Condicions per al retrobament

Qualsevol valoraci¨® sobre la trobada entre el president S¨¢nchez i el president Torra al Palau de la Generalitat ¨¦s funci¨® d¡¯una pregunta: Ha contribu?t realment a obrir una nova etapa per al ¡°retrobament¡±? I qualsevol resposta positiva ha d¡¯anar acompanyada de tot tipus de cauteles.

¡°L¡¯¨²ltima d¨¨cada ha estat presidida per les desavinences. El balan? ¨¦s lamentable. No ha guanyat ning¨². Tots hem perdut¡±. Aquestes paraules de Pedro S¨¢nchez donen profunditat i significaci¨® a la reuni¨®. Primer, pel que t¨¦ de reconeixement d¡¯un frac¨¤s col¡¤lectiu, sense col¡¤locar la responsabilitat en una sola part. Segon, perqu¨¨ ¨¦s el reconeixement que la via escollida per les institucions espanyoles ¨Cla judicial¨C no ha resolt el problema: tots hem perdut. Tercer, perqu¨¨ ¨¦s aquesta constataci¨® de frac¨¤s la que el porta a afirmar la necessitat de ¡°reprendre la via de la pol¨ªtica¡± i ¡°deixar enrere la judicialitzaci¨®¡±, per tant, d¡¯obrir una nova etapa. I quart, perqu¨¨ significa el reconeixement del Govern catal¨¤ i de l¡¯independentisme com a interlocutors. Mentre la dreta pol¨ªtica i medi¨¤tica continua negant a Torra la condici¨® de president, recorre, una vegada m¨¦s, al jutjat de gu¨¤rdia, i acusa el president S¨¢nchez de tot tipus de tra?cions, ell es compromet fermament a negociar, assegurant la seva pres¨¨ncia en les primeres reunions.

A poc a poc, el principi de realitat es va imposant, S¨¢nchez reconeix el que fa dos anys, adossat al PP, negava. Esquerra Republicana assumeix l¡¯estrat¨¨gia possibilista i renuncia als gestos i a les desobedi¨¨ncies in¨²tils. Per aqu¨ª es comen?a. I, en aquest context, la reiterada insist¨¨ncia del president Torra a demanar respostes sobre l¡¯autodeterminaci¨® i l¡¯amnistia, abans fins i tot que arranqui la primera taula, sonaven com lletanies del rosari independentista per mantenir viva la il¡¤lusi¨® dels m¨¦s resistents. La millor not¨ªcia ¨¦s que la reuni¨® s'ha fet. A partir d¡¯aqu¨ª, temps i paci¨¨ncia, perqu¨¨ el conflicte ¨¦s de prou magnitud per fer que les dist¨¤ncies siguin grans i els acords es facin esperar. ?s l¡¯inici d¡¯una etapa. No ¨¦s el final de cap cam¨ª.

?s m¨¦s, inevitablement vindr¨¤ una aturada i creixer¨¤ la tensi¨®. Per m¨¦s que es digui el contrari, la negociaci¨® de deb¨° nom¨¦s podr¨¤ comen?ar quan s¡¯hagin fet les eleccions catalanes i Catalunya tingui un nou president i un nou govern. Una campanya electoral no ¨¦s un moment favorable per a un di¨¤leg tan complex que requereix fortalesa i tempran?a, una cosa contraindicada amb la baralla partidista pel vot. Encara m¨¦s quan el principal punt de fricci¨® electoral ser¨¤ entre les dues principals formacions independentistes (Junts per Catalunya i Esquerra Republicana), que es juguen en una mateixa franja l¡¯hegemonia del sobiranisme. Seran temps de baralla per la defensa de la fe independentista, en qu¨¨ la por de ser titllat de tra?dor pot produir veritables estralls verbals.

S¨¢nchez ha ent¨¨s una cosa que no sempre s¡¯ent¨¦n des de fora de Catalunya: que la principal reclamaci¨® del catalanisme (i no nom¨¦s de l¡¯independentista) ¨¦s el reconeixement. Amb la reuni¨® de presidents ha donat reconeixement a la vegada a la instituci¨® de la Generalitat i al sobiranisme. ?s un primer pas imprescindible. Queda un segon pas, evidentment molt m¨¦s complicat per¨° absolutament necessari: trobar la f¨®rmula perqu¨¨ els presos siguin al carrer i la pressi¨® judicial decaigui. Precisament perqu¨¨ no ¨¦s un conflicte menor i, com ha dit el president, ¡°hi ha ferides molt profundes¡±, s¡¯ha d¡¯afrontar com una cosa excepcional i, per tant, crear les condicions adequades per avan?ar. Les posicions de trinxera en la qual estan instal¡¤lats tant la dreta espanyola, entregada al patriotisme m¨¦s reaccionari, com els sectors m¨¦s irredempts de l¡¯independentisme, els que el viuen com si fos una fe, nom¨¦s poden fer m¨¦s grans les ferides i aguditzar les fractures, sense cap m¨¦s horitz¨® que un autoritarisme creixent.

Hi ha raons sobrades per a la desconfian?a m¨²tua. A l¡¯independentisme li costa assumir els seus l¨ªmits i recon¨¨ixer que l¡¯estrat¨¨gia de confrontaci¨® ¨¦s inviable. I Pedro S¨¢nchez ha fet tants girs que es requereix un acte de fe per confiar en la seva paraula. Les enquestes indiquen que una majoria d¡¯espanyols vol que aquest conflicte s¡¯encarrili pol¨ªticament. I S¨¢nchez t¨¦ dret a pensar que si les coses avancen raonablement pot tenir premi, davant d¡¯una dreta vetusta que ¨¦s incapa? de sortir del seu estret espai ideol¨°gic i mental.