Quim Torra: el viatge d¡¯un home gris cap a la intransig¨¨ncia salvatge

¡°Acabes d¡¯enfonsar Winterthur Asistencia en el mateix moment que neix¡±, diu amb sorna el 1997 el president del potent grup assegurador per a Espanya i Portugal, el llegendari Josep Cerc¨®s, al seu empleat. Aquest ¨¦s Quim Torra, un dels tres advocats de la secretaria general, que dirigeix Frederic Boix. Passa que la presentaci¨® p¨²blica de la nova filial que acabava de protagonitzar aquest lletrat que estava en la trentena ha estat ¡°mon¨°tona, gris, avorrida¡±, rememora un dels seus col¡¤legues.

Mon¨°ton i gris. Torra ¨¦s una ombra dels seus caps en el m¨®n de l¡¯asseguran?a. Dels seus herois pol¨ªtics dels anys trenta, republicans i secessionistes, aquest univers minimalista en el qual habita mentalment. Del seu particular ma?tre ¨¤ penser, el periodista de llavors Eugeni Xammar, brillant i pol¨¨mic. De la seva mig cosina i cap d¡¯?mnium, la seductora activista sobtadament morta Muriel Casals, a la qual va dedicar una hagiografia encesa i mit¨°mana (Muriel Casals i la revoluci¨® dels somriures, P¨°rtic, 2016). Del rocambolesc Carles Puigdemont, que el va designar per presidir la Generalitat, i de qui va prometre ser mer vicari a la terra de les coses tangibles.

?s un lector d¡¯ampli espectre i curiositat, un home culte, per¨° no un intel¡¤lectual, mai no va aspirar a construir ni un sistema ni un m¨¨tode ni una revisi¨® de les falses veritats establertes. ?s un prol¨ªfic escrivent amb mitja dotzena de llibres publicats, per¨° no un ide¨°leg. Sap moltes coses, per¨° nom¨¦s practica una idea, solit¨¤ria i exclusiva: l¡¯obsessiu somni d¡¯una Catalunya separada. ?s un cat¨°lic practicant, per¨° ¨¤cid i corrosiu amb els seus rivals. ?s un pertina? activista en els turbulents cercles sobiranistes del segon decenni d¡¯aquest segle: per¨° no un l¨ªder, en tot cas per atzar ef¨ªmer o sorprenent ¡°carambola¡±, resumeix un company de fatigues. ?s un gran t¨ªmid, irascible en ocasions, ¡°envermelleix¡± per tots dos motius, timidesa i r¨¤bia continguda, descriu un company de feina. Conrea la ironia brit¨¤nica, fins i tot sobre si mateix, aquesta virtut que ajuda a digerir tant frac¨¤s i tan impenitent pulsi¨® divisiva. Cort¨¨s i fins i tot encantador en la dist¨¤ncia curta; inel¨¤stic i ofensiu en l¡¯esfera p¨²blica. Ning¨² millor que ell per qualificar-se: ¡°Cada dia em sento m¨¦s portat cap a la ribera de la intransig¨¨ncia m¨¦s salvatge¡±, escriu (Honorables, cartes a la p¨¤tria perduda, Gregal, 2011). ?s que potser no ser¨¤ quan la mera intransig¨¨ncia s¡¯eleva fins al que ¨¦s salvatge l¡¯instant en qu¨¨ entronca amb el fanatisme?

Ell? mateix es defineix com alg¨² de ¡°posat avorrit, de bleda i de poca cosa¡±

Potser perqu¨¨ el seu perfil es forja de puntetes i perqu¨¨ a difer¨¨ncia del coronel Francesc Maci¨¤ ¡ªel fundador de la Generalitat contempor¨¤nia¡ª no t¨¦ qui li escrigui, Quim Torra (de 57 anys), ¨¦s el president m¨¦s desconegut de la hist¨°ria contempor¨¤nia, juntament amb Josep Irla, esfor?at home de l¡¯exili ¡ªveritable¡ª de la postguerra. El gran p¨²blic amb prou feines sap de la seva hist¨°ria professional, com amb prou feines coneix la seva traject¨°ria vital abans del seu sonat aterratge en la pol¨ªtica catalana... i a pesar seu, espanyola.

Burgesia rural

D¡¯on ve? La fam¨ªlia procedeix de Santa Coloma de Farners, a la Girona profunda. De Can Pau Ferrer: els avantpassats van ser ferrers. L¡¯avi Josep Maria ¨¦s ¡°un home de la Lliga¡± regionalista d¡¯Enric Prat de la Riba i Francesc Camb¨®, descriu el net a Honorables. Un d¡¯¡°aquells propietaris rurals de quatre masies¡± i terrenys, de resar el rosari cada dia, ultrareligiosos i conservadors, que eren ¡°senyors i amb tota naturalitat van exercir com a tals¡±, ufaneja el net. Per¨° l¡¯avi exhibeix m¨¦s duresa en la q¨¹esti¨® territorial que un regionalista, va de patriota. S¡¯exalta el 1909: ¡°tot l¡¯amor que sento per Catalunya, l¡¯¨²nica p¨¤tria meva... per la qual sento al pit un odi tan gran, div¨ª, insaciable, cap als seus enemics¡±.

