Missatge musical

El cor hauria de bategar de manera que se¡¯l pogu¨¦s escoltar a dist¨¤ncia, i aix¨ª, segurament, s¡¯estalviarien lectures tan desenfocades com aquesta: ¡°Pel que fa a Ciutadans, representen un mili¨® de persones que volen viure a Catalunya com si visquessin a Valladolid o a Cadis, prescindint de l¡¯idioma i de tot el que representa viure a Catalunya¡±. Es l¡¯an¨¤lisi que fa Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) el 22 de desembre del 2017 del resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya. I el lector pensa que ¨¦s una sort que, en comptes de dedicar-se a la politicologia, Rovira visqui un amor incondicional per la literatura i hagi invertit apassionadament el seu temps en lectures minucioses de la poesia de Jaime Gil de Biedma, per exemple; o que, a poc a poc, hagi constru?t una obra po¨¨tica rotunda i meditativa que encoratja, alegra i consola; o, en fi, que l¡¯art de la novel¡¤la tampoc no li hagi sigut esquiu i, tan sols amb dos t¨ªtols, L¡¯amor boig i Les guerres del pare, assoleixi una altitud qualitativa que molts no assoleixen encara que ho intentin trenta vegades ¡ªo m¨¦s. I, des de La finestra de Vermeer (2016) fins, ara mateix, M¨²sica i pols (Proa), el lector tamb¨¦ li agraeix que posi la seva prosa ¡ªn¨ªtida, justa i vera?¡ª al servei de l¡¯escriptura d¡¯uns dietaris que esdevenen una lli?¨® exemplar a favor de la vitalitat moral, triomfant sempre a pesar del pas del temps i de les xacres de l¡¯edat.

Ho escrivia Enric S¨°ria a prop¨°sit del llibre anterior: Pere Rovira ¡°es refereix a fets, decantats per una llarga sedimentaci¨® d¡¯experi¨¨ncia (la vida, llavors, no ¨¦s ja una idea; ¨¦s el que s¡¯ha viscut i es viu). Igualment quan parla de l¡¯escriptura. Rovira t¨¦ molt a dir de les dues coses¡±. A M¨²sica i pols aquestes vessants encara s¡¯aprofundeixen m¨¦s: Rovira entra sense pietat en els suburbis del seu jo, opina amb contund¨¨ncia sobre afers de la societat liter¨¤ria, i commou sempre quan parla de la gent i de la terra, de la seva vida de ca?ador, de l¡¯amistat i de l¡¯amor, de l¡¯esperan?a. A vegades el lector troba anotacions que tenen l¡¯epifania fulgurant de John Cheever; a vegades, els episodis de cacera que recorda estan tenyits de l¡¯enlluernadora mirada de William Faulkner; i, a vegades, el lector topa amb la gelada emoci¨® d¡¯Ernest Hemingway: el Vers, el gos que l¡¯ha acompanyat impetuosament com un amic, tamb¨¦ ha envellit amb coratge, per¨° pateix una malaltia incurable i se l¡¯ha de sacrificar, i ¡°mentre la b¨¨stia entrava en el seu ¨²ltim sopor, la Celina, amb les ll¨¤grimes als ulls, li cantava melodies de Mozart; les mateixes que durant tants d¡¯anys va sentir endormiscat al seu ja?¡±.

L¡¯endem¨¤ ¨¦s un dels pocs dies de l¡¯any que Rovira no escriu res: hi ha ocasions que ¨¦s impossible escoltar els batecs del cor des de la dist¨¤ncia.