Intel¡¤lectuals i pol¨ªtica

Plutarc, que va parlar de quasi tot al seu recull de Moralia, no va arribar a tractar el tema, encara tan vigent, de la conveni¨¨ncia o no que els intel¡¤lectuals participin en la vida pol¨ªtica. Nom¨¦s s¡¯hi va acostar en un cap¨ªtol del llibre X, ¡°Sobre si la gent gran ha de participar en la pol¨ªtica¡±, i va concloure que m¨¦s valia que ho fessin, tota vegada que, se suposa, els vells s¨®n m¨¦s assenyats, m¨¦s generosos i magn¨¤nims que els joves. Era una conclusi¨® que anava encara de bracet amb la teoria pol¨ªtica de Plat¨®, per al qual no hi ha millor govern de la ciutat ¡ªho deia en un sentit equivalent al nostre de naci¨® o Estat¡ª que aquell que ¨¦s ostentat pels savis o els fil¨°sofs, punt zenital d¡¯una societat. Aix¨° s¨ª: quan ell va voler dur a la pr¨¤ctica les seves idees a Siracusa, va fracassar.

Amb el temps, la gent acien?ada va anar perdent prestigi i ocupaci¨® en les nacions estat dels temps moderns, i for?a m¨¦s als temps contemporanis. Els humanistes europeus encara tenien for?a cr¨¨dit ¡ªBrunetto Latini considerava al seu Tr¨¦sor (I.1.4), que l¡¯art de governar era ¡°le plus noble de nulle art dou monde¡± ¡ªtamb¨¦ ho van pensar, molt m¨¦s endavant, Maquiavel o Salutati¡ª; els s?avants i philosophes de la Il¡¤lustraci¨® ja no en tenien gaire, i els seus esfor?os per portar llum a la vida de la ciutadania nom¨¦s van agafar relleu quan, al seu costat ¡ªo mostrant-los m¨¦s aviat indifer¨¨ncia¡ª, els revolucionaris van instaurar un nou ordre pol¨ªtic. La revoluci¨® de 1789, com ¨¦s sabut, va posar fi a l¡¯aristocr¨¤cia de sang i, de passada, tamb¨¦ a la de m¨¨rit: per aix¨° ¨¦s tan habitual trobar en els homes i dones de lletres del segle XIX tota mena de penjaments contra els pol¨ªtics. Vegeu el cas de Flaubert, a Fran?a, el m¨¦s paradigm¨¤tic de tots, per¨° tamb¨¦ el de la tradici¨® que va de Mallarm¨¦ a Val¨¦ry, que nom¨¦s creien en una congregaci¨® de gent de lletres ¡ªla famosa ¡°torre de vori¡±¡ª i es malfiaven, si no hi feien xixines, de la pol¨ªtica.

Certes actituds de gent lletrada de cap a la fi de segle (XIX-XX), com va ser el cas de Zola, per¨° tamb¨¦ el de Proust ¡ªsobretot arran de l¡¯affaire Dreyfus¡ª, van intervenir en el regiment del com¨² amb manifestos m¨¦s o menys efica?os; per¨° el m¨¦s habitual, des de fa dos segles, ¨¦s que els intel¡¤lectuals m¨¦s aviat es guardin d¡¯intervenir en aquesta mena d¡¯afers.

De fet, hi ha tota una tradici¨®, derivada dels estoics gaireb¨¦ sempre, que convida els savis a abstenir-se de la cosa general. Va dir S¨¨neca: ¡°Com m¨¦s freq¨¹ento els homes, m¨¦s inhum¨¤ esdevinc¡±; Goethe, a les seves converses amb Fritz von M¨¹ller, va dir: ¡°Qui vulgui fer alguna cosa per als altres, que no s¡¯hi barregi¡±, i ell tamb¨¦: ¡°Si hagu¨¦s pogut retirar-me m¨¦s de la vida p¨²blica i dels afers pol¨ªtics, si hagu¨¦s pogut fer una vida solit¨¤ria, hauria estat m¨¦s feli? i hauria fet, escrivint, igual de b¨¦ a la humanitat¡±; Michelet, el gran historiador tan apreciat per Roland Barthes, va dir: ¡°Estimem els homes [i les dones, volia dir quan la gram¨¤tica era m¨¦s efica? que el llenguatge pol¨ªticament correcte], per¨° a dist¨¤ncia¡±; el que deien Pascal o Montaigne a aquest respecte ¨¦s lloc com¨²; a l¡¯Essai sur les r¨¦volutions, Chateaubriand va escriure: ¡°Com b¨¦ sabeu, ja no hi crec, en la pol¨ªtica¡±. En suma: el m¨¦s habitual, en aquesta discussi¨®, ¨¦s creure que l¡¯acci¨® dels intel¡¤lectuals en el si de la governaci¨® dels pobles ¨¦s un ¡°servei in¨²til¡± ¡ªt¨ªtol d¡¯un llibre d¡¯Henry de Montherlant que no parla d¡¯altra cosa.

Hem vist, als ¨²ltims cent anys, un Ernst J¨¹nger caient en el parany de les idees del nacionalsocialisme, la secci¨® militar del qual anava a la guerra amb les seves Tempestes d¡¯acer; despr¨¦s es va moderar. Hem vist Sartre mantenint-se ferm en la defensa de l¡¯estalinisme fins que va veure que feia el rid¨ªcul, o cosa pitjor. Hem vist D¡¯Annunzio, a It¨¤lia, fent de company ideol¨°gic de Giovanni Gentile i del Duce, per¨° fracassant rotundament quan aquest li va confiar el govern de Fiume, en plena dictadura. Vam veure Stefan George aportant la idea d¡¯un ¡°imperialisme est¨¨tic¡± per a servei del Guia, per¨° retirant-se despr¨¦s, amb la cua entre cames, en companyia dels seus joves neohel¡¤l¨¨nics; Val¨¦ry, ja esmentat, i no parlem de Drieu la Rochelle, que eren gent de ploma i de molta intel¡¤lig¨¨ncia, van acabar col¡¤laborant, poc o molt, en l¡¯ocupaci¨® alemanya de Fran?a. I aix¨ª tants d¡¯exemples com es vulgui.

Per aix¨°, amb tants de precedents il¡¤lustres, el millor consell que es pot donar als intel¡¤lectuals catalans dels nostres dies ¡ªgrup social del tot invisible en aquests moments¡ª ¨¦s que no es preocupin del proc¨¦s ni de res semblant. ?s in¨²til: m¨¦s que mai ¡ªcom ja van ensumar-ho savis de tots els temps¡ª, els sofismes, les paraules buides, l¡¯opini¨® comuna i la propaganda devoraran qualsevol assaig de posar llum, saviesa, singularitat, postil¡¤la, peritatge o dictamen a l¡¯actual situaci¨®. Que segueixin la proposta d¡¯Epictet: ¡°Absteniu-vos!¡±.