Joaquim, el pare, entra d¡¯enginyer en una potent t¨¨xtil, la SAFA (Societat An¨°nima de Fibres Artificials) i hi treballa de directiu tota la vida. S¡¯instal¡¤la a Blanes, la poblaci¨® costanera on funciona la f¨¤brica des de 1923, amb la seva dona, Carme, nascuda el 14 d¡¯abril de 1931 (dia de la proclamaci¨® de la Rep¨²blica), oportuna data per a la mitomania del seu fill m¨¦s fam¨®s. Quim neix all¨¤. Joaquim pare ¨¦s molt llegit, s¡¯embranca en la Bernat Metge, la m¨ªtica col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins en catal¨¤ promoguda pel mecenes Camb¨®, per¨° tamb¨¦ li entra el cuc de la pol¨ªtica. Acaba en la Converg¨¨ncia de Jordi Pujol, per la qual ser¨¤ elegit als noranta regidor de Santa Coloma i des de la qual s¡¯anir¨¤ radicalitzant, aquesta marca de la casa.

Tenen quatre fills: Montserrat, Josep, Pere i Quim, el president. Montserrat ¨¦s metgessa al poble d¡¯origen. I Pere es va casar amb la ruda activista Rut Carandell, de Reagrupament ¡ªvella escissi¨® d¡¯Esquerra Reagrupament ¡ªvella escissi¨® extrema d¡¯Esquerra¡ª, que va aspirar en va a liderar el partit republic¨¤, i ha estat gran influencer de l¡¯avui president. Despr¨¦s de les ¨²ltimes municipals, totes dues protagonitzen un sonat esc¨¤ndol a l¡¯Ajuntament de Santa Coloma, en retirar el quadre oficial del germ¨¤, que presideix la sala de plens, en protesta pel pacte transversal que han protagonitzat postconvergents i socialistes. Els reputen d¡¯enemics de la p¨¤tria des de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Aconseguiran per for?a revertir l¡¯acord.

Jesu?tes a Barcelona

?s un home culte, curi¨®s, per¨° no ¨¦s un pensador, mai va aspirar a construir ni un m¨¨tode ni un sistema

Molt abans, quan Quim compleix 11 anys, els Torra es traslladen de Blanes a Barcelona. ?s la burgesia mitjana d¡¯origen comarcal que ¡°es barcelonitza¡±, amb pis a la zona alta, si b¨¦ a l¡¯ombr¨ªvol carrer del Pr¨ªncep d¡¯Ast¨²ries. Amb els seus germans, s¡¯educa al Sant Ignasi, l¡¯escola dels jesu?tes de Sarri¨¤, cl¨¤ssic de la gent b¨¦. Tots recorden avui que militava en el redu?t nucli que ¡°sempre parlava catal¨¤¡±. El triangle encap?alat per Carles Boix, i completat per Ramon Mulleras, mort jove. Boix, avui professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a Princeton, ser¨¤ animador del col¡¤lectiu Wilson, d¡¯intel¡¤lectuals i economistes secessionistes per¨° ¡ªparadoxa¡ª cosmopolites. Participar¨¤ en el Consell Assessor per a la Transici¨® Nacional d¡¯Artur Mas a l¡¯inici del proc¨¦s. De jove, Boix ¨¦s estrella i ide¨°leg de la colla escolar. I un dels alumnes m¨¦s brillants de la classe, amb V¨ªctor Moreno o Manuel Montobbio.

Al seu costat, Torra ¡°no destacava¡±, compleix els estudis per¨° ¡°sense matar-se¡±, ¡°no era genial per¨° s¨ª competent¡±, recorda un condeixeble. ¡°Era molt t¨ªmid¡±, sense arribar a ¡°apocat¡±: ¡°un estudiant de bon nivell, encara que no gaire alt¡±, explica a Ideas el seu tutor de Llat¨ª, l¡¯anci¨¤ jesu?ta Ignasi Vila. ¡°Jo el deixava asseure¡¯s a l¡¯¨²ltima fila de l¡¯aula, reservada per a qui no esvalot¨¦s¡±, afegeix. I afloren obsessions estranyes, encara que inofensives, com resseguir amb l¡¯¨ªndex, mentre camina, les l¨ªnies rectes dels dibuixos incrustats a les parets dels passadissos de la immensa mola de l¡¯escola, recorden d¡¯altres, igual com alguns eviten trepitjar les creus formades per les juntures de les rajoles del terra. Per no destacar, no destaca ni tan sols en el que de gran ser¨¤ la seva passi¨®, escriure. Ni tan sols participa en el concurs literari Sant Jordi de l¡¯escola.

