El s¨ªmptoma Hermitage

El cas Hermitage ¨¦s el s¨ªmptoma m¨¦s que no pas la malaltia en si. La malaltia ¨¦s la manca de projecte cultural i muse¨ªstic que arrossega la ciutat. La malaltia ¨¦s confondre la import¨¤ncia relativa de les coses i convertir les oportunitats en nusos aparentment irresolubles. La malaltia ¨¦s que el govern de la ciutat no tingui un horitz¨® cultural ben pensat i definit. Quan aquesta malaltia preval, la ciutat s¡¯instal¡¤la en la confusi¨®.

En principi, que es faci a Barcelona un museu sorgit de la iniciativa privada ¨¦s positiu. En canvi, ¨¦s molt negatiu que la ciutat visqui instal¡¤lada, des de fa anys, en una manifesta par¨¤lisi muse¨ªstica. Paradoxa: el govern de la ciutat s¡¯oposa a una iniciativa muse¨ªstica privada i en canvi accepta complaent una situaci¨® muse¨ªstica p¨²blica cada cop m¨¦s prec¨¤ria.

Penso que si uns promotors volen aportar a Barcelona un museu basat en les col¡¤leccions de l¡¯Hermitage, la ciutat ha d¡¯obrir els bra?os, ha de conversar al m¨¦s alt nivell amb les autoritats russes i ha de donar la seva opini¨® de manera precisa. Els defectes i virtuts del projecte s¡¯han d¡¯explicar sense excusar-se en informes de persones externes que no s¨®n ni poden ser concloents. Hem de saber si l¡¯actitud del govern de la ciutat ¨¦s l¡¯expressi¨® de la seva animadversi¨® a la iniciativa privada, o si el projecte t¨¦ defectes reals, estructurals. Si en t¨¦, els hem de con¨¨ixer amb detall i el govern ha de donar la possibilitat de resoldre¡¯ls. Tot menys els apriorismes ideol¨°gics que avui semblen haver predeterminat la decisi¨®.

Despr¨¦s de llegir els informes tinc la impressi¨® que l¡¯Hermitage pot anar a la bocana. Per¨° respectar¨¦ una avaluaci¨® t¨¨cnica que aconselli el contrari. En qualsevol cas, tinc clar que un bon Hermitage no li faria cap mal a la ciutat. Tamb¨¦ tinc clar que un bon Hermitage comen?a per una molt bona col¡¤lecci¨®: friso per con¨¨ixer-la.

Si al final l¡¯Hermitage ve, no provocar¨¤ cap regressi¨® cultural. En canvi, s¨ª que ens far¨¤ retrocedir la falta d¡¯un projecte cultural i muse¨ªstic seri¨®s i ambici¨®s. Barcelona ha de disposar d¡¯una idea muse¨ªstica forta que doni espai tamb¨¦ a les iniciatives privades.

No ens parem paranys a nosaltres mateixos. Des de l¡¯any 2012 els promotors de l¡¯Hermitage, incloses les autoritats russes i el mateix Museu de Sant Petersburg, saben que el suport de l¡¯Ajuntament no ser¨¤ econ¨°mic. Saben que les prioritats p¨²bliques de la ciutat s¨®n unes altres.

Sabem que, almenys fins fa quatre anys i mig, el govern auton¨°mic i el govern de la ciutat prioritzaven ¡ªno podia ser de cap altra manera¡ª les obligacions pendents amb el MNAC i el Montju?c dels museus, amb el Macba, amb la Mir¨® i la T¨¤pies, amb els museus de ci¨¨ncies, amb el malauradament desaparegut projecte del Museu de l¡¯Arquitectura, amb l¡¯imprescindible Centre Nacional de Fotografia, amb el CCCB, i, no cal dir-ho, amb la xarxa de museus locals, comarcals o nacionals. Era obvi que les administracions p¨²bliques no estan en condicions de distreure recursos en cap iniciativa que no sigui la xarxa p¨²blica de museus, mal finan?ada des de fa anys.

?s evident que a Barcelona, en l¡¯¨¤mbit dels museus, des de la tardor del 2105 les coses estan encallades. El nou govern municipal va decretar una mena de punt zero. Tot havia de tornar a comen?ar. ?s t¨ªpic en els equips que arriben al govern sense un projecte clar. Des d¡¯aleshores ¡ªquatre anys i mig¡ª la ciutat viu sense un projecte cultural definit. S¡¯ha imposat un relat que fa prevaler un antagonisme irreal entre la cultura de base (la bona) i els equipaments culturals (la dolenta). La cultura de la ciutat viu encara en una mena de llimbs de proclames generals m¨¦s ret¨°riques que efectives.

En aquests llimbs, els museus p¨²blics han quedat ubicats en un pla molt secundari. Les iniciatives privades han estat expulsades de qualsevol consideraci¨® positiva. En l¡¯entretant, la ciutat espera un projecte que torni a posar els museus de la ciutat ¡ªp¨²blics i privats¡ª al capdavant de la capital global, amb la cultura com a fonament, que podem ser.

Ferran Mascarell ¨¦s regidor de l¡¯Ajuntament de Barcelona i exconseller de Cultura (2006 i 2010-2016).