al voltant, per¨° entre tanta broma hi ha un bon p¨°sit de veritat.

P. Tamb¨¦ s¡¯hi entreveu un pare que est¨¤ malalt sovint, i certa sensaci¨® que a casa potser no se sentia prou estimat¡­

R. Per una malaltia del pare, gaireb¨¦ va passar m¨¦s temps vivint amb els avis que amb els pares; a m¨¦s, la mare va haver de fer de pare i de mare... No era material treballat ni per publicar, per¨° potser hauria acabat traient tot aix¨° tan personal. Un cop fet el volum, hem trobat un segon sobre amb m¨¦s originals sobre el mateix llibre en qu¨¨ aprofundia en tot plegat. Desprenia tristesa.

P. Sembla que hi havia tres i quatre versions dels dibuixos. Ning¨² ho diria veient el seu fam¨®s tipus de tra? i de layout...

R. Sempre s¡¯ha dit que Perich era un mal dibuixant; no ¨¦s cert: el que tenia ¨¦s un estil molt sint¨¨tic, i el Perich madur estava obsedit a buscar l¡¯espontane?tat total; ¨¦s curi¨®s, per¨° dibuixa m¨¦s i m¨¦s precisament per buscar-la, perqu¨¨ li quedi prou fresc. El llibre mostra que tenia una exig¨¨ncia gr¨¤fica superior al que s¡¯havia imaginat fins ara. Va tenir diverses influ¨¨ncies, que es notaven en el tra? segons l¡¯¨¨poca, com Sin¨¦. Despr¨¦s ja els t¨¦ tots assimilats i crea el seu estil caracter¨ªstic.

P. Quan deuria n¨¦ixer la idea del llibre?

R. A finals dels vuitanta, penso, tot i que els dibuixos s¨®n d¡¯entre 1993 i 1994; passa que al mateix moment Temas de Hoy li proposa fer Lo mejor de Perich, i ell, a difer¨¨ncia del que fan d¡¯altres, no aplega acudits sin¨® que fabrica el llibre, cabdal en la seva obra. Quan el fa, doncs, tenia el xip autobiogr¨¤fic posat: crec que aquell ¨¦s un reflex d¡¯aquest, hi ha un clar joc de mirall entre ells.

P. L¡¯abric verd penicil¡¤lina que duu el nen Perich va existir? Diu que la seva mare li va fer portar fins als 21 anys...

¡°A ¡®Un abric verd penicil¡¤lina¡¯ veiem alg¨² que no va tenir una infantesa f¨¤cil ni agradable¡±

R. ?s una altra hip¨¨rbole, per¨° s¨ª, va existir: en una de les autobiografies mig falses que feia per a les contracobertes dels llibres ja surt esmentat.

P. Pot ser un llibre m¨¦s c¨¤ustic del que ja acostumen a ser els seus?

R. La causticitat aqu¨ª ¨¦s agreujada: ¨¦s el Perich de sempre, amb un gran component anticlerical, per¨° on li toquen una cosa personal: els capellans que surten s¨®n concrets i, en concretar-se, tot fa m¨¦s mal. La s¨¤tira, en estar personalitzada, hi ¨¦s corregida i augmentada; la r¨¤bia i el dolor contingut es veuen clarament, crec.

P. D¡¯on va treure Perich aquesta gran capacitat per a l¡¯aforisme?

R. ?s que no nom¨¦s parlem d¡¯un ninotaire, sin¨® d¡¯un gran pensador. La seva biblioteca tenia m¨¦s de 10.000 llibres; abans de fer humor, ell ha fet una an¨¤lisi brutal de la realitat. Molts no ho recorden o no ho saben, per¨° al DDT, on va arribar a ser redactor en cap, feia textos llargs; tamb¨¦ va fer cr¨ªtica de cinema, amb an¨¤lisis profundes i molt mordaces... Tot aix¨° ho anir¨¤ liquant a finals dels seixanta amb aforismes que esclataran amb la secci¨® ¡°Perich-Match¡± a El Correo Catal¨¢n, que el 1971 donaran peu al seu fam¨®s Autopista [llibre m¨¦s venut aquell any a Espanya, amb 100.000 exemplars, i tamb¨¦ el 1972].

P. Qu¨¨ fa qu¨¨? El dibuix refor?a l¡¯absurd de la frase inicial? La c¨¤rrega ¨¦s al text?

R. Ell va ser un gran consumidor de c¨°mics i de llibres. Quan treballa a Bruguera, t¨¦ acc¨¦s a tot i es fa una gran composici¨® de l¡¯humor gr¨¤fic contemporani, que ell atresora i analitza; o sigui, s¡¯ha armat per saber quins s¨®n els mecanismes de l¡¯humor. En el seu cas, el text funciona quan llegeixes la vinyeta, i a l¡¯inrev¨¦s: ¨¦s una unitat, la ironia apareix nom¨¦s quan en fas la lectura conjunta.