Recala a la Universitat Aut¨°noma (UAB) per estudiar Dret, aquesta carrera tan adequada quan ¡°et falta una vocaci¨® definida¡±, ironitza un company de pupitre. Acaba de con¨¨ixer Carola Mir¨®, que ser¨¤ la seva dona. Passa que Quim ¨¦s un jove ¡°molt religi¨®s, per¨° sense exagerar, no un beat¡±, descriu un ¨ªntim de l¡¯¨¨poca. Freq¨¹enta la Berchmans, l¡¯antiga congregaci¨® mariana, on es conrea un cristianisme que ¡°avui continuaria sent modern, ja que l¡¯obedi¨¨ncia contra la pr¨°pia consci¨¨ncia all¨¤ no es conreava mai¡±, rememora amb nost¨¤lgia per a aquest reportatge el m¨¦s proper dels seus cunyats, Ignasi Mir¨®.

I all¨¤ i a Sarri¨¤, en l¡¯¨²ltim curs escolar, el COU, coincideix amb Carola. S¡¯enamoren. Es casen entre un bany d¡¯amics al Balneari de Santa Coloma ¡ªsempre la crida de la terra¡ª i gaudeixen de la vida. ¡°Poca gent ha tingut la sort de viure una infantesa tan despreocupadament feli? com jo, fins al fet d¡¯haver-la allargat fins als 28 anys¡±, reconeix Torra a? Ganivetades su?sses (editorial S¨ªmbol, 2007). Per¨° amb certa sobrietat. Carola i ell es passegen per Europa: ¡°Recordo un viatge amb bicicleta amb els amics, que en tenien molts, pels Pa?sos Baixos, ell muntava els ¨¤lbums i els reportatges, amb molta gr¨¤cia i sentit de l¡¯humor,¡± desgrana el cunyat Ignasi. Tindran tres fills, Carola (27 anys), Guillem (25) i Hel¡¤lena (23), que acabaran seguint els passos dels seus pares, apropant-se als Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR), o integrant-s¡¯hi, des del 2017. I alguns ensurts de salut, suportats amb discreci¨®.

¡°Voler ser espanyol ¨¦s cosubstancial a viure en un mal de cap permanent, no vull m¨¦s migranyes¡±, escriu

Tant els Torra com els Mir¨® s¨®n tribus benestants. Per¨° l¡¯estatus mitj¨¤ d¡¯aquells brilla menys que el del patriciat urb¨¤ de diverses generacions representat per la fam¨ªlia de la seva dona. Fam¨ªlia nombrosa (Carola t¨¦ cinc germans: Joan, Maria, el mateix Ignasi, Xavier i Georgina) amb resid¨¨ncia al costat del Putxet, empresa hist¨°rica rendible ¡ªl¡¯¨²nica fabricant de blondes de pastisseria, aquests mantellets encunyats de paper¡ª, respectable torre/segona resid¨¨ncia a Cabrils, al costat de les platges del Maresme barcelon¨ª, aficions a clubs esportius de categoria, com el Reial Club de Polo.

Encara que el pas del temps tot ho desgasta. Tamb¨¦ aquests benestars. I s¡¯obren l¨ªnies de fractura familiar a les volutes de les quals ell no ¨¦s ali¨¨. A la seva presa de possessi¨® com a president el 17 de maig del 2018 nom¨¦s assisteixen dos germans de Carola, Joan i Georgina. La causa dels desafectes privats ¨¦s t¨ªpica, el repartiment de l¡¯her¨¨ncia empresarial i la seva complicada gesti¨®: entre la propietat dels actius i les seves rendes. Per¨° tamb¨¦ hi ha la ideologia. ¡°Alguns dels Mir¨® s¨®n de bandera espanyola¡±, retrata una amiga, ¡°i es van distanciar, ja no parlen del seu parent perqu¨¨ no volen que se s¨¤piga que s¨®n fam¨ªlia¡±:

¡±Jo fa anys que no parlo amb Quim, ni tampoc parlo d¡¯ell¡±, certifica a aquest diari, per tel¨¨fon i en to taxatiu, un familiar directe.

Advocat d¡¯assegurances

Rebobinem. Ja que abans de la pol¨ªtica i les fractures hi va haver una vida professional c¨°moda i ben retribu?da. Quan Quim Torra acaba Dret troba llocs de treball menors a l¡¯administraci¨® local gironina. Penombra d¡¯on el treu Winterthur, mitjan?ant connexions familiars/amicals, el 1987. All¨¤ complir¨¤ dos decennis, fins a final del 2006. El grup assegurador su¨ªs ¨¦s un gran grup, va arribar a les primeres posicions del podi a Europa i al lideratge de les companyies estrangeres a Espanya. En va sortir amb pena, sense gl¨°ria i despr¨¦s d¡¯una accidentada doble compra, primer per Cr¨¦dit Suisse el 1997 (que va voler vincular les tasques de les assegurances al seu negoci bancari diari, sense ¨¨xit) i despr¨¦s per la francesa AXA (que va pretendre centralitzar les activitats i despr¨¦s va haver de rectificar), el 2006.

