Els catalans que van conquerir Calif¨°rnia

El gaireb¨¦ sempre afable rostre de Carles III es va contreure tan bon punt va llegir l'informe dels espies: R¨²ssia estava a punt d'envair Calif¨°rnia, aquelles deshabitades terres al nord del Virregnat de Nova Espanya i que havien estat descobertes feia dos segles i mig. El monarca va convocar d'urg¨¨ncia el duc d'Aranda,?Jovellanos, Floridablanca i Campomanes. Van acordar ocupar definitivament aquelles terres i que Jos¨¦ de G¨¢lvez fos l'encarregat del pla. G¨¢lvez no ho va dubtar: la for?a militar l'encap?alaria el catal¨¤ Gaspar de Portol¨¤ i Rovira. Els seus homes? La Companyia de Voluntaris de Catalunya, una expedici¨® formada per ¡°naturals de la Corona d'Arag¨®, amb prefer¨¨ncia de Catalunya¡±. Havien estat entrenats per enfrontar-se a les bel¡¤licoses tribus ¨ªndies. Ara aquesta sorprenent hist¨°ria ha estat recuperada en una publicaci¨® de la fundaci¨®?The Hispanic Council titulada Gaspar de Portol¨¤ y otros catalanes de la historia de Espa?a en Estados Unidos, de l'historiador Borja Cardel¨²s.

M¨¢s informaci¨®n

?s possible que Calif¨°rnia s¡¯independitzi?

El senyor de les oliveres californi¨¤

De seguida que es va establir a l'actual M¨¨xic, Hern¨¢n Cort¨¦s va decidir explorar l'immens mar que s'estenia a l'oest del virregnat i que Hernando de Magallanes havia batejat com a oce¨¤ Pac¨ªfic. Aix¨ª es va descobrir la Baixa i Alta Calif¨°rnia. El 1542, el mar¨ª Juan Rodr¨ªguez Cabrillo va albirar, m¨¦s al nord, la badia de San Diego. El seu successor, Bartolom¨¦ Ferrelo, va arribar fins a Oregon. El 1602, l'extremeny Sebasti¨¢n Vizca¨ªno va partir amb una flota de tres naus per dur a terme ¡°un registre minuci¨®s i cartogr¨¤fic del litoral¡±. Va concloure que la badia de Monterrey (actuals EUA) era un lloc ¡°molt favorable¡± per a un empla?ament militar. Els seus mapes es van guardar en secret per evitar que caiguessin en mans angleses. A partir de llavors, l'inter¨¨s d'Espanya per aquelles terres va decaure.

L'expedici¨® militar ¡ªi religiosa¡ª de Carles III va utilitzar el 1768 els vells mapes de Vizca¨ªno per trobar Monterrey i aixecar-hi un assentament permanent des del qual conquerir ¡ªi evangelitzar¡ª Calif¨°rnia. El capit¨¤ Portol¨¤ i els seus voluntaris catalans encap?alen l'expedici¨® militar i fra Jun¨ªper Serra, la religiosa. Per¨° despr¨¦s d'un any i mig de cam¨ª ¡ª¡°els queviures escassejaven de manera ostensible i estaven en condicions cada vegada m¨¦s penoses¡±¡ª , la badia de Monterrey seguia sense apar¨¨ixer. Van arribar a la conclusi¨® que Vizca¨ªno s'havia equivocat o que la rada havia desaparegut. Calia tornar a M¨¨xic si no es volia morir de gana. Fra Jun¨ªper Serra s'hi va negar: ¡°Els indis no podien quedar sense evangelitzar¡±. Portol¨¤ i el frare van discutir aferrissadament. El primer li va donar quatre dies m¨¦s. Quan passessin, s'hauria d'emprendre el retorn perqu¨¨ era ¡°insostenible la reguera de morts que deixava la fam¡±.

Al quart dia, quan ja preparaven la tornada, a l'horitz¨® va apar¨¨ixer el San Antonio, carregat de provisions. Poc despr¨¦s, van trobar Monterrey, ¡°al lloc exacte i prec¨ªs dibuixat per l'excel¡¤lent mapa de Sebasti¨¢n Vizca¨ªno¡±. Gaspar de Portol¨¤ va ser nomenat governador de Puebla de los ?ngeles (M¨¨xic), despr¨¦s tinent del rei a Lleida. Va morir el 1786 amb un full de servei on es llegeix: ¡°Va exercir el que se li va manar i va tenir valor i conducta¡±.

La Companyia de Voluntaris de Catalunya es va fundar a Barcelona el 1767 i va ser destinada a Nova Espanya pel seu valor davant ¡°la bel¡¤licositat d'algunes tribus ¨ªndies¡±. Els seus caps i soldats procedien, segons el seu reglament, ¡°amb prefer¨¨ncia de Catalunya, admetent-se en defecte d'aix¨° les altres prov¨ªncies d'Espanya i Europa¡±. El seu comandant, Pedro Alberni, de Tortosa, va arribar a establir la sobirania espanyola a Alaska.

L'estudi del The Hispanic Council acaba assenyalant que ¡°no poques vegades s'ha repetit que l'aventura americana va estar reservada als s¨²bdits de Castella, amb exclusi¨® expressa dels qui pertanyien a la Corona d'Arag¨®. Tot ben incert perqu¨¨ la n¨°mina dels catalans en el projecte d'Am¨¨rica ¨¦s immensa¡±.