Coses que no sabem de la gent dels mercats

La cadena TV3 hi t¨¦ la m¨¤ trencada en reportatges seriats sobre un determinat m¨®n quotidi¨¤, des dels aeroports a les escoles de conductors. Sempre hi ha l¡¯an¨¨cdota riallera i la sorpresa de trobar-te situacions o conductes inesperades. Ara li ha tocat el torn als mercats municipals. Gent de mercats¨¦s d¡¯aquesta escola.

El millor que t¨¦ aquest g¨¨nere televisiu ¨¦s l¡¯aproximaci¨® a la vida de cada dia de gent an¨°nima, d¡¯aquesta que no sortir¨¤ mai als informatius... per¨° tampoc a l¡¯APM. El perill m¨¦s gran ¨¦s d¡¯allargar-ho m¨¦s del que cal per evitar repeticions. Tot i que t¨¦ sis cap¨ªtols, aix¨° ¨¦s el que comen?a a passar a Gent de mercats.

La s¨¨rie t¨¦ el suport de l¡¯Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Mercabarna, les diputacions de Barcelona i Tarragona, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Reus i Vilanova i la Geltr¨². Un patrocini amb la previsible voluntat de promocionar aquests equipaments, que generen un espai nuclear en l¡¯urbanisme de les ciutats (Ildefons Cerd¨¤ en preveia un a cada districte de la capital catalana). Potser per aix¨° mateix, als cap¨ªtols emesos fins ara no hi ha cap cr¨°nica de cap conflicte seri¨®s. Com admet un dels participants, hi ha ¡°l¨ªos¡± com a tot arreu, ¡°per¨° aix¨° dona vidilla¡±.

De la galeria de personatges, els m¨¦s entranyables, i previsibles, s¨®n els que porten tota la vida despatxant al mercat. S¨®n una instituci¨® all¨¤ on tenen la parada. Despr¨¦s hi ha els que pleguen perqu¨¨ els fills no volen seguir el negoci, un petit drama per a alguns. Per¨° el m¨¦s inesperat del programa s¨®n els exemples d¡¯innovaci¨®. Des de l¡¯entrada del sushi als mercats ¡ªveiem l¡¯obertura d¡¯un establiment que procura l¡¯ortod¨°xia japonesa, o una emprenedora que fa sushi veg¨¤, ¡°ho vaig petar¡±, diu¡ª fins als que practiquen l¡¯agricultura ecol¨°gica i s¨®n ells mateixos els qui cullen a l¡¯hort el que venen al mercat. Com diu un d¡¯ells, inform¨¤tic abans de canviar de vida, ¡°m¨¦s que preguntar-se per qu¨¨ ¨¦s m¨¦s cara la fruita ecol¨°gica, cal preguntar-se per qu¨¨ ¨¦s m¨¦s barata l¡¯altra¡±.

En aquest cap¨ªtol dels innovadors hi ha fins i tot qui ha crescut m¨¦s enll¨¤ del territori del mercat fent servir les eines digitals, des del web fins a la venda de formatges per Instagram. Tamb¨¦ surten, ¨°bviament, les llotges on se subhasta el peix, o el gran mercat central de Barcelona, Mercabarna. Per¨° a la s¨¨rie li interessa m¨¦s qu¨¨ hi van a fer els petits compradors que no pas els afanys dels mercats centrals. Aqu¨ª, els paradistes dels mercats s¨®n els clients ¡ªuna figura, per cert, no gaire freq¨¹entada en els cap¨ªtols ja emesos. Deu ser per obedi¨¨ncia al t¨ªtol del programa, tot i que els compradors tamb¨¦ som gent de mercat.

El programa, dirigit per la periodista Tana Collados, t¨¦ una factura correct¨ªssima, on no es dona el protagonisme a cap narrador setci¨¨ncies. El tenen els protagonistes escollits, amb els seus testimonis. ?s ¨¤gil en la narraci¨® i successi¨® d¡¯hist¨°ries... per¨° ja s¡¯ha vist m¨¦s d¡¯una vegada la parella de paradistes que s¡¯ha fet, o desfet, al mercat. M¨¦s d¡¯una vegada, les colles d¡¯oci que hi ha entre aquests botiguers, des de la pr¨¤ctica del running fins a les classes de zumba. I m¨¦s d¡¯una vegada, els tallers de cuina que hi ha en m¨¦s d¡¯un mercat, per aprendre a cuinar i aprendre a comprar. Un per un, els cap¨ªtols s¨®n unes cr¨°niques senzilles, sense aparatositat per¨° encertades, de la petita-gran perip¨¨cia d¡¯una colla de persones, de la seva vida.