¡°No tenim l¨ªder, nom¨¦s l' obsessiona la independ¨¨ncia¡±, explica un membre del Govern

Aquests dos decennis configuren un trajecte sense relleu de l¡¯advocat. No per constituir un alt secret, sin¨® per ¡°gris¡± ¡ªen negatiu¡ª, o en positiu, per ¡°discret¡±: ell mateix es defineix com alg¨² de ¡°posat avorrit, de bleda i de poca cosa¡± (Ganivetades su?sses). ?s el genotip orfe d¡¯an¨¨cdotes. El llegendari Cerc¨®s ¡ªd¡¯ell escriu Torra que ¡°convertia en or tot el que tocava¡±¡ª el recorda avui per a EL PA?S com un professional ¡°ordenat, complidor, que no creava problemes per¨° tampoc no era el m¨¦s brillant¡±. Contra el que s¡¯ha escrit, no es dedicava a vendre assegurances. ¡°No en va vendre una en tota la seva vida¡±, ni ¡°tampoc va ser membre de l¡¯equip de direcci¨®¡±, precisa. La seva feina era representar l¡¯empresa en adquisicions immobili¨¤ries (els asseguradors les utilitzen per constituir reserves), redactar contractes, preparar patrocinis, escriure l¡¯ordre del dia del comit¨¨ de direcci¨®, prendre notes, aixecar acta: ¡°Mai hi intervenia...¡±. Era ¡°respectu¨®s i culte¡± i per a Cerc¨®s va suposar ¡°una gran sorpresa¡± el seu destapament pol¨ªtic.

Especialment per la seva manera intempestiva, com a vicepresident d¡¯?mnium el 2015, com a diputat indepe despr¨¦s del refer¨¨ndum de l¡¯1-O del 2017 en l¡¯escuderia postconvergent, com a successor de l¡¯home de Waterloo al capdavant de la Generalitat. ¡°Aquest no ¨¦s el meu Torra, que me l¡¯han canviat¡±, confessa Cerc¨®s que es va dir a si mateix llavors. Altres col¡¤legues hi coincideixen: ¡°Sab¨ªem que era catalanista, per¨° pens¨¤vem que m¨¦s aviat del tipus moderat-conservador, proper a Uni¨®¡±, el partit democristi¨¤. ¡°Quan llegeixo les coses que avui escriu, en aquests tuits... no hi identifico el meu vell amic¡±, conclou davant d¡¯un caf¨¨ fumejant el seu cap directe al departament de Comunicaci¨®, Carles Flo.

Torra treballa a Winterthur fins al 31 de desembre del 2006, generant un misteri, el del seu final. Acaba malament, per¨° circulen dues versions del que va passar. Una ¨¦s ben¨¨fica. El nou conseller delegat espanyol despr¨¦s de l¡¯adquisici¨® del grup per AXA, Javier Agust¨ªn, ¡°li ofereix, i ho fa seriosament, la sotsdirecci¨® de la companyia d¡¯assegurances online, ell pregunta que des d¡¯on, li diuen que des de Madrid i Torra respon que des de Barcelona o res, i ¨¦s res¡±, detalla Frederic Boix. ¡°Ell era molt poca cosa i el conviden a marxar, ja se sap que les empreses s¡¯avenen despr¨¦s a dir que la sortida va ser pactada i volunt¨¤ria¡±, conclou una altra versi¨® menys amable. EL PA?S va demanar d¡¯entrevistar-se amb Torra per ampliar dades, per¨° no va contestar.

La sortida exhibeix arestes i porta angoixes. Carles Flo, que se¡¯n va abans que ell de l¡¯empresa despr¨¦s dels nous aires portats per AXA, mentre Torra hi resisteix, li pregunta un dia:

¡ª Per¨° qu¨¨ fas all¨¤ encara?

¡ª M¡¯elevo i em miro des de dalt i em veig com un mister Bean i em sorprenc.

¡ª Doncs escriu un llibre.

¡ª Cada dia en podria escriure un.

¡ª Doncs plega, deixa-ho. Per qu¨¨ aguantes?

¡ª Cada nit hi penso.

