La concertada catalana rebutja el pla per evitar ¡®escoles gueto¡¯

Catalunya s'ha decidit a posar l¨ªmit a la proliferaci¨® d'escoles gueto, una situaci¨® que es dona quan el nivell de concentraci¨® d'alumnat amb pocs recursos supera el 50%. El mar? del 2019, la Generalitat va aprovar el Pacte contra la Segregaci¨® Escolar per assegurar la integraci¨® en tots els centres p¨²blics i concertats, despr¨¦s que el S¨ªndic de Greuges alert¨¦s el 2016 de ¡°l'alta concentraci¨® d'alumnes immigrants i amb pocs recursos¡± en un centenar d'escoles ¨Cel 4,35% de les 2.295 existents, gaireb¨¦ el doble que el 2006¨C amb m¨¦s d'un 50% d'estudiants d'origen estranger. Aquest dilluns, quan finalitzava el termini per presentar esmenes al nou projecte, les patronals de les escoles concertades van presentar m¨¦s de 120.000 al¡¤legacions davant del Departament d'Educaci¨®. Critiquen que la mesura ¡°limitar¨¤ la capacitat de les fam¨ªlies per escollir centre¡±.

Entre les 189 mesures del pla, la Generalitat preveu un nou decret d'admissions per a l'escolaritzaci¨® dels alumnes d'infantil, prim¨¤ria i secund¨¤ria. Fins ara, l'escola concertada podia ajustar el nombre de places a la demanda de les fam¨ªlies, de manera que podia ampliar el nombre de grups per nivell educatiu, sempre que l'Administraci¨® ho aprov¨¦s. Amb el nou decret, seran les noves comissions d'escolaritzaci¨® les que decideixin quantes places assumir¨¤ cada centre en funci¨® de les necessitats de la poblaci¨® dels barris. L'objectiu ¨¦s ¡°distribuir l'alumnat de manera equilibrada¡±, per evitar que uns centres estiguin plens i uns altres a la meitat de la seva capacitat amb l'alumnat m¨¦s desfavorit.

La Comissi¨® Europea, el Comit¨¨ de Drets dels Infants o l'ONU han instat Espanya en els darrers anys a revisar i aprovar pol¨ªtiques que frenin la segregaci¨® escolar, que afecta el 46,8% dels centres educatius del pa¨ªs ¨Cnou de cada deu s¨®n p¨²blics¨C, segons l'estudi Magnitud de la segregaci¨®n escolar por nivel socioecon¨®mico, publicat el 2018 per dos investigadors de la Universitat Aut¨°noma de Madrid.

¡°Les fam¨ªlies amb m¨¦s capital econ¨°mic i cultural eviten uns determinats centres per als seus fills pel tipus d'alumnat que hi va, mentre que els m¨¦s desfavorits acostumen a anar a l'escola m¨¦s a prop del lloc on viuen¡±, assenyala Joan Cuevas, investigador de pol¨ªtiques educatives de la Fundaci¨® Jaume Bofill en refer¨¨ncia a les conclusions d'alguns dels seus estudis. ¡°L'¨²nica via per frenar la segregaci¨® ¨¦s la intervenci¨® de les administracions en el proc¨¦s de matr¨ªcula¡±, afegeix. Catalunya ¨¦s, amb Balears, l'autonomia amb m¨¦s alumnes estrangers, un 13,2%.

Una altra de les novetats ¨¦s que les fam¨ªlies ja no aniran a les escoles per fer la preinscripci¨® i la matr¨ªcula; ho faran a les oficines municipals d'escolaritzaci¨® (a municipis de m¨¦s de 20.000 habitants). ¡°La programaci¨® escolar ¨¦s una eina molt potent per evitar la segregaci¨® escolar i incrementar el nivell d'equitat del sistema¡±, ha assegurat aquest dilluns el director general d'Atenci¨® a la Fam¨ªlia de la Generalitat, Juan Jos¨¦ Falc¨®. En el curs 2016-2017, el 67% dels alumnes de prim¨¤ria i el 62% dels de secund¨¤ria es van matricular en centres p¨²blics.

Les patronals de la concertada, que el mar? del 2019 van signar el pacte contra la segregaci¨® ¨Cque van subscriure la Generalitat, agents socials, el S¨ªndic de Greuges, associacions de fam¨ªlies i patronals¨C no estan satisfetes amb la manera en qu¨¨ s'est¨¤ desenvolupant el decret. En les al¡¤legacions, denuncien que la nova normativa canvia els criteris per a la programaci¨® escolar i que aix¨° pot ¡°afectar negativament¡± els seus centres i la llibertat de les fam¨ªlies per escollir on volen inscriure els seus fills. ¡°Aix¨° es fa aix¨ª perqu¨¨ la LEC (la llei educativa catalana aprovada el 2009) estableix que per a la programaci¨® escolar s'ha de tenir en compte la demanda social¡±, explica Josep Manuel Prat, president de la Federaci¨® d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel).

El projecte de decret preveu que la programaci¨® es faci abans de les preinscripcions: sobre la base del padr¨® de cada zona, el departament decidir¨¤ quants grups corresponen a cada centre. ¡°Si no ofereixes tots els grups que hi havia el curs anterior, limites la capacitat d'elecci¨® de les fam¨ªlies¡±, afirma Prat. Les fam¨ªlies continuaran podent expressar les seves prefer¨¨ncies i podran preiscriure els fills en centres concrets, sempre que hi hagi places.

Les quatre grans patronals de l'escola concertada, que tamb¨¦ va presentar al¡¤legacions conjuntament, denuncien, a m¨¦s, que alterar l'oferta amb car¨¤cter previ pot "perjudicar el manteniment dels llocs de treball als centres concertats",?en anar vinculat el salari dels professors al nombre de grups. ¡°Si tanques un, el centre ho ha d'acomiadar o integrar, i augmentar aix¨ª el cost per a les fam¨ªlies¡±, explica Agust¨ª Guill¨¦n, de la Federaci¨® Catalana de Centres d'Ensenyament.

En aquest sentit, les escoles concertades tamb¨¦ denuncien en les al¡¤legacions que el decret no proposa solucions a ¡°l'infrafinan?ament¡± dels centres, ni preveu augmentar les compensacions econ¨°miques per incloure alumnat amb necessitats educatives espec¨ªfiques. ¡°El decret no assegura prou finan?ament per escolaritzar els alumnes", va expressar Maria del Mar Pla, secret¨¤ria de la Confederaci¨® Cristiana de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, en el moment del lliurament d'al¡¤legacions. "Les pol¨ªtiques compensat¨°ries s¨®n obligat¨°ries, i han de quedar clarament definides i garantides", afirmen els signants en les al¡¤legacions.

Ensenyament admet que el decret no podr¨¤ entrar en vigor durant el per¨ªode de preinscripcions per al curs que ve, i esperen aprovar-lo per al per¨ªode de la matr¨ªcula. "Ho han volgut fer a correcuita", lamenta Prat, que recorda que nom¨¦s es van donar set dies h¨¤bils per presentar al¡¤legacions. "El Pacte contra la Segregaci¨® vol la millora de tots els alumnes de Catalunya, per¨° si no tenim recursos, el que fem ¨¦s un paperot", conclou.?