P. Avui tindria problemes per fer el tipus d¡¯humor que feia, o ¨¦s tan subtil que ning¨² li faria cas?

R. Perich va tenir molts problemes, per¨° no se¡¯n sap gaire: de seguida va ser etiquetat de progre i rojo, i ell lamentava que per aix¨° mai no va poder publicar en segons quins mitjans. Per¨°, tot i la seva ideologia, disparava a totes bandes, al PP i a CiU, per¨° tamb¨¦ al PSOE i a ERC, aqu¨ª i a Madrid... Ara vivim moments en qu¨¨ sembla que has de prendre partit, per aix¨° la seva mordacitat tindria avui molts problemes; la cr¨ªtica fa saltar la gent de seguida: seria inc¨°mode per a tothom, ara mateix.

P. ?s dif¨ªcil entendre l¡¯humor de Perich en aquests temps tan superficials?

R. L¡¯humor ¨¦s sempre referencial, i les seves coordenades, segons per a quins joves, sonen viejunas, per¨° aix¨° ens passa si llegim ara els acudits del Cu-Cut! Crec que resisteix b¨¦ el pas del temps, si b¨¦ l¡¯humor es desenvolupa amb l¡¯edat i avui la gent t¨¦ adolesc¨¨ncies m¨¦s llargues, i aix¨° fa que tingui m¨¦s dificultat per entendre un humor com el de Perich.

P. La proposta d¡¯El Roto ¨¦s el m¨¦s semblant avui a l¡¯humor de Perich?

R. Ell era un admirador de Chumy Ch¨²mez i El Roto n¡¯¨¦s la continuaci¨®. Hi ha una acidesa i causticitat semblants amb El Roto, per¨° crec que Perich ¨¦s m¨¦s discursiu i m¨¦s accessible. On veig m¨¦s clar el seu temperament punyent ¨¦s en la Flavita Banana, tot i que ella no en deu ser gaire conscient i est¨¤ menys polititzada.

P. ?s un referent per als nous ninotaires i humoristes gr¨¤fics?

R. L¡¯acc¨¦s a Perich no ¨¦s natural ni directe entre els dibuixants m¨¦s joves d¡¯avui; molts de la seva ¨¨poca han desaparegut totalment, com Mart¨ªn Morales, Oli, Conti... Perich encara mant¨¦ espurnes de vig¨¨ncia; hi van trobant acc¨¦s, per¨° no s¨¦ si n¡¯¨¦s referent. De tota manera, aquesta vig¨¨ncia diu molt d¡¯ell i poc del pa¨ªs: les circumst¨¤ncies econ¨°miques i socials no sembla que hagin variat gaire... Ell era pur talent i, a sobre, formava part d¡¯una certa elit cultural, amb gent com V¨¢zquez Montalb¨¢n, Mars¨¦, Maruja Torres, Joan de Sagarra...

P. Parlant d¡¯elits culturals, Perich va tenir un pas escadusser per TV3, a Filipim i La parada, que potser no es va entendre gaire...

R. Com a militant de l¡¯humor que era, sabia que la s¨¤tira cr¨ªtica necessita sempre el millor altaveu, i va intentar utilitzar la televisi¨® com a instrument: ja que la tele ¨¦s tonta i atonta, busquem instruments des de la mateixa tele per trencar aix¨°; segur que molta gent no el deuria entendre, per¨° ell buscava un impacte perqu¨¨ la s¨¤tira ho necessita. Econ¨°micament, si m¨¦s no, el va ajudar.

P. Poden apar¨¨ixer m¨¦s in¨¨dits de Perich?

R. I tant! Hi ha molt material, el que falten s¨®n editors. Tenia un llibre gaireb¨¦ enllestit amb uns 200 dibuixos sobre el Papa de Roma: que si fent pip¨ª, que si beneint un berenar... jugant amb l¡¯absurd. N¡¯hi ha un altre que preparava des de mitjans del seixanta sobre humor negre; hi ha tamb¨¦ una s¨¨rie sobre l¡¯Oest... Perich deuria fer uns 60.000 dibuixos: de catalogats, l¡¯Ajuntament de Barcelona en t¨¦ uns 8.000, i amb la nova aportaci¨® familiar n¡¯han arribat uns 5.000 m¨¦s. A banda, hi ha guions de r¨¤dio, el d¡¯una pel¡¤l¨ªcula per a Guarner i Bellmunt... ?s una mina.

P. I qu¨¨ s¡¯ha de fer, amb tot aix¨°?

R. De moment, una exposici¨® el 4 de mar? al Born, amb unes 300 peces, mirant darrere de Perich i fins i tot els Perich abans de Perich, amb originals i reivindicant l¡¯ofici... Es tracta de plantejar una altra manera de fer mem¨°ria i mirar l¡¯actualitat diferent. El que feia ell, vaja.