El mateix Torra valida les dues versions als seus escrits. Reconeix que li van oferir ¡°una ocupaci¨® extraordin¨¤ria¡±, encara que uns quants col¡¤legues barcelonins ¡°ja l¡¯havien rebutjat abans¡± i que era a la capital. I ell va reiterar la seva ¡°disponibilitat a treballar en qualsevol lloc del m¨®n, excepte a Madrid¡±, escriu en l¡¯autobiogr¨¤fic Ganivetades su?sses, dedicat a esbudellar la cultura organitzativa de les grans multinacionals. I a explicar els seus avatars de jove prometedor destinat un any llarg a reciclar-se a Su?ssa, en el programa Senior Manager Talent per industrialitzar serveis financers; i per dissenyar l¡¯acomiadament de fins a 500 directius de la multinacional a tot l¡¯orbe. Va presentar a aquest programa diversos projectes, tots rebutjats. I sagna per la ferida de les v¨ªctimes: ¡°No van tenir el valor de dir-me que m¡¯acomiadaven, hauria estat facil¨ªssim trobar-me una feina, per¨° per qu¨¨? Per a alg¨² que no els importava gens?¡±.

Amb la copiosa indemnitzaci¨® d¡¯AXA torna a Barcelona i funda una minieditorial, A Contra Vent, on rescata de l¡¯oblit autors republicans i catalanistes dels anys trenta. Recull aix¨ª certa notorietat en l¡¯univers nacionalista m¨¦s rotund, al qual ¡ªmentre edita altres autors i escriu fren¨¨ticament els seus principals llibres¡ª s¡¯apropa amb fru?ci¨® amb articles i pul¡¤lulant en ef¨ªmeres adscripcions partidistes: al Reagrupament de Rut Carandell, al grup democristi¨¤ secessionista d¡¯El Mat¨ª Digital, al col¡¤lectiu Sobirania i Just¨ªcia, a la Fundaci¨® Catalunya Oberta, del despr¨¦s condemnat per corrupte Llu¨ªs Prenafeta, majordom de les esbandides de Pujol...

Encara que aix¨° no li reporta guanys materials. I a l¡¯editorial no fa m¨¦s que perdre diners: la cosa ¡°dura un quant temps, fins a la ru?na absoluta¡±, reconeix. O sigui, fins que la seva esposa, amb el seu pragmatisme de mestra, li formula un ultim¨¤tum:

¡ª ¡°L¡¯hora del pati s¡¯ha acabat¡±.

Cam¨¤lics i caiguda de Sa¨¹l

I s¡¯acaba la seva ru?nosa traject¨°ria empresarial. Aix¨ª que, mentre s¡¯enfila a les organitzacions activistes Assemblea Nacional Catalana i ?mnium Cultural, busca col¡¤locaci¨®, i la troba, a l¡¯Ajuntament de Barcelona del convergent Xavier Trias, el 2011/2012. Primer com a gerent de Foment de Ciutat Vella, un xiringuito per a la gesti¨® d¡¯obra p¨²blica al nucli antic: de les seves aportacions al b¨¦ com¨², si van existir, ning¨² se¡¯n recorda. I despr¨¦s com a director del Born Centre Cultural, l¡¯espai arqueol¨°gic que va fer aflorar les ru?nes dels bombardejos de 1714 per les tropes de Felip V. El converteix en el seu 300¨¨ aniversari i gr¨¤cies a la t¨°pica celebraci¨® funer¨¤ria, en santuari eleg¨ªac del nacionalisme, que bateja, amb afany sobreadjectivador, com ¡°la zona zero¡± de la resist¨¨ncia catalana contra l¡¯Estat.

Quan la comunera Ada Colau substitueix Trias el 2015, perd aquest p¨²lpit. Troba feina en un fantasmag¨°ric Centre d¡¯Estudis de Temes Contemporanis, creat pel conseller d¡¯Exteriors Ra¨¹l Romeva, ¨²til per assegurar-li un sou. I ja es catapulta, despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1-O, com a parlamentari postconvergent en les eleccions del 21-D del 2017 i despr¨¦s com a president vicari de l¡¯escapat Puigdemont, episodis ben coneguts.

Entre totes aquestes perip¨¨cies s¡¯al?a un altre gran misteri de la seva traject¨°ria. Quan Torra, com Sa¨¹l, cau del cavall? Quan de cris¨¤lide moderada es transforma en adult radical? S¡¯origina, s¨ª, en una base nacionalista antiga, familiar. S¡¯endureix, s¨ª, sobre una enfebrada passi¨® llibresca, llaurada en hemeroteques, de textura rom¨¤ntica, de rivets fetitxistes, ancorada en la nissaga (l¡¯estirp, el llinatge, la saga) nacional, en la tribu familiar, en l¡¯univers de la masia: ¡°Jo soc catalanista perqu¨¨ un dia aqu¨ª van viure uns homes que m¡¯interpel¡¤len, que em criden a seguir-los, que m¡¯exigeixen fidelitat a una tradici¨®, a una llengua i a un pa¨ªs¡±, sentencia.

