Mor Carlos Rojas, prol¨ªfic autor de novel¡¤la hist¨°rica, als 91 anys

¡°El dest¨ª de la hist¨°ria ¨¦s convertir-se en literatura¡±, assegurava l'escriptor Carlos Rojas. I precisament a aix¨° va dedicar bona part de la seva extensa producci¨®, amb una quarantena d'obres que li van proporcionar des del Premi Nacional de Narrativa (1968, amb Auto de fe) fins al Planeta (1973, amb Aza?a), alguns dels punts ¨¤lgids d'una llarga traject¨°ria que ahir es va truncar amb 91 anys als Estats Units, el pa¨ªs on residia.

La hist¨°ria va anar envaint la narrativa d'un jove nascut a Barcelona l'agost del 1928, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres, tot i que es va doctorar a Madrid. Per¨° vuit anys abans, amb 19, ja s'havia presentat al llavors prestigi¨®s Premi Nadal; per¨° en van haver de passar 32 m¨¦s perqu¨¨ el guany¨¦s amb El ingenioso hidalgo y poeta Federico Garc¨ªa Lorca asciende a los infiernos?(1979), on ja unia la seva doble passi¨®: narrativa i biografia hist¨°rica. Tancava aquest reconeixement la d¨¨cada prodigiosa de l'autor, que havia arrencat amb una novel¡¤la hist¨°rica que reconstru?a l'Espanya de Carles II,?Auto de fe, que li va fer guanyar el Nacional de Literatura, i que es completaria en la narrativa amb el Planeta per la ficci¨® biogr¨¤fica Aza?a (1973) i amb l'Ateneo de Sevilla per?Memorias in¨¦ditas de Jos¨¦ Antonio?(1977). La societat dels primers anys del postfranquisme potser tenia set d'aquest tipus de personatges tenint en compte el seu notable ¨¨xit de vendes.

Des del seu debut el 1957, amb De barro y esperanza, i amb aquestes prefer¨¨ncies, Rojas ¨Cfill del metge colombi¨¤ Carlos Rojas Pinilla, i nebot de Gustavo Rojas Pinilla, president de Col¨°mbia entre el 1953 i el 1957¨C no podia si no quedar inscrit entre els autors contraris al realisme social imperant en l'¨¨poca. Ho refor?aria amb novel¡¤les com El asesino de C¨¦sar (1959) o Adolfo Hitler est¨¢ en mi casa?(1965). L'altra gran l¨ªnia de Rojas va ser el seu vessant assag¨ªstic, gaireb¨¦ una vintena de t¨ªtols principalment de tipus biogr¨¤fic i de personatges vinculats a la Guerra Civil espanyola i als qui es van haver d'exiliar: des d'Unamuno y?Ortega: intelectuales frente al drama (1970) i Machado y Picasso: arte y muerte en el exilio?(1977) a Por qu¨¦ perdimos la guerra (1969) o La Guerra Civil vista por los exiliados?(1975).

La figura de Picasso, precisament, li va permetre obtenir, el 1984, el seu ¨²ltim gran reconeixement, la desena edici¨® del prestigi¨®s premi Espejo de Espa?a, que pilotava un editor essencial en la seva traject¨°ria, Rafael Borr¨¤s, amb El mundo m¨ªtico y m¨¢gico de Picasso, t¨ªtol (i fil¨®) que un any despr¨¦s calcaria per abordar Salvador Dal¨ª. Prol¨ªfic, la seva producci¨® narrativa, desenvolupada principalment a Planeta, es va frenar a finals dels noranta i pr¨¤cticament va emmudir en els primers anys de la d¨¨cada dels 2000, amb tres assajos. L'explicaci¨® a una producci¨® tan abundant ¨¦s en part la seva llarga tasca com a docent universitari, que va arrencar aviat, com a lector d'espanyol a Glasgow i, a partir del 1957, als EUA, entre Florida i Atlanta, on va viure bona part de la seva vida. Una dist¨¤ncia i una extensa xarxa de biblioteques, que, admetia, el van ajudar a construir la seva obra.