¡°?s un pol¨ªtic dels anys trenta, els llibres que publica s¨®n la seva biografia¡±, il¡¤lumina Carles Flo. Torra habita en les ombres i ell mateix es va dibuixant com una d¡¯aquestes. Somia en la ¡°Catalunya impossible¡± que el franquisme va triturar. M¨¦s encara: ¡°He quedat atrapat, tant o m¨¦s que el nostre pa¨ªs, per Espanya. No puc deixar de somiar-hi. Cada vegada que passa una cosa en l¡¯actualitat hi veig l¡¯ombra del passat; cada pensament d¡¯avui em sembla que ja l¡¯hav¨ªem formulat abans; cada reflexi¨® pol¨ªtica la llegeixo mentalment com si hagu¨¦s estat ja publicada¡± als diaris i revistes dels anys trenta, es justifica.

Per¨° hi ha un llarg instant clau: l¡¯¨²ltim any i escaig ¨Cque acaba a final del 2006¨C destinat a Su?ssa. ?s una qu¨¤druple crisi, de desconcerts i descobriments: desapareix el seu Winterthur en mans d¡¯AXA; perd la seva feina; li sobra temps per ¡°atalaiar la pot¨¨ncia d¡¯un petit pa¨ªs¡± i ¡°comparar-lo amb el nostre¡±, sil¡¤labeja un correligionari; i descobreix profundament el periodista Eugeni Xammar, mort a l¡¯Ametlla del Vall¨¨s el 1973.

Torra ¨¦s a Su?ssa; la seva fam¨ªlia, a Barcelona. Ell forma part del programa Senior Talent Manager, que pret¨¦n formar quadres i fixar lleialtats. ¡°All¨¤ disposa de molt temps lliure, fa voltes amb tren, rastreja Xammar als arxius de la Societat de Nacions de Ginebra i decideix recuperar la seva mem¨°ria i la d¡¯altres periodistes de la Rep¨²blica amb qui se sent rom¨¤nticament identificat, fins al fetitxisme¡±, constata un dels seus companys. ¡°El seu punt de no retorn ¨¦s Xammar¡±, hi coincideix un condeixeble de l¡¯escola. I ho confessa el mateix afectat: ¡°Em guanyava la vida de forma decent, diria fins i tot que espl¨¨ndidament decent, una dona que m¡¯estimava, uns fills encantadors, uns amics sol¡¤l¨ªcits. Per¨° [es dirigeix a Xammar] vau haver de passar vos al meu costat, fer-me l¡¯ullet i portar-me de la m¨¤ al m¨¦s perill¨®s dels mons possibles: la Catalunya impossible. Amic meu, no ho haur¨ªeu d¡¯haver fet¡±, el repr¨¨n afectuosament al seu apunt biogr¨¤fic.

Xammar ¨¦s un dels tres grans periodistes catalans de la preguerra espanyola, amb Josep Pla i Gaziel. A difer¨¨ncia del seu ¨¨mul, ha conreat l¡¯amistat d¡¯espanyols no catalans, Luis Araquistain, Julio Alvarez del Vayo, Julio Camba, Salvador de Madariaga, Chaves Nogales... Cosmopolita, passa gaireb¨¦ tota la seva vida fora: Londres, Par¨ªs, Berl¨ªn, Buenos Aires, Ginebra.... I escriu en catal¨¤ (per a La Publicitati La Veu de Catalunya) per¨° tamb¨¦ en castell¨¤ (per a El Sol, l¡¯Heraldo de Madrid i Ahora). ?s un monstre de l¡¯ofici, ¨¤gil, saga?, sard¨°nic. Les seves cr¨°niques d¡¯entreguerres sobre Alemanya, des de Berl¨ªn, capital de la Rep¨²blica de Weimar (El huevo de la serpiente, Acantilado, 2005) funden ¨¨poca.

Alhora, ¨¦s poc h¨¤bil, un fr¨ªvol. De ¡°carcamal¡±, el titlla el mateix Torra. El dia del cop d¡¯Estat de Hitler, a la cerveseria B¨¹rgerblaukeller de Munic, el 8 de novembre de 1923, Xammar i Pla s¡¯embriaguen a la cerveseria contigua, segurament treballant en les seves traduccions tramposes ¨Caquest recautxutatge d¡¯altres d¡¯anteriors¨C d¡¯un llibre rus, l¡¯?tica de Kropotkin. I malgrat l¡¯estr¨¨pit i els trets, ni se n¡¯assabenten. Dies despr¨¦s fa amb el seu amic una entrevista a Adolf Hitler, i la publica el dia 24 . Porta una tremenda prim¨ªcia hist¨°rica: el pla per ¡°eliminar els jueus, si volem que Alemanya visqui¡±. Per¨° no la rescaten ni la complementen a les seves mem¨°ries, tampoc als seus textos posteriors. Alguns apunten que aquest oblit delata que va ser inventada, una cosa dif¨ªcil, atesa la prim¨ªcia, que era llavors poc endevinable. D¡¯altres, que el va avergonyir tractar-lo de mer pallasso: segons ell, Hitler era ¡°el neci m¨¦s substanci¨®s, sense mesura ni fre¡±. I encara que sense gaire culpa perqu¨¨ res d¡¯aix¨° no semblava llavors versemblant, frivolitza: ¡°Les seves idees sobre el problema jueu s¨®n clares i divertid¨ªssimes¡±.

Per¨° Xammar tamb¨¦ ¨¦s un militant republic¨¤ i un patriota que es radicalitza en el nacionalisme de la derrota exiliada. Sobreviu organitzant congressos per a la Societat de Nacions, treballant a l¡¯Ambaixada de la Rep¨²blica Espanyola a Par¨ªs, posant ordre en la modesta Generalitat expulsada, traduint per a l¡¯ONU a Ginebra o coordinant un equip de l¡¯ag¨¨ncia Associated Press, la seva millor ocupaci¨®. I que sempre troba temps per conspirar amb qui es deixi, al servei de ¡°la restauraci¨® del sentiment de dignitat nacional a Catalunya¡±. Doncs b¨¦, sense el seu cosmopolitisme, sense amistats a tot Espanya comparables a les seves, sense el seu ofici i sense la seva capacitat conspiradora, Torra es converteix a la religi¨® de l¡¯anci¨¤ de l¡¯Ametlla: ¡°Soc un malalt de la grip xammariana en estat terminal¡±, s¡¯autosentencia, ir¨°nic.

Idees agressives

A aquest mestre ¨¦s a qui dedica el seu llibre m¨¦s ambici¨®s, una biografia correcta i esfor?ada (Periodisme? Permetin, S¨ªmbol, 2008), encara que d¡¯abast inferior a les antologies xammarianes d¡¯Acantilado i al seu trepidant llibre de mem¨°ries (Seixanta anys d¡¯anar pel m¨®n, Quaderns Crema, 2007). Per¨° a difer¨¨ncia del mestre, Torra, que domina b¨¦ l¡¯art d¡¯escriure, ensopega en un sentimentalisme llagrim¨®s, de vegades cursi, sobretot quan s¡¯adre?a als morts com si parlessin des de la ultratomba. I en altres ocasions, llampurneja en les subidees de l¡¯ofensa, l¡¯escomesa i la malvolen?a.

Si s¡¯espigolen nom¨¦s frases dels seus llibres, que se suposen m¨¦s reposats que els tuits, discursos i entrevistes, sorpr¨¨n ja la seva agressivitat formal i conceptual. Aix¨ª, fustiga els pactistes com a ¡°apologetes del seny, catalanistes al bany maria, regionalistes encongits i emprenyats, eterns diplom¨¤tics provincians dels pactes de ren¨²ncia, plens del tuf d¡¯amanides sentimentals, d¡¯adiposa impremta retardat¨¤ria¡±. Ufaneja de l¡¯extremisme de Maci¨¤ quan aquest proclama al Congr¨¦s dels Diputats el 1923 que ¡°el dilema s¡¯ha de plantejar d¡¯una manera brutal, si voleu, i aquest dilema ¨¦s: o continuem sota l¡¯opressi¨® de l¡¯Estat opressor, de l¡¯Estat centralista amb una esclavitud moral cent vegades pitjor que la material, o anem a la viol¨¨ncia: no en queda cap altra soluci¨®¡±. Renega del pluriling¨¹isme: ¡°La Brussel¡¤les de Brel, de Merck, de Rubens i de Victor Horta, del pare Dami¨¢n i d¡¯Herg¨¦ ¨¦s avui una ciutat perfectament biling¨¹e, de fet, l¡¯¨²nica zona biling¨¹e del pa¨ªs, ja que la resta est¨¤ dividida entre les comunitats valones i flamenques (sicper aquests plurals); ¨¦s a dir, el biling¨¹isme ¨¦s un fet excepcional i artificial. Si ning¨² no t¨¦ dos caps, els pa?sos tampoc poden tenir dues lleng¨¹es¡±. Menysprea el castell¨¤: en una carta al seu avi catalanista ja mort rememora ¡°quan el gris, el f¨¤stic i el castell¨¤ s¡¯enganxaven a la pell i a la vida de cada dia¡± dels colomencs. I denigra Madrid: ¡°Madrid ¨¦s, de totes les ciutats espanyoles que conec, l¡¯¨²nica que genera en els individus que la visiten un proc¨¦s de lil¡¤liputitzaci¨® i empetitiment degeneratiu i fatal¡±.

Tamb¨¦ s¡¯esborra, amb escassa finor, d¡¯Espanya: ¡°D¡¯Espanya en venien [a un seminari a Su?ssa, on ell ja havia acudit] quatre; jo compto com a su¨ªs, a D¨¦u gr¨¤cies¡±. O: ¡°Voler ser espanyol ¨¦s consubstancial a viure en un mal de cap permanent. Jo ja no vull tenir m¨¦s migranyes. He decidit acabar amb el turment de ser catal¨¤, ¨¦s molt senzill, tot passa per separar-se personalment d¡¯Espanya. Si ho fas, no ¨¦s que miris a l¡¯altre costat, ¨¦s que ja t¡¯has col¡¤locat a l¡¯altre costat¡±.

Per¨° aquestes expressions s¨®n suaus en comparaci¨® amb d¡¯altres vehiculades a trav¨¦s de mitjans m¨¦s lleugers o ef¨ªmers que un llibre. S¨®n frases de menyspreu: ¡°Tot el que ha estat tocat pels espanyols s¡¯ha convertit en font de discriminacions racials, difer¨¨ncies socials i subdesenvolupament¡±. De descr¨¨dit: ¡°Els espanyols nom¨¦s saben espoliar¡±. D¡¯insult: ¡°Ara mires al teu pa¨ªs [Catalunya] i tornes a veure parlar les b¨¨sties, per¨° s¨®n d¡¯un altre tipus, carronyaires, escur?ons, hienes¡± (dedicat als catalans que no abracen la llengua catalana). De malvolen?a: ¡°Si seguim aqu¨ª alguns anys m¨¦s correm el risc d¡¯acabar tan bojos com els mateixos espanyols¡±. De racisme: ¡°La ra?a del socialista catal¨¤... havia entrat en un proc¨¦s de decad¨¨ncia ineluctable, amb la barreja de la ra?a del socialista espanyol¡±.

I, el pitjor, d¡¯elogi als violents: els germans Badia s¨®n ¡°els millors exemples de l¡¯independentisme¡±. Atenci¨®, Miquel Badia, d¡¯Estat Catal¨¤, va organitzar el 1931 els seus escamots (mil¨ªcies uniformades) per a ¡°la lluita violenta¡±, com ha descrit l¡¯historiador Joan B. Culla; eren unes ¡°esquadres d¡¯acci¨® de pura ess¨¨ncia feixista¡±, segons el seu col¡¤lega Arnau Gonz¨¢lez Vilalta. El seu cap, el conseller Josep Denc¨¤s, fam¨®s per fugir a Fran?a per les clavegueres despr¨¦s de la rebel¡¤li¨® de Llu¨ªs Companys el 1934, va arribar a demanar a Mussolini suport per a un Estat separat catal¨¤.

Sense ofici de pol¨ªtic

T¨¦, doncs, l¨°gica que escrits d¡¯aquest tenor sorprenguin benem¨¨rits executius d¡¯una companyia d¡¯assegurances, els cristians alumnes dels jesu?tes que van saber de les seves bones maneres i tots els qui mantinguin el cap a sobre de les espatlles. Per¨° hi ha una cosa pitjor. Consisteix en el fet que quan les idees que se sostenen s¨®n aix¨ª, les pol¨ªtiques que apuntalen no auguren res bo. Encara que tot desastre comporta el seu alleujament, i en aquest cas el respir arrela en la inoper¨¤ncia de Torra per portar a la pr¨¤ctica el projecte divisiu i agressiu imaginat.

Torra ¨¦s una mera ombra, dels ¨ªdols morts, dels altres, de si mateix. Per aix¨° mateix no ha aconseguit fer gaireb¨¦ res en dos anys (els de la seva presid¨¨ncia col¡¤lateral, que s¨®n els que millor es coneixen i per aix¨° mateix obviem aqu¨ª), a excepci¨® de fomentar les mobilitzacions, una cosa descomptada per endavant. I de tensar la seva naci¨®, i la resta.

No s¨®n els seus rivals els seus cr¨ªtics m¨¦s acerbs, ni els qui m¨¦s estrictament el desautoritzen. S¨®n els seus col¡¤legues de Govern. ¡°No t¨¦ ofici¡±, descriu un dels seus consellers, i de la seva mateixa escuderia puigdemontista (Junts x Cat, PDeCat, la Crida). ¡°L¡¯exemple m¨¦s recent ¨¦s que va tardar moltes hores a acceptar que hav¨ªem de tenir pressupost i que el preparat per Esquerra seria millor o pitjor, per¨° era necessari¡±, il¡¤lustra, a condici¨® de no revelar-ne la identitat.

Un altre membre del Govern, en id¨¨ntica reserva d¡¯anonimat, afegeix: ¡°No tenim l¨ªder, nom¨¦s l¡¯obsessiona la independ¨¨ncia, i perseguint aquesta il¡¤lusi¨®, la broma ¨¦s que en dos anys no hem aconseguit res¡±. I augura: ¡°Ser¨¤ dif¨ªcil que els electors ens ho perdonin¡±.